Resultats de la cerca
Es mostren 5409 resultats
Gaietà Gil i Llagostera
Música
Compositor, flautista i violinista català.
Estudià amb Francesc Andreví, amb qui, segons algunes cròniques, aprengué des de solfeig fins a composició També estudià violí, amb Francesco Berini, i flauta, amb Ignacio Cascante Com a violinista se sap que fou membre de diversos quartets, però destacà com a intèrpret de flauta Fou un dels flautistes més importants del seu temps, i diverses fonts preuaren l’excellència de la seva sonoritat, el domini tècnic i l’agilitat Durant vint-i-dos anys fou primer flauta a l’Orquestra del Teatre de la Santa Creu, tasca que compaginà amb la de flautista de la capella de música de la catedral de…
Tomàs Milans
Música
Compositor i mestre de capella català.
La seva formació musical es degué probablement a Felip Olivelles, mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, palau del qual Milans fou nomenat mestre interí el 1700, i detentor del càrrec, del 1702 al 1714 A l’octubre d’aquest darrer any obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral de Girona, en substitució de Manuel Gònima, mort feia poc El 1735 demanà la jubilació Les seves obres, repartides entre la Biblioteca de Catalunya, la seu de Girona i la parròquia de Canet de Mar, palesen la seva gran categoria com a compositor Tingué un gran domini del llenguatge del darrer…
Giacomo Puccini
Música
Compositor italià.
Estudià a Bolonya amb G Carretti i des del 1739 fou mestre de la capella palatina de Lucca i organista a l’església de San Martino Durant els anys en què desenvolupà el càrrec, Puccini compongué música per a tots els esdeveniments religiosos i civils de la ciutat, com ell mateix diu en el seu diari - Libro delle musiche annue ed avventizie -, on explica la vida musical a Lucca durant el seu temps A més, sovint feu també de director i d’organitzador en les mateixes celebracions Les seves obres, sobretot les composicions de música sacra, mostren un notable domini del contrapunt, una escriptura…
Dimitár Konstantinov Sagajev
Música
Compositor búlgar.
Estudià al Conservatori de Sofia amb els mestres V Stojanov i P Vladigerov Des que es graduà el 1940, exercí de professor en aquesta institució La seva producció musical és predominantment simfònica, amb una gran càrrega romàntica i amb un estil nacionalista molt marcat L’evident domini dels recursos temàtics i la importància del folklore en les seves obres es fan palesos en Sofia 1954, l’estil de la qual s’estén a les Tres Danses Simfòniques Búlgares 1956 Altres peces orquestrals remarcables són la Suite de la joventut 1952, els dos concerts per a violí 1963 i 1964, un concert per a viola…
Nicola Sala
Música
Teòric i compositor italià.
Alumne de N Fago i L Leo al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, ensenyà al mateix centre fins el 1799 Al llarg de la seva carrera desenvolupà una important tasca didàctica, mentre que la seva producció artística no destacà d’una manera especial De fet, des de la publicació del seu tractat Regole del Contrappunto pratico 1794, la seva producció teatral fou escassa i dubtosa, més com a resposta d’obligacions socials que no pas per interès personal D’una qualitat superior són les composicions de música sacra, on demostrà un gran domini de les melodies i sobretot del contrapunt Fou…
Ludomir Rózycki
Música
Compositor polonès.
Estudià piano i composició al Conservatori de Varsòvia, i després ho feu a Berlín amb E Humperdinck El 1907 dirigí òpera a Lwów i fou designat professor de piano al conservatori de la ciutat Després d’una altra estada a Berlín, tornà a Polònia i esdevingué director a l’Òpera de Varsòvia Participà en la fundació de la Unió de Compositors Polonesos 1926, de la qual fou el primer president El 1930 esdevingué professor del Conservatori de Varsòvia i rebé el Premi de l’Estat A partir del 1945 impartí classes al Conservatori de Katowice Li ha estat reconegut un notable domini dramàtic i la…
efecte Gunn
Electrònica i informàtica
Efecte descobert el 1963 pel físic J.B. Gunn, en els semiconductors del grup III-V com l’arsenur de gal·li i el fosfur de gal·li de tipus n.
En aquests semiconductors, l’aplicació d’un camp elèctric superior o un cert valor llindar produeix la transferència d’electrons del mínim absolut de la banda de conducció a un altre mínim superior en què els electrons tenen una mobilitat més petita i, per tant, la seva velocitat de desplaçament resulta disminuïda Aquesta disminució produeix l’aparició en el semiconductor d’una acumulació de càrrega seguida d’una zona de buidament, que rep el nom de domini Aquests dipols o dominis es desplacen en el temps al llarg del semiconductor, des del càtode fins a l’ànode, on produeixen un…
Venceslau II de Bohèmia
Història
Rei de Bohèmia (1278-1305) i de Polònia (Venceslau I: 1300-05).
Fill i successor d’Otakar II i de la seva segona muller, Cunegunda d’Hongria Estigué sota la tutela del seu cosí, el marcgravi Otó IV de Brandenburg, que governà tirànicament, i no regnà oficialment fins el 1283 No pogué dominar del tot la noblesa Renuncià a les pretensions sobre Àustria i Estíria, però estengué la sobirania feudal sobre els ducats de Silèsia, que foren de Polònia Intervingué en l’elecció del duc Albert I d’Àustria com a rei de Romans 1297-98, però hagué de sofrir-ne el domini Vidu de Judit, germana del dit AlbertI, es casà amb l’hereva de Polònia, Elisabet, i fou cridat a…
Venceslau I de Bohèmia
Història
Rei de Bohèmia (1230-53).
Fill i successor d’Otakar I i de la seva segona muller, Constança d’Hongria Fou coronat el 1228, en vida del seu pare Continuà la guerra contra el duc Frederic II d’Àustria, i el derrotà 1232 Després Frederic envaí Moràvia Per tal d’executar contra d’ell el decret de proscripció, Venceslau s’uní amb l’emperador 1237 Ocupà Viena, però Frederic la rescatà Potser per l’entrada dels tàrtars a Moràvia 1241-42, els austríacs es volgueren sotmetre però, malgrat el matrimoni d’Otakar, fill de Venceslau, amb una neboda de Frederic -pacificant també, així, la revolta del fill contra el seu pare-, no…
Castell de Peraltes (Ossó de Sió)
Art romànic
El lloc de Peraltes, situat a l’esquerra del Sió, constitueix una caseria emplaçada al nord del poble d’Ossó de Sió, cap del municipi De l’antic castell de Peraltes, avui totalment desaparegut, hi ha referències a la segona meitat del segle XII, quan el terme era posseït pels senyors de Seró L’any 1172 en el testament sacramental de Ramon Bernat de Seró, jurat sobre l’altar de l’església de Santa Maria del castell de Biosca, s’establí que el castell de Peraltes fos llegat a Guillem i Pere, possiblement fills del difunt Pocs anys més tard, en el testament de Pere de Seró del 1188, aquest…