Resultats de la cerca
Es mostren 3142 resultats
Paul Adrien Maurice Dirac
Física
Físic britànic.
Cursà estudis d’enginyeria a la Universitat de Bristol i es doctorà en física a la de Cambridge 1926, on fou professor de matemàtiques des del 1932 Ja existent una primera formulació coherent de la mecànica, gràcies als treballs de W Heisenberg, L de Broglie i E Schrödinger, el 1925 Dirac en desenvolupà una nova formulació de tipus matemàtic, independent d’aquella, per tal de calcular les diferents propietats de l’àtom, prenent com a base una àlgebra no commutativa El 1929 formulà, a Quantum Theory of the Electron , la teoria quanticorelativista de l’electró, substituint la usual equació de…
Régine Crespin
Música
Soprano francesa.
Estudià música a Nimes i posteriorment a París, amb el tenor Georges Jouatte El 1950 debutà a Mulhouse amb Lohengrin de Wagner, i un any després ho feu a la sala Favart de París amb Tosca i a l’Òpera amb el mateix Lohengrin , el 1950 Cantà a Bayreuth a partir del 1958, any que hi debutà amb Parsifal , i de seguida s’especialitzà en Wagner, amb l’obra del qual assolí la fama, per bé que el seu repertori inclou interpretacions de molts altres compositors, entre les quals es destaquen la Tosca de Puccini i diverses operetes d’Offenbach Fou la primera cantant francesa des de Germaine Lubin que…
,
Montserrat Bacardí i Tomàs
Literatura catalana
Assagista.
Doctora en filologia hispànica i llicenciada en filologia catalana, és professora de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona Ha dut a terme diverses tasques editorials i coordina, des del 1998, Quaderns Revista de Traducció Ha publicat articles d’història de la literatura i de la traducció i els llibres Alfons Costafreda La temptació de la poesia 1989, Cent anys de traducció al català 1891-1990 Antologia 1998, Anna Murià El vici d’escriure 2004, El Quixot en català 2006, Catalans a Buenos Aires 2009, La traducció catalana sota el…
mezza voce
Música
Expressió italiana (que significa ’a mitja veu', à demi o à demi voix en música francesa del segle XVIII) que s’utilitza indistintament tant en música vocal com en la instrumental, i que fa referència al volum, fluix i amb un so contingut, amb el qual ha d’ésser interpretat un determinat fragment musical.
Aquesta indicació apareix dins la literatura musical al principi del segle XVIII en relació amb la interpretació d’un determinat tipus d’ornaments l’any 1723 en les Opinioni de PF Tosi En qualsevol cas l’expressió mezza voce o mezzavoce es troba bàsicament en el repertori operístic del segle XIX, i és utilitzada en diverses escenes de moltes de les òperes d’aquest període com en Simon Boccanegra i Otello , de G Verdi, entre d’altres per a aconseguir un efecte dramàtic de gran intensitat De fet, en música vocal veu 1 , mezza voce no és una simple instrucció de volum, sinó que…
articulació
Música
Manera com es connecten les notes consecutives d’una línia melòdica jugant amb factors com l’atac i la caiguda de les notes o també la continuïtat o discontinuïtat sonora entre elles.
L’articulació comprèn tots els aspectes de la veu i els instruments que determinen com és el principi atac i el final de cada nota Els dos extrems possibles en l’articulació són definits per les expressions legato —que indica que no hi ha discontinuïtat sonora entre les notes— i staccato —segons la qual sí que hi ha discontinuïtat sonora entre les notes— Entre ambdues indicacions hi ha una gran quantitat de possibilitats intermèdies Pot ser que el tipus d’articulació sigui expressament demanat pel compositor o bé que l’intèrpret n’adopti el més adequat segons la seva concepció del fragment…
Arguments
Historiografia catalana
Publicació seriada de contingut bàsicament historiogràfic, que sortí a València entre el 1974 i el 1979 sota el segell de L’Estel, una editorial animada per Manuel Sanchis i Guarner que l’any 1962 començà a publicar textos literaris i estudis històrics en català a la ciutat de València.
