Resultats de la cerca
Es mostren 6018 resultats
Francesc Nart Cabarrocas
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Format a l’Sferic Terrassa, club amb el qual debutà a primera divisió a disset anys, també jugà a l’Artextil i l’Arrahona de Sabadell, al CP Calafell, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya de segona divisió 1964, i tornà a l’Sferic, on es retirà el 1974 com a jugador entrenador Inicià la seva carrera com a tècnic al Calafell 1974-76, i passà al Noia 1976-82, amb el qual fou subcampió de Lliga 1981 El 1982 deixà les banquetes a causa d’un infart i, un cop recuperat, tornà al Noia 1984-86 Dirigí l’HC Piera 1987-90 i, quan ja havia fitxat pel Reus Deportiu, tornà a tenir…
Miquel Pacheco Font
Ciclisme
Ciclista de carretera.
El 1956 fitxà per l’Splendid i fou tercer al Tour dels Pirineus Dins l’equip Faema 1957-59 guanyà una etapa de la Vuelta a Espanya 1958 i l’any següent fou tercer al Trofeu Masferrer i al Gran Premi de Pascuas, a més d’imposar-se al Campionat Basc Navarrès de Muntanya i en la classificació general de la Vuelta a Andalusia El 1960 entrà al Licor 43 i aconseguí el tercer lloc a la general de la Vuelta a Espanya Amb l’equip Kas guanyà una etapa a la Volta a Catalunya 1962, fou subcampió d’Espanya de carretera 1963 i tornà a ser tercer a la Vuelta a Espanya, on guanyà una etapa 1963…
August Wilhelm von Schlegel
Literatura alemanya
Poeta i literat alemany.
Collaborà fins el 1797 en les revistes editades per Schiller i després amb el seu germà en la revista Athenäum 1798-1800 Fou secretari i company de viatges de Mme de Staël 1804-17 L’any següent fou professor d’història de l’art i de la literatura a Bonn Autor de diversos sonets i balades i del drama Jon 1803, contribuí poderosament a divulgar l’estètica romàntica, sobretot pel que fa referència a l’interès per llengües i cultures estrangeres S'interessà per la cultura índia i pel corrent històric de la ciència literària Inicià amb Tieck una traducció a l’alemany de Shakespeare,…
Giovanni Battista Savelli
Cristianisme
Cardenal i bisbe de Mallorca.
El mateix any 1480, que Sixt IV el féu cardenal i legat de Perusa, l’envià a Gènova per obtenir-hi un estol contra els turcs, que havien ocupat Òtranto El 1483, el mateix papa, sospitant que ell i el cardenal Prospero Colonna eren favorables a Ferran I de Nàpols, llavors enemistat amb Roma, els empresonà de juny a novembre al castell Sant'Angelo Home de confiança d’Innocenci VIII, en rebé la legació de Bolonya el 1484 Essent un dels candidats a la tiara el 1492, pactà amb Roderic de Borja, el qual li atorgà el ric bisbat de Mallorca 1492-93 Alexandre VI el considerà encara filonapolità el…
Sanç II de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella (1065-72) i de Lleó (1072).
Fill de Ferran I de Castella i de Sança I de Lleó i Galícia Prengué part 1063 en el setge de Graus, juntament amb Rodrigo Díaz de Vivar En dividir Ferran I els seus estats 1064, Sanç rebé Castella i les paries de Saragossa Ben aviat, però, intentà de reunificar els dominis paterns recuperà 1067 les terres castellanes ocupades per Navarra i, després de la batalla de Llantada 1068, arribà a un acord amb el seu germà Alfons VI de Lleó i es repartiren el regne de Galícia 1071, però l’any següent el derrotà a Golpejera i es proclamà rei de Lleó Tanmateix, les intrigues de la seva…
Joaquim Rosselló i Ferrà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Mallorca i s’ordenà de sacerdot el 1858 Ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri 1864 i es retirà a fer vida de penitent a l’ermita de Sant Honorat, de la muntanya de Randa 1890 Desitjava unir-se a algun orde religiós, però el bisbe de Mallorca l’impellí a fundar la congregació de missioners dels Sagrats Cors , devoció que ell sempre havia fomentat Féu la fundació el 1890 i l’any següent li era confiat el santuari de Lluc, com a seu de la nova congregació allà residí fins el 1906, en què passà a viure a la Real, l’antic monestir cistercenc, on establí el…
Vatatza de Ventimiglia
Història
Filla de la princesa Eudòxia Làscaris.
Dama de companyia i amiga d’Elisabet d’Aragó, reina de Portugal, restà implicada en la política peninsular, des de Castella sobretot, com a instructora de la reina Constança i protectora del nen Alfons XI, i jugà les cartes divergents dels regnes de Catalunya-Aragó, Castella i Portugal de mà de Jaume II, Ferran IV i DionísI, per mitjà d’ambaixadors i d’una notable correspondència epistolar sobre tots els temes polítics del moment A l’etapa següent, vídua de Martim Anes i sobrevivint a l’única filla, Vatatza, es dedicà a obres de pietat i al misticisme, juntament amb la reina…
Sunyer
Cristianisme
Monjo de Cuixà.
És conegut pels seus viatges a la recerca de privilegis per als monestirs catalans Així, el 950 era a Roma, on recaptà una butlla del papa Agapit II, que exemptava el monestir de Cuixà de la subjecció al bisbe, privilegi que l’any anterior havia obtingut Cluny Aquesta era la primera butlla que obtenia un monestir català L’any següent hi tornava probablement per aconduir-hi una caravana de nobles i jerarquies catalanes que també reclamaren privilegis pontificis Encara, pel febrer del 952 anava a Reims a la cort del rei Lluí IV de França, per a obtenir-ne altres preceptes per a ell…
James Stewart
Cinematografia
Nom amb què és conegut James Maintland Stewart, actor cinematogràfic nord-americà.
La seva extrema ductilitat li permeté d’encarnar amb idèntica fortuna els papers més diversos, des de la comèdia, com You Can't Take it with You 1938 i It's a Wonderful Life 1946, fins al drama Greatest Show on Earth 1952, Rear Window 1954, The Rope 1948, passant pel western , com Winchester 73 1948, Broken Arrow 1950 i Two Rode Together 1961 El 1940 obtingué l’Oscar per Philadelphia Story , el 1958 fou premiat a Sant Sebastià per Vertigo i l’any següent a Venècia per Anatomy of a Murder El 1962 obtingué el premi d’interpretació a Berlín pel conjunt de la seva carrera, i l’any…
Manuel Allendesalazar
Història
Política
Polític castellà.
Diputat a corts 1884 pel partit conservador, l’any 1898 passà al senat com a representant de Lleida Fou alcalde de Madrid 1900, ministre de finances 1901, d’instrucció pública 1902, d’agricultura 1903 i d’estat 1907 El 1919 formà un govern de coalició entre liberals, monàrquics i conservadors, el qual s’adherí a la Societat de Nacions, creà el Tercio de Extranjeros i secundà el bloqueig que els aliats decretaren contra la Unió Soviètica, malgrat les protestes dels republicans i dels socialistes Dimití el 1920, desbordat pels fets esdevinguts arran d’una vaga de ferroviaris i…
