La casa de Sant Pere de Pallars, probablement una cel·la monàstica, apareix com una de les donacions que fa el comte Frèdol al monestir de Gerri, l’any 849, quan atorga als monjos del cenobi la immunitat sobre els seus alous i els beneficis que els ha concedit de Sant Pere de Pallars i de Sant Esteve de Perabella. En la interpolació de l’auctoritas que es va efectuar en aquest document, dins el procés de falsificació de documents de l’arxiu de Gerri s’esmenta la donació a Gerri de Sant Pere de Pallars, església situada sota el puig anomenat Civitate Exposita, topònim que no ha estat possible identificar, però que constitueix un nom extraordinàriament interessant: “Simili modo dono ecclesiam Sancti Petri de Palears qui est sitam su-per fluvium Nocharie et subter ipsum puium quod dicunt Civitate Exposita, et cum suis subjectis ecclesiis, scilicet ecclesiam Sancti Mikaelis et Sancti Cipriani qui sunt in villa Cassovalle, cum alodiis et decimis et primiciis et cimiteriis in perpetuum; et prescripta ecclesia sic dono cum alodiis, cum decimis, cum primiciis, cum cimiteriis, cum lignare, pascuare, emere et suis terminis qui sunt de castro Morone usque in rivo sive in ipsa losa de Invalle et vadit per ipsas fitas et per ipsa via que vadit ad Armenta usque in flumen Nochariae et ad rivo quam vocant Riardo, deinde pervenit ad Cornelia qui est prope ipso ponte”. D’aquesta interpolació, que Puig i Ferreté considera redactada a la fi del segle XI, cal assenyalar la donació del cementiri, com un dels béns de l’església de Sant Pere de Pallars. Aquest llegat resulta estrany, sobretot si Sant Pere fos un monestir, com es dedueix de la part autèntica del text del 849. Potser cal atribuir-ho al fet que en el temps passat entre la donació del comte Frèdol i la redacció de la interpolació, l’església hagués perdut el caràcter monàstic i s’hagués vist reduïda a una simple església, amb cementiri, i potser amb funcions parroquials, dependent de Gerri. Aquest caràcter de simple església sembla que ja el tindria el 966, en què el papa Joan XIII posà el monestir de Gerri sota la protecció i la jurisdicció de la seu romana, i li confirmà les seves possessions, entre les quals hi ha l’església de Sant Pere de Pallars.
En el document conegut com a fals III de Gerri, el comte Frèdol donà al monestir de Gerri “in ipso Solano de Envecinio videlicet dono ecclesiam Sancti Petri de Paleares”.
El domini de Gerri sobre Sant Pere de Pallars és manifesta en el darrer quart del segle XI, quan el comte Artau I, l’abat Arnau de Gerri i el prior Bertran estableixen un contracte de conreu amb Arnau Jacas i els seus perquè treballin l’alou de Gerri a Sant Pere de Pallars; els donen també la batllia de Sant Pere de Pallars. La possessió del lloc per part de Gerri és evident altre cop vers els anys 1082-88, en un judici comtal presidit pel comte Artau II i els seus, al castell d’Enviny, motivat per unes vinyes comprades a Galí, prevere de Montardit i degà de Sant Pere de Pallars, i al monjo Company de Gerri, que eren de Gerri i que l’abat no n’havia autoritzat la venda.
L’any 1164, en la butlla del papa Alexandre III de confirmació dels béns del monestir de Gerri, s’esmenta l’església de Sant Pere de Pallars, situada a la Solana d’Enviny.
La darrera notícia sobre aquesta església és del final del segle XII. L’any 1197 el comte Bernat II canvià amb la sagristia de Gerri diversos béns a Mont-ros i al pla de Sant Pere de Pallars, per la vila i honor de Gavet.
Es desconeix en detall quin era l’emplaçament d’aquesta església, avui completament desapareguda. Tanmateix, s’ha de situar en algun punt de l’antic municipi d’Enviny, entre aquest poble i la Ribera de Montardit.