Resultats de la cerca

Estudià al Carnegie Institute of Technology S'establí a Nova York des del 1952 Partint d’experiències informalistes d’estil abstracte expressionista, durant els anys seixanta es convertí en la figura més coneguda i curiosa del pop americà Utilitzà el mitjà fotogràfic, que ell considerà l’únic que és objectiu per a reproduir la realitat, mitjançant la serigrafia, en composicions on la seriació i la repetició d’una mateixa imatge posa de manifest el procés d’absorció i dissolució de la imatge notícia dels mitjans de comunicació de masses en la psicologia de masses sèries dels…

Es formà a la preguerra en la premsa radical de Pich i Pon Després, convertit al catolicisme, es dedicà a la premsa i a la ràdio, bo i exaltant els valors tradicionals Des del 1957 fou secretari particular de JM de Porcioles Fou director del Diario de Barcelona 1969-72 i del Noticiero Universal 1977-82 i publicà, entre d’altres, Milà i Fontanals, periodista i poeta 1950, L’abat Marcet 1955, Unamuno y sus amigos catalanes i les memòries Vivir para contar Medio siglo entre la anécdota y el recuerdo Fou guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit del Treball i el premi Sant Jordi de…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i especialitzat en filologia germànica Dedicat professionalment a l’ensenyament, collaborà en mitjans de comunicació, entre els quals Revista Catalunya , Riutort , Guix , L’Esquirol , les emissores de ràdio Catalunya Cultura, RAC1 i el programa de televisió Avisa’ns quan arribi el 2000 Les seves primeres obres, meticulosament elaborades — Entre el neguit i el silenci 1959, Foc nostre, somni 1960, Paraules 1962 i Paraules cap al tard 1973—, responen a un postsimbolisme melangiós i amb certs elements rupturistes de…

Es formà al costat de Xavier Miserachs i Oriol Maspons , i començà a exercir professionalment l’any 1963 Inicialment manifestà un gran interès per la fotografia de dansa —gairebé sempre el flamenc— i amb posterioritat conreà també el retrat i el reportatge Collaborà assíduament en diversos mitjans de comunicació Feu nombroses exposicions i illustrà llibres, com ara Luces y sombras del flamenco 1973,  Guia secreta de Barcelona 1974, Els cementiris de Barcelona 1982 o L’eixample de Barcelona 1982 en collaboració amb Pilar Aymerich , amb qui també publicà Amigos 1992 Amb els també…

Passà del camp de la psiquiatria a la filosofia, i n'esdevingué professor a Heidelberg 1917 Deposat pels nazis, fou rehabilitat posteriorment, fins que la Universitat de Basilea el cridà com a professor 1948 Concep la filosofia com una “dilucidació de l’existència”, és a dir, com una reflexió total —i no pas objectivadora, com és la reflexió científica— de la condició humana concreta, no abstracta Aquesta condició humana es revela en les “situacions límit” sofrença, corporeïtat, mort, etc Com que aquesta existència diu comunicació entre existents, és a dir, superació de la…

Nasqué amb l’objectiu de posar a l’abast del lector no especialitzat una sèrie de coneixements sobre la història de Catalunya, i, en un primer moment, es publicà amb periodicitat mensual Alguns volums s’editen amb una doble numeració Es tracta d’una collecció eminentment divulgativa sobre temes referents a la història de Catalunya, tot i que també s’hi ha inclòs algun volum d’investigació Presta especial atenció a la història local, les biografies i la geografia històrica Hi collaboren des dels historiadors més prestigiosos, tant catalans R d’Abadal, F Soldevila, J Vicens i Vives, M Batllori…

En altres llengües existeixen les denominacions equivalents light music o easy listening music , musique légère , Unterhaltungsmusik , etc La idea de música lleugera posseeix, en ocasions, connotacions clarament pejoratives, però resulta totalment injustificat parlar en termes de més/menys qualitat per a referir-se a l’esmentada oposició En el cas de la música lleugera, es tracta d’un conjunt de músiques les funcions de les quals poden diferir notablement de les pròpies de la música seriosa, ja que hom les entén primàriament com a música d’entreteniment més que no pas amb pretensions merament…

Membre del Club Natació Montjuïc, amb el qual guanyà tres Lligues 1984, 1985, 1986 En el període 1986-95 fou 213 vegades internacional amb la selecció estatal, tot participant en tres Campionats del Món 1986, 1991, 1994 i d’Europa 1991, 1993, 1995, dues Copes del Món 1987, 1989 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on assolí la medalla de plata També fou subcampió mundial 1991, 1994 i continental 1991 El 1997 passà al Club Natació Sabadell, i aconseguí la Copa del Rei com a jugador 1998 i com a tècnic 2005 Dirigí l’equip 1999-2008 i guanyà dues Supercopes d’Espanya 2003, 2006 El 2008 passà…

Conegut com El noi de Cornellà , s’inicià la temporada 1969-70 en el Reial Club Deportiu Espanyol d’aficionats i de seguida entrà a formar part del primer equip, on destacà com a migcampista organitzador Debutà a primera divisió al setembre del 1970 Durant vuit temporades 1970-78 disputà 234 partits de Lliga, en què marcà 39 gols i esdevingué un dels ídols de l’afició perica Traspassat al València, hi jugà cinc temporades 1978-83 en 138 partits, i fou campió de la Copa del Rei 1979 i de la Recopa d’Europa 1980 S’incorporà posteriorment al Bastia 1983-86 i al Rennes 1986-87 francesos, a la…

La publicitat, comunicació i negoci La publicitat, en sentit ampli, forma part d’un procés de comunicació llarg i complex que acostuma a iniciar-se amb el desig d’un anunciant de fer conèixer al gran públic l’existència del seu producte o de comunicar-ne les principals característiques amb l’ànim que, tard o d’hora, el compri El fet que la publicitat tingui relació amb les decisions de les persones —comprar o consumir en són només uns exemples— fa que aquest procés tingui notables consideracions sociològiques i psicològiques Però la publicitat també s’ha convertit en un fenomen econòmic…