Apòstols Andreu, Jaume el Menor i Bartomeu del brancal dret de la portada occidental de l’església de Santa Maria, a Castelló d’Empúries, obra atribuïda a Pere de Santjoan i el seu taller de vers els anys 1400-15.
© Enciclopèdia Catalana – J.M.Oliveras
El 1418 l’escultor Llorenç Tosquella cobrava del sotsobrer de l’obra de la seu de Mallorca “per dos jorns en los quals trassà l’obra de la seu, la qual trassa se’n aportà ell matex en Barcelona per demanar consell a alguns mestres de la dita ciutat”. No sabem quina era l’obra ni quins els mestres als quals l’imaginaire demanà parer, però, en qualsevol cas, la referència és indicativa del panorama de l’escultura a Mallorca, una vegada conclosa l’obra immoble del portal del Mirador, tenint en compte a més que Tosquella, fill d’un important escultor homònim, era aleshores el més destacat del regne. I és que al llarg de tota l’edat mitjana la dimensió física de l’illa, i també l’econòmica i la social, no podia mantenir una activitat artística destacada permanent, de manera que tallers o mestres d’anomenada, qualsevol que en fos l’origen, feien estades a l’illa lligades a projectes concrets i els únics que hi romanien eren els de menys ambició o els que podien simultaniejar la pràctica de l’art amb activitats comercials o empresarials. En el cas dels escultors ambiciosos i amb empenta que eren fills del país sortien de l’illa per formar-se i per treballar. Tanmateix, els comitents sol·licitaven per als grans projectes el concurs de mestres destacats i és aquí que es fan coneixedores les importants i constants relacions que Mallorca té amb els diferents països europeus. És així que tots els corrents estilístics del gòtic tenen traducció a l’illa, a vegades capdavantera, tot i que sia amb major o menor profunditat o arrelament i sense deixar de banda la importació de peces procedents de centres de producció més o menys destacats.
L’obra escultòrica que dóna entrada i desenvolupa a Mallorca el corrent internacional és el portal dels Apòstols de la catedral, que mira al mar –conegut popularment com a portal del Mirador–. És una empresa agosarada que concentra diferents mestres d’anomenada en un projecte segurament capdavanter a la Corona d’Aragó, si més no pel que fa al concepte, més relacionat amb treballs nòrdics que amb models coetanis més propers, tot i que bona part de l’execució no va gaire més enllà d’un provincianisme de qualitat. Es desenvolupa en tres etapes corresponents a la direcció de tres mestres, cada un dels quals exemplifica un moment de l’internacional i una via de connexió amb algun dels centres productors externs.
L’autor de la primera traça i de bona part de les escultures corresponents a la meitat baixa del portal, amb un concepte primerenc de l’internacional, encara presluterià, és Pere Morei. D’origen mallorquí i germà de Guillem Morei, el mestre de Girona, potser es forma i en qualsevol cas treballa a l’entorn d’Avinyó i és justament mitjançant alts eclesiàstics de la ciutat papal o de l’entorn que torna a l’illa per treballar a la catedral. Aquí traça i obra la sala capitular i el retaule major i sobretot es fa càrrec del que serà la primera etapa del Mirador. Sota el mestratge de Morei i sens dubte a instàncies seves s’incorporen el picard Joan de Valencines (Jean de Valenciennes), mestre de la façana de l’ajuntament de Bruges i Enric l’Alemany (“Rich Alamant”), que venia de treballar a la catedral de Barcelona. Alguns altres de major o menor interès treballen aleshores al Mirador i, entre d’altres, Llorenç Tosquella.
Porta del portal del Mirador de la seu de Mallorca. El timpà està ocupat per un Judici Final, mentre que els brancals s’han decorat amb l’apostolat. Pere Morei va iniciar-ne el 1389 la construcció, que, a la seva mort, va continuar Pere de Santjoan, que s’hi documenta entre els anys 1397-1401 com a tracista i escultor.
M. Morey
Mort Pere Morei al principi del 1394, la tasca del Mirador s’atura fins que el 1396 es contracta un segon mestre major del portal, el també picard Pere de Santjoan, el qual havia treballat a l’obra del cor de la seu de Barcelona amb Pere Sanglada com a mestre major. Hi participen també, en graus desiguals, altres mestres, com és ara Antoni Canet. Aquest compareix en època de Santjoan de manera esporàdica a l’obra del Mirador, on continua esculpint Joan de Valencines. En aquesta segona etapa de la portalada, Santjoan, el qual alterna la tasca a Mallorca amb el mestratge a la catedral de Girona, refà la primera traça de Morei hi introdueix alguns canvis a més d’executar algunes peces figurades i decoratives. Fora de la seu i encara a l’illa, Santjoan esculpeix també el portal major de la parròquia de Sant Miquel.
La darrera etapa del portal del Mirador és la que correspon a l’escultura exempta i al mestratge de Guillem Sagrera, que s’iniciava justament aquí en època de Santjoan, amb el qual podria haver deixat l’illa per partir cap a Perpinyà. En aquesta ciutat alguns anys després Sagrera s’associa amb Rotllí Gautier, el qual compareixerà a la seu de Lleida uns quants anys més envant.
És així, doncs, que al portal del Mirador es concentra una nòmina d’escultors que d’una manera o altra protagonitzen l’estil internacional en un ventall que va del més primerenc presluterià fins al borgonyó més avançat, tots ells relacionats en una cadena, algunes de les baules de la qual es lliguen a l’illa de Mallorca.
La més destacada personalitat de la primera meitat del segle XV i segurament també de tota la història de l’art mallorquí és, sens dubte, Guillem Sagrera. Paradigma del picapedrer de l’època, coneix l’escultura dels grans centres del moment, que prova de sintetitzar amb mentalitat empresarial en un important taller on concorren escultors de diferents procedències locals i foranes. Present a Perpinyà, Mallorca, Barcelona o Nàpols, concentra el talent espacial i escultòric a l’obra extraordinària de la llotja de la Mercaderia de Ciutat de Mallorca en el més avançat estil borgonyó.