Arguments es presentà com una revista amb format de llibre d’una extensió que oscillava entre les 200 i les 246 pàgines N’aparegueren quatre números El primer, amb el tema general El País Valencià, 1931-1939 , es publicà el 1974 a cura d’Alfons Cucó, Màrius Garcia i Bonafé, Ernest Lluch i Xavier Paniagua Oferia una visió de conjunt sobre els anys trenta al País Valencià i alhora una miscellània de treballs sobre el període, amb articles de Ricard Pérez i Casado, Màrius Garcia i Bonafé i Rafael Aracil, Xavier Paniagua, Tomàs Llorens, Josep Vicent Marquès, Isidre Molas, Vicent Arrue, Ernest…
ornamentació
Música
Nom aplicat als diversos recursos que tenen per objectiu l’embelliment d’una composició musical.
Consisteixen en diferents tipus de modificacions, convencionals o lliures, dels elements melòdics, rítmics, harmònics o tímbrics essencials El terme abraça nombrosos i variats aspectes en els camps de la composició i de la interpretació tots ells, però, tenen com a tret comú i característic la contribució a l’enriquiment i el desenvolupament de les estructures musicals bàsiques Així, el concepte ornamentació fa referència als diferents tipus de dissonàncies, també anomenades notes estranyes, pertanyents al terreny del contrapunt i l’harmonia nota de pas, brodadura, retard, nota…
Sant Joan de la Penya
Claustre del monestir de Sant Joan de la Penya, a Osca, amb capitells del segle XII
© B. Llebaria
Abadia
Important abadia benedictina del municipi de Jaca.
Es troba a la vall d’Atarés, en una balma, sota una gran penya, que li ha donat el nom Era un lloc habitat per eremites quan el 920 el comte Galí III Asnar d’Aragó hi fundà un monestir dedicat a sant Julià i santa Basilissa, que regí l’abat Transiric El nou monestir decaigué molt aviat en resta, però, l’església, de tipus mossàrab, que ara serveix de cripta a l’església superior El 1071 el rei Sanç III Ramires, amb l’ajuda de l’abat Hug de Cluny i amb monjos d’aquesta abadia, hi fundà el monestir actual de Sant Joan, per al qual hom construí l’església superior, consagrada el 1094, i en fou…
teories de galga
Física
Nom genèric de les teories de camp basades en la idea que l’exigència d’una invariància
de la dinàmica sota un determinat tipus de transformació dels camps de matèria implica haver de considerar una interacció
que ha de comportar-se d’una forma ben determinada.
Per tal d’entendre millor el plantejament general de les teories de galga, és útil de considerar, primerament, el cas de l’electromagnetisme Segons la mecànica quàntica no relativista, el comportament d’una partícula carregada lliure no sotmesa a cap interacció exterior és controlat per l’equació de Schrödinger Segons la interpretació que la mecànica quàntica fa de la funció d’ona, només la norma ∥ψ x , t ∥ 2 té una interpretació física, és a dir, és mesurable per tant, una indefinició de la fase de la funció d’ona és permissible i, fins i tot, desitjable L’equació…
Lurdes Barba i Rodríguez
Teatre
Actriu i directora teatral.
Es forma en interpretació a l’escola Estudis Nous de Teatre d’Els Joglars, a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i a l’Institut del Teatre, on es llicencià en direcció escènica també és llicenciada en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya Debutà el 1971 a Madrid amb l’obra La cocina , d’Arnold Wesker, dirigida per Miguel Narros Ha treballat sota la direcció de Lluís Pasqual, Juan Germán Schroeder i Pere Planella, entre d’altres Ha participat en desenes de muntatges, entre els quals destaquen les obres Marat-Sade 1983 El cafè de la Marina 1984 A la meta 1995, premi…