Resultats de la cerca
Es mostren 8167 resultats
Roger V de Carcassona
Història
Vescomte de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Albi (1167-94), fill de Ramon Trencavell I i de Saura, dit també Roger III a Albi i Besiers.
Succeí el seu pare quan aquest fou degollat pels ciutadans carcassonesos, però el comte de Tolosa Ramon V, aplicant antics drets de senyoria, li oposà com a vescomte el seu cunyat el comte Roger Bernat I de Foix Per a foragitar l’intrús Roger V hagué de cercar l’ajut d’Alfons I de Catalunya-Aragó 1168, del qual es féu vassall i a qui reconegué com a senyor de Carcassona-Rasès La submissió a Barcelona finí, però, el 1171, quan el vescomte es casà amb Adelaida de Tolosa i reconegué la senyoria de Ramon V de Tolosa en detriment del comte de Barcelona Les relacions amb el tolosà es…
Pere Morey i Servera
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en ciències econòmiques 1966, la seva professió com a exportador de productes illencs el portà a viatjar per tot el món, cosa que es reflecteix en la seva obra Des de la dècada de 1970, collaborà en diversos mitjans de comunicació, com IB3, Onda Cero i TVE, i treballà també com a professor universitari La seva obra narrativa comprèn una quarantena de títols i és destinada sobretot al públic juvenil S’inicià inspirant-se en les rondalles tradicionals, a les quals posteriorment afegí elements de la ciència-ficció, de la literatura fantàstica i mitològica i de la novella històrica Hom…
,
Sant Pere de Pallars (Sort)
Art romànic
La casa de Sant Pere de Pallars, probablement una cella monàstica, apareix com una de les donacions que fa el comte Frèdol al monestir de Gerri, l’any 849, quan atorga als monjos del cenobi la immunitat sobre els seus alous i els beneficis que els ha concedit de Sant Pere de Pallars i de Sant Esteve de Perabella En la interpolació de l’auctoritas que es va efectuar en aquest document, dins el procés de falsificació de documents de l’arxiu de Gerri s’esmenta la donació a Gerri de Sant Pere de Pallars, església situada sota el puig anomenat Civitate Exposita , topònim que no ha estat possible…
sardana revessa
Dansa i ball
Sardana que per la seva dificultat (hom sol repetir-hi un motiu melòdic relativament curt) desorienta el qui compta els punts.
En els concursos de sardanes, ultra la sardana de lluïment per als dansaires, hi sol haver sempre la revessa, generalment d’estrena, amb vista a escollir el millor comptador
tutela dativa
Dret civil català
Tutela constituïda quan és l’autoritat judicial qui té la funció de designar la persona que exercirà el càrrec de tutor.
L’esmentada tutela s’estableix en cas que no hi hagi tutor nomenat per la persona interessada o pel seu pare o mare, o també en cas que la persona designada sigui incapaç d’exercir el càrrec tutelar Quan la tutela que s’hagi de constituir sigui de diversos germans, es procurarà que es designi una mateixa persona per tal de facilitar la convivència entre ells L’autoritat judicial, en realitzar el nomenament de la persona tutelant, ha de seguir un determinat ordre, que només podrà alterar-se per beneficiar el menor o incapaç En la tutela d’un incapaç, serà designat el cònjuge o la persona que…
potrós | potrosa
Brut, dit especialment dels mobles amb engruts i pols acumulada, de la roba malmesa pels anys o de qui la porta.
frustració
Psicologia
Estat del qui resta privat d’una satisfacció que creu que li correspon i se sent defraudat en les seves esperances.
La frustració pot ésser deguda a la manca d’un objecte o bé a l’encontre inesperat d’un obstacle en el camí de la satisfacció dels desigs Les dificultats són externes quan provenen del medi ambient, i internes quan provenen de l’individu La frustració no es defineix per l’obstacle, car aquest és subjectiu, i una mateixa situació pot ésser viscuda com a favorable per una persona i com a frustrant per una altra Per a saber si hi ha frustració en un individu hom n'ha d’estudiar el comportament Les reaccions a la frustració són variades i depenen de l’agent frustrat, de la seva personalitat i la…
remolar
Història
Transports
El qui, en una drassana o a bord d’una embarcació, tenia cura de la fabricació, conservació i reparació dels rems.
dijous de les Comares
Folklore
Segon dijous abans de carnestoltes, en què la qui havia estat comare o padrina aquell any feia un obsequi al compare.
fidel
Constant en afecció o lleialtat envers aquella persona amb qui hom té un lligam d’amor, de gratitud, d’honor, etc.