Resultats de la cerca

Les activitats d’aquest organisme inclouen la gestió dels serveis públics de ràdio i de televisió, que han patit una trajectòria irregular amb successives aparicions i desaparicions de l’espectre radioelèctric Responsable de les emissions de Ràdio Nacional d’Andorra RNA, de caràcter general, i d’Andorra Música, dedicada a la radiofórmula, al gener del 1997 promogué el llançament d’Andorra Televisió ATV Aquesta emissora de televisió pública té un caràcter general, cobreix la jornada completa i atorga importància als programes de producció pròpia, que tracten de qüestions pròximes…

Dirigit des de la seva inauguració per Josep Lloret, el festival cobrà un nou impuls el 1992, en ingressar a l’European Festivals Association En l’edició del 1999 s’inaugurà l’àrea de les Músiques del Món, on es donà cabuda a les músiques tradicionals del món, el jazz i la música contemporània, i el festival canvià el seu nom original de Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí per l’actual El 2002 s’hi creà la figura del solista resident, que estrenà la violinista Viktoria Mullova, i el 2006 presentà la seva pròpia formació, l’Orquestra Barroca del Festival de…

En la cultura popular hom tenia el boig com a posseïdor de facultats especials, sovint sobrenaturals, i com a objecte de supersticions diverses L’exaltació de la bogeria, que sembla provenir de les saturnals saturnal romanes i de la creença en una època de capgirament de les jerarquies socials edat d’or, sembla palesa en costums com els de la diada dels Innocents o els del Carnestoltes Als Països Catalans hom elegia un personatge que era anomenat abat, bisbe, papa o rei dels boigs , les atribucions del qual consistien a organitzar les farses populars La festa dels boigs havia estat coneguda…

Deixeble del seu pare Giovanni Cambiaso Cambiaso, Gènova 1495-1577 i format en un cert rafaelisme a través de Perin del Vaga Treballà a Gènova, on decorà al fresc esglésies com la catedral de San Lorenzo 1559-62 i alguns palaus El 1583 fou cridat per Felip II a El Escorial, on pintà les voltes del presbiteri i del cor Fou famós al seu temps per l’extraordinària celeritat amb què pintava Assajà, amb curiositat molt pròpia del manierisme, la quadratura o descomposició dels volums pictòrics en políedres dibuixos a la Galleria degli Uffizi, de Florència, i jugant amb el contrast…

Aquesta capella, situada dins el recinte murat del castell de Jóc, ha estat totalment transformada i actualment forma part d’una casa particular L’única referència documental que n’ha pervingut fins avui dia la proporciona un document pel qual Ramon de Perellós, que va morir l’any 1384, deixà un benefici per a aquesta capella Aquesta notícia confirma que l’església de Sant Pere i Sant Pau ja existia amb anterioritat, i és molt probable que fos fundada poc després que es construís la fortalesa de Jóc, ja que normalment els castells medievals de certa importància disposaven d’església pròpia D’…

Estudià música a Buda amb Semann Començà la seva carrera el 1834 com a oboista, i posteriorment fou director de la banda del quart regiment d’artilleria austríac, amb la qual viatjà fent concerts per Alemanya El 1843 fundà la seva pròpia banda a Berlín i realitzà gires per Europa, Rússia i els EUA 1849, on compongué el seu famós vals Träume auf dem Ozean 'Somnis sobre l’oceà' El 1858 esdevingué mestre de capella de l’emperador Francesc Josep a Viena El 1864 fundà una orquestra a Munic que dissolgué el 1870 A partir de llavors treballà com a director convidat Com a compositor fou…

L’any 1914, a l’edat de dotze anys, tocà el Concert de piano d’E Grieg L’any 1921 s’incorporà a la Savoy Havana Band, que li proporcionà fama com a solista de piano Tocà la Rhapsody in Blue de Gershwin en la primera interpretació que se’n feu a Londres Escriví moltes peces per a piano, entre les quals cal esmentar Marigold 1927 i Jasmine 1929, fent servir ritmes sincopats i amb seccions diferenciades per diversos canvis d’accentuació rítmica o de textura Compongué i dirigí música per a teatres de Londres Fou un intèrpret tan regular com popular a la ràdio, i a més dirigí la seva pròpia…

El 1855 es traslladà a París per estudiar a l’Escola Niedermeyer amb Saint-Saëns i Loret Allà feu amistat amb Fauré, i hi treballà com a professor durant dos períodes de temps, del 1863 al 1885 i del 1900 al 1905 Fou nomenat organista de Saint-Augustin el 1863, lloc que conservà fins la seva mort El 1867 entrà en contacte amb C Franck, el qual li dedicà el seu primer coral per a orgue i li confià l’estrena del tercer El 1885 creà la seva pròpia escola i el 1911 succeí a Guilmant com a professor d’orgue i improvisació al Conservatori de Música de París Compongué centenars d’obres…

Fill de Vincent Novello, de jove visqué a York, on aprengué l’ofici d’editor musical El 1829 s’independitzà i creà la seva pròpia empresa editora, origen de la que fou una de les més prestigioses editorials de la Gran Bretanya Home cultivat, posseïa una gran sensibilitat musical Estudià orgue i tenia una notable veu de baix, gràcies a la qual formà part del cor de l’església catòlica de Lincoln’s Inn Chapel Amic personal de F Mendelssohn, fou precisament la compra dels drets de l’obra Saint Paul 1837 el que contribuí decisivament a l’èxit de l’empresa Novello A part la seva tasca…

A partir del 1726 feu les seves primeres aparicions en públic a Venècia Entre el 1728 i el 1730 cantà òpera italiana a Breslau, on escriví àries per al pastitx Merope 1728 Tornà a Venècia el 1732, residí a Bolonya l’any 1735, i el 1739 estigué al servei del duc de Mòdena, presumiblement com a mestre de capella A partir del 1743 s’establí a Alemanya, concretament a Hamburg, i no hi ha constància que tornés a Itàlia La seva última aparició a escena coneguda data de l’any 1746, representant la seva pròpia obra Temistocle Moltes de les seves òperes s’han perdut Les cantates mostren…