Resultats de la cerca

Soci del Grup d’Espeleologia de Badalona GEB, el 1972 descobrí l’avenc B-15 a Escuaín Osca i formà part del grup del GEB que l’uní amb les Fuentes de Escuaín 1980, amb el qual obtingué la integral de més profunditat del món 1151 m És coordinador i coautor dels llibres Les mines de la serralada de Marina 2000 i Les mines d’aigua de la serralada de Marina 2004

Inicià la seva carrera l’any 1993 Fent parella amb Maite Garriga, guanyà la primera Challenge Nacional l’any 2005, fou campió de Catalunya en la modalitat estàndard 2006 i campió d’Espanya sènior 2008, 2009 Posteriorment fundà i dirigí l’escola Interdansa de la Garriga, especialitzada en balls de saló i ball esportiu Obtingué la titulació d’entrenador de ball esportiu en les modalitats estàndard i llatins, de jutge i de director de competició

Germà de Joan Llimona Format des de petit amb Frederic Trias, i després a Llotja, amb els Vallmitjana i amb Nobas El 1880 obtingué, amb El fill pròdig , la pensió Fortuny per a estudiar a Roma, on anà amb el seu germà Allà treballà al taller d’Enric Serra i assistí a l’acadèmia Gigi El mateix 1880 enllestí les dues obres exigides per la pensió Patrici romà Museu d’Art Modern de Barcelona i l’esbós eqüestre per al Ramon Berenguer el Gran versió definitiva a la plaça de Ramon Berenguer de Barcelona Novament a Barcelona, féu relleus per al monument a Colom 1886 i diverses obres per…

Fundada el desembre del 1989 a partir de diversos moviments del nord d’Itàlia, com la Lega Veneta o la Lega Lombarda, Umberto Bossi  en fou líder indiscutible i secretari general fins el 2012 Centrada en la denúncia de la dependència del sud d’Itàlia envers el nord i del centralisme i l’immobilisme de Roma, en les eleccions generals del 1992 obtingué un suport del 8,7% amb un programa centrat en una reforma fiscal basada en un model federal i en la descentralització Sòlidament implantada en els nivells regional i local, esdevingué una força destacada en el panorama polític italià…

Inicià la carrera professional a la ràdio Ràdio Joventut i Ràdio Terrassa, i del 1970 al 1984 treballà a Ràdio Barcelona Del 1984 al 1989 fou cap de programes radiofònics de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals , i fins el 1994 conduí diversos programes de Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya , d’entre els quals el magazín radiofònic El matí de Josep Cuní 1985-95 aconseguí ser líder d’audiència a Catalunya de manera continuada durant anys, cosa que succeïa per primera vegada en la història de la ràdio en català des del franquisme…

De família humil, estudià dibuix a Olot amb Josep Berga i Boix Treballà i estudià escultura a l’Escola de Belles Arts de Tolosa de Llenguadoc 1897, i el 1900 es traslladà a París, on treballà al taller de Louis Barrias i conegué Maillol, Bourdelle i Rodin, els consells del qual l’ajudaren a superar els trets modernistes de les seves primeres obres Al Salon des Artistes Français del 1907, presentà Turment la influència rodiniana es purificà vers una major claror i serenitat en Crepuscle , en marbre 1913, museu de Santiago de Xile, que presentà en guix al Salon de la Société Nationale del 1908…

Enginyer de formació, és el gran representant del naturalisme danès, que dóna una visió pessimista del seu país dels volts de la Primera Guerra Mundial, bo i iniciant amb les seves primeres obres la literatura proletària Destaca, entre la seva producció, Det forjaettede land ‘La terra promesa’, 1891-95, considerada la seva obra cabdal, Lykke-Per ‘En Pere Feliç’, 1898-1905 i Dødes Rige ‘El reialme dels morts’, 1912-16 Obtingué, amb KGjellerup, el premi Nobel de literatura 1917

Fill de Gneu Pompeu Magne, prometé de venjar-ne l’assassinat, que presencià a l’Egipte, motiu que li valgué el nom de pius A la mort de Cèsar, fou nomenat praefectus classis et orae maritimae Proscrit pel segon triumvirat, ocupà Sicília, Sardenya i Còrsega amb l’ajut dels pirates Obtingué llavors el favor d’Antoni, el qual, temorós del seu poder creixent, l’abandonà davant Octavi Derrotat per Agripa, fugí a l’Àsia, on morí assassinat

Capellà, fou prior de Pradinas, a Roergue 1748-65 El 1774 havia publicat La prima roergassa la refeu i hi afegí cants sobre les altres estacions i la tornà a publicar el 1781 Quatre sasons o Georgicas patoesas Celebració de la natura i pintura realista de la condició camperola, aquesta obra descriptiva i pràctica tècnica obtingué molt d’èxit Peiròt havia donat una veu al poble i quan arribà el moviment revolucionari, per tant, s’hi trobà d’acord