Resultats de la cerca
Es mostren 7190 resultats
Castell d’Arcalís (Soriguera)
Art romànic
Situació Restes d’un mur d’aquest castell, conegut popularment com “els Castellots” ECSA - A Roig Les restes del castell d’Arcalís, dit popularment “els casalots”, s’alcen en els contraforts del tossal de Sant Mauri, turó proper al poble d’Arcalís, en direcció sud-oest Mapa 33-10214 Situació 31TCG429905 A l’extrem de migdia del poblet d’Arcalís surt un camí molt fressat que en direcció sud-est s’enfila cap als prats que es graonen pels vessants del tossal de Sant Mauri Aquest camí, que encara conserva el seu empedrat, és l’antic camí de bast de Tornafort Quan es deixa enrere l’últim prat, el…
Castell de Llaguarres (Capella)
Art romànic
Situació Sector oriental de la torre de planta circular que presidia el castell, l’única part que se n’ha conservat ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell de Llaguarres es localitzen al cim d’una cinglera de la serra del mateix nom, damunt del puig de Calbera 1 150 m d’altitud Aquest emplaçament proporciona a l’indret una visibilitat privilegiada en totes les direccions Mapa 31-11 250 Situació 31TBG916723 Per a arribar-hi cal seguir la carretera que va de Benavarri a Llaguarres a tocar del quilòmetre 7, al Pla de la Dona, surt a mà dreta una pista de terra que al cap d’1 km, aproximadament,…
Mare de Déu d’Er
Art romànic
Situació El santuari de la Mare de Déu és a poca distància de l’església parroquial de Sant Genís, situada dins el poble d’Er Mapa IGN-2250 Situació Lat 41° 26’ 32” N - Long 2° 2’ 2” E Per a anar-hi, cal agafar la carretera N-116 des de la Guingueta d’Ix en direcció a Sallagosa i abans d’arribar-hi s’ha de prendre un trencall en direcció E que porta directament al poble d’Er RMAE Història Poques són les notícies històriques documentals que han pervingut fins a l’actualitat d’aquest santuari marià del poble d’Er, que depengué eclesiàsticament de l’església parroquial de Sant Genís tanmateix,…
El gravat i les arts del llibre
Introducció La capacitat de repetició precisa i exacta d’imatges sobre idees, fets i/o objectes observats fou, sens dubte, un descobriment de cabdal importància per a la nostra història i la nostra cultura, tot i que el seu reconeixement social, econòmic i científic no fou immediat L’estampa, valorada en l’actualitat pels seus propis valors plàstics –igual que la pintura o l’escultura–, presentà en els seus orígens una clara vinculació amb el món del llibre, si bé aquesta dependència s’ha anat atenuant amb el pas del temps Tanmateix, la funció que en una època complí el gravat com a simple…
Sant Andreu de Sallent d’Organyà (Coll de Nargó)
Art romànic
Notable exemplar romànic de nau i capçalera trilobada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Situació L’església de Sant Andreu de Sallent d’Organyà o Santuari de Sant Maximí, acompanyada del fossar, s’alça, un xic allunyada, al NW de Sallent d’Organyà, poble isolat situat als vessants meridionals de la serra de Sant Joan, al SW de Montanissell Mapa 34-11253 Situació 31TCG529717 S’hi va des de Coll de Nargó per la carretera d’Isona Al quilòmetre 37,3, a mà dreta, just després d’haver travessat un pont, s’inicia la pista que hi mena Tot i que a l’inici del seu recorregut aquesta pista es troba en força…
microscopi de forces atòmiques
Física
Microscopi amb una resolució inferior al nanòmetre, inventat per G.Binnig, C.Quate i C.Gerber el 1986, com a millora del microscopi d’efecte túnel (STM).
Consisteix en una palanca microscòpica amb una punta afilada a l’extrem, la qual es pot desplaçar per sobre de la superfície que es vol estudiar Quan la distància entre la punta i la superfície varia per la seva rugositat, la força entre elles també varia, cosa que dóna lloc a una flexió de la palanca, que pot ser mesurada, i en resulta un mapa topogràfic de la superfície A diferència del microscopi d’escaneig per efecte túnel, la punta no és conductora i no es mesura el corrent entre punta i superfície, fet que permet estudiar materials que no són conductors ni semiconductors
subvenció
Economia
Ajuda econòmica concedida a activitats o institucions determinades que, segons la procedència, poden ésser de caràcter públic o privat.
Entre les de caràcter públic —que són les més habituals—, hom pot distingir entre les dirigides a empreses mercantils en condicions determinades i a aquelles activitats econòmiques que l’administració vol fomentar, com, per exemple, les dirigides a l’exportació, i les que afavoreixen determinats serveis, com ara les subvencions estatals a favor d’escoles privades, a entitats gestores de la seguretat social, a certs mitjans de transport, etc Les ajudes econòmiques per a determinades entitats o activitats culturals són més freqüents com a subvencions públiques no estatals Les…
Confirmat l’enverinament d’un líder opositor rus
Diversos laboratoris de Suècia, França i Alemanya confirmen que el líder opositor rus Aleksei Navalni va ser enverinat amb l’agent nerviós conegut com a Novitxok El 20 d’agost Navalni es va posar malalt durant un vol de Sibèria a Moscou Després d’un aterratge d’emergència a Omsk va entrar en coma Ingressat a l’hospital Charité de Berlín el 22 d’agost fou donat d'alta el 23 de setembre Diversos caps d’estat i de govern europeus, entre els quals Angela Merkel, condemnen l’intent d’assassinat, però no esmenten en cap moment l’Estat rus, que la majoria de mitjans occidentals fan…
condicionador d’aire
condicionador d’aire
© Fototeca.cat
Física
Aparell per a condicionar l’aire.
La primera part del procés consisteix a filtrar l’aire exterior barrejat amb aire procedent de l’interior Tot seguit, una part d’aquest aire és escalfada, mentre que la resta és refredada per eliminar-ne la humitat D’aquesta manera, en mesclar les dues parts, hom obté aire amb el grau d’humitat inferior al de l’aire d’entrada amb la temperatura desitjada Si hom vol aire més humit, aquest ha de travessar una cambra on l’aigua és polvoritzada i després incorporada a l’aire en forma de vapor Sovint l’aire és tornat a escalfar, puix que en humectar-lo es refreda
atomisme lògic
Filosofia
Teoria de Bertrand Russell i de Ludwig Wittgenstein (en la seva primera època) segons la qual l’estructura del món és composta d’uns elements absolutament primers coneguts immediatament ( by acquaintance
), i que són el residu últim de l’anàlisi lògica.
A partir de les matemàtiques, Russell vol oferir un llenguatge perfecte i ideal, basat en la lògica formal, el qual reflecteix en les seves estructures la mateixa estructura del món real Dos principis regeixen l’anàlisi russelliana primer, la reducció de les proposicions complexes o moleculars a simples o atòmiques, les quals enuncien fets elementals i de les quals depèn la veritat o la falsedat d’aquelles segon, la reducció dels coneixements per descripció a objectes i fets primers que són els coneguts immediatament by acquaintance , i que en la metafísica de Russell i de…