Resultats de la cerca

Doctor en filosofia i teologia, professor de Sagrada Escriptura a Cambridge 1953-59 i des del 1969 i bisbe de Woolwich i de Southwark des del 1959 i 1969, respectivament, assolí fama mundial amb Honest to God 1963 traducció catalana, 1966, on plantejà la necessitat d’una radical formulació de la fe en un món secularitzat expressió de les vives polèmiques que suscità l’obra és el debat recollit a 'Honest to God’ Debatea , 1963 insistí en el mateix tema, el 1965, a The New Reformation i, el 1967, a Exploration Into God El mateix 1967 visità Barcelona, on no pogué tanmateix…

Professor, des del 1852, a Bonn i, des del 1864, a Göttingen, les seves idees teològiques, que seguien l’anomenada escola de Tübingen i foren la base de l’escola de Göttingen, reflecteixen l’influx de Hegel, de Leibniz i Kant El nucli del seu pensament és la separació entre saber ciència i metafísica i fe i, en aquesta darrera, entre la vivència religiosa i el dogma, el qual no és sinó la transposició estàtica i morta de la primera Exercí una gran influència en corrents teològics tan importants com el de l’accentuació del caràcter escatològic del regne de Déu i el de l’anomenada teologia…

General de l’orde dominicà 1756-77 i cardenal Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, comte de Savallà i de Peralada Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria Cursà estudis de filosofia i teologia a Barcelona i de dret a Lovaina Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, la qual cosa el dugué a formar part del consell àulic de Carles VI, entrà a l’orde dels predicadors, on fou provincial 1746 i mestre general 1756, i finalment Pius VI l’elevà al cardenalat 1775 En el si de l’orde renovà i impulsà la filosofia tomista Tomista convençut, la seva carta De…

Estudià primer teologia, però esdevingué suspecte d’heterodòxia per un judici seu sobre Spinoza Professor de l’escola de Leiden 1701, fou l’iniciador de l’ensenyament clínic, que portà aquesta escola al primer lloc entre les del seu temps i el mateix Boerhaave a ésser-ne considerat com el metge més eminent les seves lliçons aplegaven nombrosos alumnes, arribats d’arreu d’Europa atrets pel seu mestratge No es decantà per cap dels sistemes teòrics extrems que s’imposaven i s’ocupà únicament de la terapèutica i de la clínica seguint una línia de retorn a l’hipocratisme Creà escola,…

Vida i obra Fill de Tomàs de Banyuls i de Martin, baró de Nyer i marquès de Montferrer, i germà petit del cavaller de Montferrer Doctor en teologia, fou canonge d’Elna, rector de la Universitat de Perpinyà 1754 i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent Es relacionà amb els escriptors del Grup de Tuïr i entre el 1780 i el 1782 feu una traducció al català i en vers de la Zaïra de Voltaire 1780-1782, que signà com a Abbé de Montferrer A diferència de la traducció anterior de Sebastià Sibiuda, aquesta és més literal Un manuscrit li atribueix un diàleg pastoral titulat Lo pastor i la pastora…

El seu nom a l’orde era Joan de Jesús Graduat en arts a Barcelona 1566, exercí el seu ministeri sacerdotal a la Roca del Vallès Traslladat a Alcalá de Henares, prengué l’hàbit dels carmelitans descalços 1573 fou prior a Castella dels convents de Mancera, Pastrana, Úbeda, Valladolid, Alcalá i Baeza i el primer procurador general davant la Santa Seu Obtingué de Roma el breu d’erecció de la reforma, en província a part 1580 A partir del 1585 treballà en l’establiment de la reforma carmelitana al Principat vint convents i en fou provincial 1588-91 i 1600-03 Fou bandejat a Castella…

Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona es doctorà en teologia 1917 i en filosofia 1930 Canonge de Barcelona 1948 Fundador, el 1931, de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, de la qual fou consiliari general fins el 1936 Refugiat a Roma i després a Pamplona, hagué d’abandonar un quant temps la zona de la Junta de Burgos El 1945 fou nomenat secretari de la direcció central de la Junta Nacional d’Acció Catòlica Espanyola Fou expert en la comissió pontifícia de l’apostolat seglar en la preparació del concili II del Vaticà i collaborà en les primeres reaccions de…

Estudià teologia fins el 1914 i es doctorà en jurisprudència el 1919 Fins a la Segona Guerra Mundal exercí d’advocat mentre estudiava música privadament Més tard impartí classes a l’Acadèmia de Música de Zagreb 1949-68 Recollí un gran nombre de cançons a Croàcia i entre les minories croates d’Àustria i Hongria A partir del 1947, dedicà també bona part dels seus esforços a la recopilació de danses, tot desenvolupant el seu propi mètode de transcripció El 1945 esdevingué director del Departament de Música Tradicional del Museu Etnogràfic de Zagreb, activitat que deixà el 1948 per…

Abandonà l’estudi de la teologia per dedicar-se a la música Ocupà el càrrec d’organista i mestre de cor a l’abadia benedictina de Prüfening des del 1734 fins a la seva mort A partir del 1740 es dedicà intensament a la composició, sobretot de música sacra, per a teclat i simfonies La publicació d’aquestes obres li representà importants beneficis, que dedicà a la construcció d’un nou orgue i a la dotació de llibres per a la biblioteca de l’abadia Pertany a la segona generació de compositors del segle XVIII adscrits a l’estil de l’escola bavaresa de música sacra Aquest estil fou desenvolupat per…

Del 1689 al 1692 estudià teologia a les universitats de Viena i Praga Probablement en aquesta última aprengué música Ordenat de sacerdot a Cracòvia el 1692, poc després fou nomenat rector de la Congregatio Missionis a Chelmno Pomerània El 1698 fou nomenat director musical de la catedral de Wawel a Cracòvia, càrrec que ocupà fins a la seva mort Gorczycki és un compositor important de la música polonesa del Barroc tardà Compongué majoritàriament música litúrgica, encara que sembla que també s’aventurà en el terreny de la música profana instrumental Cultivà l’antic estil a cappella , però l’…