Resultats de la cerca

Començà els seus estudis de piano el 1884 i posteriorment estudià violí, orgue i harmonia Les seves primeres composicions daten del 1885 quan tenia només vuit anys La seva primera òpera, Gilles de Retz , s’estrenà a Nantes el 1893 Després d’estudiar dos anys al Conservatori d’aquesta ciutat, es traslladà a París el 1895 per estudiar amb A Gédalge contrapunt i G Fauré composició Tornà a la seva ciutat natal després de guanyar el primer premi d’harmonia i de concursar sense èxit en el Premi de Roma A Nantes treballà al conservatori com a professor d’harmonia, composició i fuga, i després hi…

Estudià a Viena amb F Schreker i A Schönberg 1914-18 La seva activitat principal fou la de director d’orquestra a l’Òpera de Ljubljana a més, dirigí la Societat Coral Slavec Des del 1932 exercí de crític musical, però una malaltia mental progressiva l’obligà a viure retirat La seva obra representa el punt àlgid de l’expressionisme en la música eslovena, però també adoptà el sistema lliure de dotze notes en la línia d’A Berg Entre les seves obres cal destacar les Sonates per a piano 1921, el Rèquiem per a cor masculí 1922, la Suite per a orquestra 1927 o l’òpera Crne maske '…

Format als conservatoris de Brusselles i Anvers, posteriorment amplià aquesta formació amb P Gilson i P Dukas Exercí la docència al conservatori de la capital belga, del qual fou director entre el 1949 i el 1966 També fou crític musical i el 1924 fundà, amb Gilson, la "Revue musicale belge" A més, escriví articles en "Le Peuple" 1925-40 i "La Nation Belge" 1944-49 El llenguatge de Poot és plenament tonal i posseeix una gran riquesa rítmica, amb influències provinents del món del jazz L’obertura Vrolijke 1935 és l’obra que més ha transcendit en el panorama musical belga També són…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena, on fou alumne d’Oskar Dachs piano i Joseph Marx composició Més tard ingressà a la universitat i estudià amb Robert Lach, Egon Wellesz i Erich Schenk Des del 1949 alternà docència a l’Acadèmia de Música de Viena i a la de Graz amb la tasca de crític i assagista musical, que exercí entre el 1945 i el 1965 Dedicà una atenció especial a les figures de WA Mozart, H Wolf, J Marx i G Mahler Acompanyà cantants del relleu d’Irmgard Seefried, Christa Ludwig, Walter Berry, Peter Schreier i Nicolai Gedda Impartí classes d’acompanyament a Salzburg,…

Es formà a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, amb Joonas Kokkonen, i també a Viena, on estudià amb György Ligeti El 1969 es doctorà amb una dissertació sobre el seu mestre Ligeti a la Universitat de Hèlsinki, centre on posteriorment ensenyà teoria de la música Entre el 1963 i el 1973 fou crític musical del diari Helsingin Sanomat També fou president de la Societat d’Orquestres Simfòniques Fineses 1969-74 i de la Societat de Compositors Finesos 1974-76, càrrecs que compaginà amb la composició En el seu catàleg, que inclou òperes, obres simfòniques, vocals, de cambra i per a…

Crític i cronista musical, seguí amb especial atenció les estrenes d’òpera a París Aprecià, en contra de l’opinió generalitzada a França i abans que Ch Baudelaire, el valor de l’obra de R Wagner i, també, de F Liszt Escriví un assaig sobre el valor de la crítica musical S’associà amb Alexandre Dumas pare en la redacció de diversos llibrets d’òpera, com ara el de l' opéra-comique Piquillo 1837, amb música d’Hippolyte Monpou Nerval fou així mateix, amb els reculls Chansons et légendes du Valois , publicats en 1840-50, un dels pioners de l’etnomusicologia a França H Berlioz utilitzà…

Deixeble de C del Campo, el 1921 guanyà la càtedra d’estètica i història de la música del Conservatori de Música de Madrid Fou crític musical, collaborà en diverses publicacions de l’Estat espanyol i l’estranger i escriví una Historia de la Música 1925, en tres volums Responsable de la secció de cinematografia de la Sociedad General de Autores y Editores SGAE, vetllà pels interessos dels compositors i escriptors cinematogràfics Conreà diversos gèneres i en el catàleg de la seva obra figura un bon nombre de sarsueles, entre les quals sobresurten El toque de oración estrenada el…

Estudià a la seva ciutat natal, on fou deixebla del compositor, crític, assagista i professor Eduard López-Chavarri Posteriorment fou introduïda als cercles musicals de París pel seu germà Josep, a l’ombra del qual desenvolupà en gran part la seva carrera com a concertista Un punt de partida important de la seva trajectòria fou la interpretació de la versió original per a piano de Goyescas , d’Enric Granados, a la Sala Careau de París, que li suposà un notable èxit Aquesta obra esdevingué emblemàtica en el seu repertori, encara que també fou una intèrpret destacada de la…

Vida Destacada figura del món teatral, fou deixeble d’Adrià Gual El 1909 s’establí a l’Argentina i fou crític teatral del diari "La Prensa" Fundà el Conservatorio de Arte Escénico, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí Fou mestre, entre altres, dels notables intèrprets Alfredo Alcón i María Rosa Gallo Ocasionalment dirigí cinema el film mut escrit, interpretat i realitzat per ell mateix, Carlitos en Buenos Aires El 1941 rodà Locos de verano , amb Carlos Hugo Christensen, sobre un text clàssic del teatre argentí de Gregorio de Laferrere El 1959…

Amb el suport teòric del crític Diego Martelli, l’integraven Telemaco Signorini —considerat el cervell del grup—, Giovanni Fattori, Silvestro Lega, Adriano Cecioni —pintor i teòric—, Giuseppe Abbati, Cristiano Banti, Serafino De Tivoli, Vincenzo Cabianca, Raffaello Sernesi, Odoardo Borrani i altres Fou aglutinat a les tertúlies del cafè Michelangelo Inserit en el corrent realista, el seu art es basa en la taca macchia de color —són característics els olis amb àmplies extensions de colors gairebé plans i vius—, en la quotidianitat de la temàtica, en la inserció de la figura al…