Resultats de la cerca

Apòstols Andreu, Jaume el Menor i Bartomeu del brancal dret de la portada occidental de l’església de Santa Maria, a Castelló d’Empúries, obra atribuïda a Pere de Santjoan i el seu taller de vers els anys 1400-15 © Enciclopèdia Catalana – JMOliveras El 1418 l’escultor Llorenç Tosquella cobrava del sotsobrer de l’obra de la seu de Mallorca “per dos jorns en los quals trassà l’obra de la seu, la qual trassa se’n aportà ell matex en Barcelona per demanar consell a alguns mestres de la dita ciutat” No sabem quina era l’obra ni quins els mestres als quals l’imaginaire demanà parer, però, en…

La primera notícia d’aquest artista és del 1409, any en què, juntament amb el pintor Francesc Oliva, figura com a testimoni del pagament fet a Joan Mates pel retaule dels Sants Tomàs i Antoni de la catedral de Barcelona, conjunt que deixà inacabat Pere Serra a causa de la seva mort Pere Rovira no apareix de nou fins al 1424 Al llarg d’aquest període Rovira es devia casar amb Isabel Romeu, originària de Tàrrega, i tingué sis fills Joan Pere, Florència, Isabel, Miquel, Elionor i Coloma, dels quals se sap que Florència, morta molt jove 1438, es casà amb Bernat de Requesens, pintor de Vila-rodona…

Santa Maria del Mar, Barcelona | Jacob Surland CC BY-NC 20

Clau de volta de la capella de l’Epifani de la Seu Vella de Lleidaa, amb la Mare de Déu amb el Nen i el donant que va fer erigir-la el 1389, el bisbe Guerau de Requesens

Fou organitzat amb una estructura federativa a partir dels sindicats equivalents de Barcelona, Manresa, Mataró, Sabadell i Terrassa En general, la seva representació fou ostentada per coneguts dirigents faistes, com Joan Garcia i Oliver, Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso, Dionís Eroles, Ricard Sanz, etc, quasi tots treballadors esporàdics del ram de l’aigua El sindicat continuà una anterior Federació de l’Art Fabril i Tèxtil, creada pel desembre del 1913 i dissolta pel gener del 1920, que hom ja havia intentat d’organitzar en 1899-1901

Per 70 vots a favor JxSí i CUP, 10 en contra Catalunya Sí que es Pot, 2 en blanc i l’absència dels diputats del bloc unionista PP, PSC i Cs el Parlament de Catalunya insta el Govern a aplicar els efectes de la declaració d’independència i obrir un procés constituent De manera consensuada, el vot és secret, malgrat les protestes de la majoria de diputats de CSQP, i posteriorment els diputats signen la declaració Com estava previst, al ple no intervé el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que el dia abans trasllada la potestat de la declaració al Parlament…

Conegut amb les sigles PIEC, conclou que les installacions esportives bàsiques de referència són una piscina coberta a menys de 20 km de cada ciutadà, un pavelló a tots els municipis de més de 2000 h, un camp d’esports a tots els municipis de més de 1000 h, una pista poliesportiva a tots els municipis amb escola, un gimnàs a tots els municipis amb institut de secundària i una pista d’atletisme a cada comarca La previsió inicial fou de construir 604 installacions esportives en dues fases la primera durant el període 2005-08 i la segona durant el període 2009-11 Una tercera fase 2011-14 preveu…

A Catalunya tenen lloc vagues en el sector tèxtil i metallúrgic, es repeteixen el mes següent

Com a Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya federà i coordinà diverses entitats camperoles d’àmbit local o comarcal, davant la crisi vinícola de superproducció i la baixa de preus subsegüents a la Primera Guerra Mundial Intentava d’enquadrar no sols els rabassaires, sinó també parcers i arrendataris, i en fou fundador el dirigent pagès de Martorell FRiera i Claramunt, amb els polítics republicans Lluís Companys, AAragay, PEstartús i EVentós El seu òrgan de premsa era La Terra Molt esmorteïda la seva activitat sota la Dictadura, el nou règim republicà permeté un ràpid…

Creat l’any 1980 amb el nom de Direcció General de l’Esport, el primer responsable fou Josep Lluís Vilaseca, que ocupà el càrrec fins el 1995 i que facilità la creació del CAR de Sant Cugat el 1987 Li correspon exercir les funcions que li assenyala la Llei de l’esport de Catalunya i alhora dirigir, mitjançant el Consell Català de l’Esport, la política esportiva de Catalunya Té com a objectius l’increment de la pràctica de l’activitat física, els esports de lleure i de competició, la millora dels nivells quantitatius i qualitatius de les àrees que donen suport a la…