Resultats de la cerca

Vida D’origen aristocràtic, es traslladà a Barcelona amb la seva família En quedar-se orfe, estigué sota la custòdia d’uns tutors i inicià la carrera de dret, que compaginà amb els de cant al Conservatori Municipal de Barcelona Havent rebut els consells d’H Darclée, el 1895 debutà al Gran Teatre del Liceu com a baix en Gli Ugonotti També actuà al Teatro Real de Madrid, Lisboa, París, Milà, Londres, Valparaíso Xile el 1897, Mèxic i l’Havana, on introduí l’òpera Juntament amb Enrico Caruso i Antonio Scotti eren coneguts com a Els Tres Mosqueters El 1901 debutà en la Metropolitan Opera House…

Vida Estudià cant amb el mestre Colomer i fou deixeble de Miguel Fleta, fins que a vint anys debutà en la companyia teatral de Blasco, amb la qual recorregué l’Estat espanyol i es traslladà a l’Havana Viatjà per Amèrica amb les companyies d’òpera de Brocola i de María Ughetti, treballà als EUA i al Canadà en el món de les varietats i cantà en ràdios de Cuba i Puerto Rico Després d’actuar dos anys al Teatro Español de Nova York i de fer una gira amb el circuit Keith-Orpheum, Xavier Cugat el cridà per encarnar un torero en l’episodi espanyol del seu film Charros, gauchos y manolas…

Estudià al seminari de Vic i, entre el 1908 i el 1912, a les universitats de Halle i Zúric, on fou deixeble de Jules Gilliéron i s’especialitzà en dialectologia i geografia lingüística Es doctorà amb la tesi La frontera catalano-aragonesa 1914 Des del 1913 s’integrà a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou un dels impulsors del Butlletí de Dialectologia Catalana  1913-36 i membre adjunt de la Secció Filològica 1921-28 També fou membre de la Societat de Lingüística Romànica Des de l’IEC, emprengué la publicació de l’ Atlas lingüístic de Catalunya 1923-24 i la…

La serra de Sant Gervàs es prolonga a ponent a través de les impressionants parets rocoses de Sant Cugat, que cauen vertiginosament sobre la Noguera Ribagorçana Oriol Alamany La serra de Sant Gervàs i el pui de Lleràs 25, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Entre el coll de Viu de Llevata i el de Montllobar, a cavall de les comarques de l’Alta Ribagorça i del Pallars Jussà, s’estenen un conjunt de serres complexes que separen les conques de la Noguera Pallaresa i de la Noguera Ribargoçana Entre totes elles destaquen la serra de Sant Gervàs Pala del…

Mapa del Pla de l’Estany amb la senyalització de totes les esglésies de les quals es tenen notícies anteriors a l’any 1300 A Pladevall Banyoles Sant Esteve de Banyoles Santa Maria in capite stagni Santa Maria dels Turers Sant Pere de Guèmol Sant Jaume de Puigpalter Camós Sant Vicenç de Camós Santa Magdalena de Noves Santa Maria de Camós Cornellà del Terri Sant Pere de Cornellà Sant Antoni Sant Joan Baptista de Borgonyà Sant julià de Corts Sant Esteve de Sords Santa Eulàlia de Pujals dels Pagesos Santa Maria de Pujals dels Cavallers Santa Llogaia del Terri Sant Andreu del Terri Sant …

Situació i presentació El terme municipal d’Ivorra, d’una extensió de 15,36 km 2 , és a llevant de la comarca de la Segarra, en la zona de contacte amb els municipis de l’Anoia que pertanyen a la subcomarca anomenada de la Segarra Calafina A llevant, el municipi confronta amb el terme anoienc de Castellfollit de Riubregós, al SE, per un petit tram, amb Estaràs, a migdia amb Sant Ramon, a ponent amb Sant Guim de la Plana pel pla de Viver, i al sector septentrional, des del NW fins el NE per les Comes, sector que supera els 560 m, amb Torà Solsonès El territori d’Ivorra s’estén entre el…

Situació Vista de l’absis, ornat amb lesenes i arcuacions i tres finestres simètriques V Angulo Sant Vicenç de Gualba, parròquia de Gualba de Dalt, és situada en el centre urbà d’aquest nucli del baix Montseny Mapa L38-14365 Situació 31TDG202587 L’accés a aquesta parròquia es pot fer a través d’una de les dues carreteres que des de la C-251 de Granollers a Girona, entre Sant Celoni i la Batllòria, porten a Gualba de Dalt VAG Història La primera referència documental de Gualba és del 984 i apareix com a confrontació del terme de Pertegàs El 1023 la comtessa Ermessenda i altres homes donaren…

Situació Vista del costat sud-est, on manca l’absis, substituït per la porta moderna N Peregrina Aquesta ermita és situada a 550 m d’altura, en un terraplè on s’acaben els horts i comença la boscúria, darrere de la masia del Dalmau i davant del vessant de llevant de la carena del Montcau a la Mola Mapa 392M781 Situació 31TDG195124 L’accés més senzill per anar al mas Dalmau es troba a la carretera que va des de Castellar a Sant Llorenç Savall, on just després del quilòmetre 14 una pista a l’esquerra de la carretera ens permet arribar als diversos masos de la vall de Mur La masia del Dalmau es…

de superfície llisa Consisteix a fer passar la pilota, colpejant-la amb la mà o els braços, al camp contrari per damunt d’una xarxa collocada de manera transversal al mig de la pista La xarxa té una altura de 2,43 m en les competicions masculines i de 2,24 m en les femenines En categories inferiors, l’altura és més baixa La pilota és de pell, té una circumferència de 65-67 cm i pesa entre 260 i 280 gr Els partits es disputen al millor de cinc sets Cada set consta de 25 punts, excepte el cinquè que es juga a 15, però cal una diferència mínima de dos punts per a guanyar un set S’aconsegueix un…