Resultats de la cerca
Es mostren 3272 resultats
Teresa Garcia-Milà i Lloveras
Economia
Economista.
Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1977 i doctora per la University of Minnesota 1987, ha estat professora assistent i posteriorment associada a la Universitat Autònoma de Barcelona 1987-90 El 1990 passà a la Universitat Pompeu Fabra, de la qual ha estat degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials 1995-2000, vicerectora de Política Científica 2009-11 i directora del Departament d’Economia i Empresa 2011-12 El 2012 fou nomenada directora de la Barcelona Graduate School of Economics BGSE, associada a la UAB i a la UPF, d’on ha estat docent des del 2006 Membre del…
William Dawbney Nordhaus

William Dawbney Nordhaus
© Fundació BBVA
Economia
Economista nord-americà.
Graduat per la Universitat de Yale 1963 i doctorat pel Massachusetts Institute of Technology 1967 Des d’aquest any exerceix la docència a la Universitat de Yale, d’on el 1973 esdevingué professor titular de ciències econòmiques Membre d’organismes assessors i experts del govern dels Estats Units, entre d’altres el del pressupost al Congrés, l’oficina d’anàlisi econòmica o el comitè de l’associació econòmica sobre estadístiques federals, en 1977-79 fou assessor econòmic del president Carter S’ha dedicat especialment a avaluar les repercussions econòmiques del canvi climàtic i a estudiar les…
Hans Heinz Stuckenschmidt
Música
Crític i musicòleg alemany.
Estudià piano, violí i composició amb diferents professors particulars Durant els anys vint collaborà en publicacions musicals de diverses ciutats europees i es dedicà, també, a promoure concerts centrats en la música d’avantguarda L’any 1929 s’establí a Berlín per treballar en el "Berliner Zeitung am Mittag" 'Diari berlinès de migdia' Això li permeté assistir als cursos d’anàlisi d’A Schönberg El compromís amb la Nova Música i la solidaritat amb músics jueus li comportaren, l’any 1934, la prohibició d’escriure en publicacions alemanyes Malgrat que durant un quant temps continuà les seves…
Guido Adler
Música
Musicòleg austríac.
Estudià al Conservatori de Viena, amb A Bruckner i FO Dessof Es llicencià en dret i en història de la música a la Universitat de Viena, i es doctorà el 1880 El 1885 guanyà una plaça de professor de musicologia a la Universitat alemanya de Praga Durant els seus estudis a Viena es beneficià dels ensenyaments d’Eduard Hanslick, a qui succeí com a professor El 1892 fou elegit president del comitè central de l’Exposició Internacional de Música i Teatre que se celebrà a la ciutat Entre el 1894 i el 1938 fou l’editor general de la collecció dedicada als monuments musicals autríacs "Denkmäler der…
Hans Guido von Bülow
Música
Director i pianista alemany.
A Dresden, estudià piano amb F Wieck i harmonia amb M Eberweim, i a Leipzig amb M Hauptmann Tot i que la seva família volia que estudiés dret, arran de conèixer F Liszt 1849, amb qui posteriorment estudià piano, es decantà per la música Escriví en el diari "Die Abendpost", des del qual feu apologia de la Nova Escola Alemanya L’estrena el 1850 de Lohengrin l’impulsà a conèixer i treballar amb R Wagner El 1853 realitzà la seva primera gira com a pianista, i també es dedicà a la direcció Contractat pel Nationaltheater de Munic, dirigí l’estrena de Tristany i Isolda 1865 i Die Meistersinger von…
Gerard Vergés i Zaragoza
Cinematografia
Apotecari i científic.
Vida Llicenciat en farmàcia per la Universitat de Barcelona el 1894, regentà a Tortosa un centre d’específics i d’anàlisi Encuriosit per la fotografia, a final del segle XIX inventà el visor Poliscop Vergés, patent que li comprà una casa de París i que consistia en un aparell amb mecanisme de canvi automàtic dels clixés que admetia tres-centes plaques de vidre en format estereoscòpic, impressionades per ell mateix, llegat que es conserva Després construí una ampliadora que gràcies a un dispositiu mantenia constant la imatge a focus, i el 1915 publicà el text Fotografías animadas "Ibérica",…
Amadeu Fabregat i Manyes
Periodisme
Literatura catalana
Escriptor i periodista.
Dirigí la secció literària de la revista Gorg i el 1973 fou guardonat amb el premi Andròmina de narrativa per la seva novella Assaig d’aproximació a “Falles folles fetes foc” 1974, hàbil construcció formal i narrativa on el personatge planteja el tema de la seva identitat nacional L’any 1974 publicà l’antologia de poetes joves del País Valencià Carn fresca Collaborà amb assiduïtat a Las Provincias , Destino , Serra d’Or , Oriflama i Avui , i fou director de publicacions del setmanari Valencia Semanal 1978-80 L’any 1976 publicà Partits polítics al País Valencià , obra en dos volums que…
,
Yves Meyer
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Graduat en matemàtiques per l’Escola Normal Superior ENS de París 1957, obtingué el doctorat per la Universitat d’Estrasburg el 1966 Ha desenvolupat la seva trajectòria docent i de recerca successivament a l’escola militar Prytanée 1960-63, la Universitat d’Estrasburg 1963-66, la Universitat de París-Sud 1966-80, l’École Polytechnique 1980-86, la Universitat de París-Dauphiné 1985-95 i al centre de matemàtiques CMLA de l’ENS fins a la jubilació 2008, d’on fou nomenat professor emèrit Ha fet aportacions a la teoria dels nombres i, especialment, a l’anàlisi harmònica, camp en el qual, en…
Skylab

DIbuix esquemàtic del Skylab: 1 i 2, plafons de cèl·lules solars; 3, mòdul de treball; 4, acoblament; 5, vehicle Apollo; 6, telescopi solar
© fototeca.cat
Astronàutica
Primera estació orbital tripulada nord-americana.
Llançada sense tripulació amb un coet “Saturn 5” amitjan 1973 i situada a 435 km d’altitud, fou l’habitacle de tres tripulacions que hi arribaren periòdicament amb vehicles del tipus “Apollo” llançats amb coets “Saturn 1B”, i hi romangueren un total de 4117 hores L’estació tenia una massa de 90720 kg, i hom aprofità com a lloc de treball l’interior d’un tercer tram inert del coet, amb un espai útil d’uns 300 metres cúbics Els objectius principals de la missió foren determinar l’adaptació de l’home a les condicions d' apesantor El Skylab en òrbita sobre la Terra Nasa prolongades, observacions…
Satiricó
Títol, de sufix grec i d’arrel llatina, que hom dóna a un report d’aventures escrit per Petroni dins el to realista dels satírics romans.
Els noms dels seus personatges són grecs un jove lliure i abjecte, gladiador escapat de l’ofici, Encolpi, associat amb dos joves pervertits més, Ascilt i Gitó, i un vell poeta disbauxat, Eumolp però l’acció es desenrotlla, a través de les diverses capes socials, mentre viatgen per la Campània i la Itàlia meridional Només ens han pervingut fragments descosits dels llibres XV i XVI d’aquesta narració picaresca d’on, en part, la manca d’unitat en la intriga, bigarrada paròdia dels viatges d’Ulisses, de la mitologia i de la novella d’amor hellenística S'hi destaquen dos episodis el conte de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina