Resultats de la cerca
Es mostren 7508 resultats
Castell d’Estamariu
Art romànic
Tot i que són nombroses les referències documentals sobre el castell d’Estamariu, no en resta més que un vague record a la memòria del poble, encara que fou una de les fortificacions més importants estratègicament del vescomtat de Castellbò Les abundants referències que hom troba sobre la seva existència a la bibliografia contemporània sens dubte la confonen amb el colomer que hi ha vora l’església de Sant Vicenç, força ben conservat i certament impressionant La seva situació, però, era fora del poble, i apareix clarament en el Spill… “La torre de Stamariu és cituada al peu de la muntanya…
Sant Martí de Llacunes (Soriguera)
Art romànic
La vila de Llacunes era al segle X possessió dels comtes de Pallars, com ho indica la donació que el comte de Pallars Sobirà, Guillem, feu al vescomte d’Urgell, Guillem i a la seva muller, Ermengarda, germana del donador, del lloc de Lagunuas , a la vall de Siarb, amb totes les seves pertinences i possessions, fet que implicà l’adscripció de tot aquest terme al vescomtat d’Urgell, és a dir, als Castellbò, car Guillem I i la seva muller Ermengarda de Pallars eren vescomtes d’Urgell i senyors de Castellbò La datació d’aquest document presenta certes…
Castell de Solsona
Art romànic
Aquest castell per la banda de ponent es trobava a la mateixa vila de Solsona, a l’antiga plaça del Camp, avui de Pius XII per això Antoni Llorens l’anomena així Per la banda de migjorn tenia el carrer del Castell actualment el lloc on es trobava el castell és ocupat pel convent de les Monges de l’Ensenyança Les primeres referències documentals d’un castell de Solsona que corresponguin a aquest castell són de l’any 965, quan Fruila i la seva muller donaren unes terres a la casa de Santa Maria i a la de Sant Pere, les quals es trobaven construïdes prop del castell de Solsona Altres documents…
L’alta organització i l’estructura de la societat noble del Solsonès
Art romànic
Els comtats d’Urgell i de Berga En el moment de l’inici de la repoblació del comte Guifré, el comtat d’Urgell encara no havia adquirit aquesta denominació la més utilitzada pels escrivans era de territori o pagus , o, simplement, no se n’esmentava cap, i només figurava el terme del lloc A partir del començament del segle X es comença a fer esment del comtat d’Urgell i en el primer document conegut de Solsona, del 922, es fa constar que uns béns situats en el terme del castell de Solsona es trobaven al comtat d’Urgell Inicialment, tot el…
Santa Coloma de la Bastida d’Hortons (Alàs i Cerc)
Art romànic
Una de les primeres mencions de l’església de Santa Coloma data del 941, com a límit d’unes propietats territorials venudes pels esposos Miró i Matilde al bisbe Radulf d’Urgell situades al terme de l’antiga vila de Nocolo pel preu de cent sous l’escriptura especifica que una de les afrontacions de les susdites propietats llindava amb “ Sancta Columba cuius baselika fundata est in villare Ortones” A part aquesta notícia, la parròquia de Sancta Columba és mencionada en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell Són freqüents al llarg del segle XI les…
Calassanç
Castell de Calassanç
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera).
És aturonat al voltant de l’antic castell de Calassanç Conquerit el 1083 per Ermengol IV d’Urgell, fou reprès pels musulmans, i no fou reconquerit definitivament per al comtat d’Urgell fins el 1098, amb l’ajuda de Pere I, rei d’Aragó i comte de Ribagorça L’antiga església del castell Sant Bartomeu fou un priorat dependent del monestir benedictí d’Alaó L’església parroquial de Sant Cebrià és obra del segle XVI La població conserva algunes cases senyorials dels segles XVI i XVII A migdia hi ha el santuari de la Gansa El parlar de Calassanç, localment anomenat ribagorçà , presenta…
Santa Maria de Rubió de Sòls (Foradada)
Art romànic
És possible que aquesta església, situada en el despoblat de Rubió de Sòls o de Baix i avui dedicada a la Immaculada Concepció, fos la parròquia del terme del castell de Rubió, documentat des del 1018 Si fos així, es correspondria a l’església de Rubió que apareix en la relació de parròquies del deganat d’Urgell que contribuïren a les dècimes dels anys 1279 i 1280 El capellà de Rubió es consigna, així mateix, en la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391 L’actual edifici conserva encastats en la façana de ponent dues carteles i un lateral de sarcòfag gòtic que denoten…
Ferrer
Música
Família de compositors i organistes catalans formada per Joan (Alcover, Alt Camp 1867 - 1934), Josep (Alcover 1880 - Toledo 1936) i Lluís (Alcover 1882 - Toledo 1936).
Joan esdevingué mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell i durant un curt espai de temps estigué al servei de la infanta Isabel de Borbó al palau de La Granja Segòvia Lluís estudià amb Joan a la Seu d’Urgell i fou mestre de capella 1929-36 a la catedral de Toledo, on dugué a terme una important tasca de restauració i reforma de la música religiosa d’aquesta ciutat castellana El seu germà Josep el seguí a Toledo amb el càrrec d’organista de la catedral Com a compositor, el membre més destacable fou Lluís, del qual es conserven diverses obres religioses,…
Unió Provincial Agrària
Agronomia
Federació de sindicats agrícoles de les terres de Lleida, creada en febrer-març de 1932 i controlada pel Bloc Obrer i Camperol.
Constituïa, amb l’Acció Social Agrària de Girona, la base de l’organització pagesa del BOC, i era el nucli fonamental de la força d’aquell partit a les comarques lleidatanes, especialment a la Noguera, el Segrià, les Garrigues i l’Urgell Aplegava arrendataris, parcers i jornalers, i el 1933 assolí els 8 000 afiliats, estructurats en comitès locals i comarcals A l’estiu del 1933 dirigí i protagonitzà l’agitació agrària a la zona del canal d’Urgell, enfrontant-se a les autoritats de l’Esquerra l’any següent, s’adherí a l’Aliança Obrera, i el 1936 s’integrà en el POUM…
rocs de la Mitxella
Serra
Serra dels municipis de la Seu d’Urgell i les Valls de Valira (Alt Urgell).