Resultats de la cerca
Es mostren 1685 resultats
sistema de parentiu
Etnologia
Sociologia
Conjunt de relacions humanes definit per la posició relativa que ocupa un individu en un grup humà segons el matrimoni, la descendència, o qualsevol dels lligams derivats d’aquests vincles.
El parentiu atorga a l’individu l’adscripció al grup i, mitjançant la relació que estableix amb els seus membres, determina els seus drets i les seves obligacions Per bé que el parentiu reposa en dos fets biològics com són la copulació i la reproducció, les relacions de parentiu no es limiten a legitimar aquestes funcions biològiques, sinó que són assignades als individus en virtut de l’estatut social que en resulta, moltes vegades al marge de si acompleixen o reflecteixen aquestes funcions biològiques o no En la nostra societat, l’exemple més comú d’aquesta manca de correspondència entre…
Parlament de Catalunya. Biblioteca, Arxiu i Centre de Documentació
Historiografia catalana
Institució i centre arxivístic i documental que té la seu al Parlament de Catalunya.
Desenvolupament enciclopèdic En la seva història es poden distingir dues etapes La primera correspon al Parlament de la Generalitat republicana 1932-38/39 La creació de la Biblioteca i Arxiu del Parlament s’establí en el Reglament Interior del Parlament de Catalunya 21/12/1932, i l’organització i la posada en funcionament de la Biblioteca es feren efectives a la fi del 1933 No se n’han conservat fons bibliogràfics ni documentals, que es dispersaren o perderen, o foren espoliats o destruïts durant la Guerra Civil Espanyola i, més concretament, durant la caiguda de Barcelona i la retirada…
Manuel González i Martí
Historiografia catalana
Historiador de l’art, col·leccionista, dibuixant i escriptor.
Cursà dret a la Universitat de València i belles arts a Sant Carles En una primera etapa es dedicà a la caricatura amb el pseudònim de Folchi , collaborant en diferents revistes humorístiques i artístiques Des de ben jove manifestà un gran interès per la ceràmica i començà a colleccionar peces procedents del mercat d’antiquaris i de troballes arqueològiques, en particular del subsol de Manises El 1907 descobrí, de manera fortuïta, el jaciment arqueològic del Molí del Testar, a Paterna, lloc on eren situades les antigues terrisseries medievals, i l’any següent donà a conèixer la troballa amb l…
colorant

Colorants alimentaris
©
Química
Substància acolorida que, en ésser absorbida per altres materials en què es dispersa o en reaccionar-hi, els proporciona un grau determinat de coloració.
La majoria dels colorants moderns són productes orgànics de síntesi acolorits molt intensament, que donen una coloració d’una determinada permanència i solidesa, d’acord amb les exigències imposades per l’ús final a què és destinat el material que hom acoloreix L’aplicació primordial dels colorants radica en la tintura dels tèxtils també són emprats en l’acoloriment del paper, del cuir, dels plàstics, dels productes del petroli, dels aliments A causa de la varietat dels materials a tenyir, de la diversitat de les esmentades exigències i de la dels matisos de color, en el comerç hi ha molts…
organologia
Música
Branca del coneixement musical que s’ocupa de l’estudi dels instruments musicals en el seu context interpretatiu, acústic i sociològic.
Antecedents històrics Els primers estudis i descripcions generals d’instruments apareixen en tractats dels segles XV i XVI Entre els més importants destaquen Definitorium Musicae , de J Tinctoris Nàpols, 1474-84, músic de la cort d’Alfons el Magnànim, Musica Getutscht , de S Virdung Basilea, 1511, i Musica Instrumentalis Deudsch , de M Agricola Wittenberg, 1532 Altres tractats teòrics, com el llibre de J Bermudo Declaración de Instrumentos musicales Osuna, 1555 i, més tard, el tractat de P Cerone El Melopeo y Maestro Nàpols, 1613, ja inclouen capítols detallats sobre la música instrumental i…
història de l’art
Historiografia catalana
Disciplina especialitzada a historiar els fets artístics.
Tot i que ja es poden trobar a partir del segle IV aC biografies d’artistes, tractats tècnics, guies de viatge i altres escrits relacionats amb l’art, es considera G Vasari, autor de les Vite de più eccellenti pittori, scultori et architettori 1550, el fundador d’aquesta disciplina J Wilkelmann, amb la publicació de Geschichte der Kunst des Altertums 1764, inicià la veritable història de l’art moderna L’etapa descriptiva de monuments i artistes Als Països Catalans, l’escola muntanyesa o de les Avellanes feu un pas decisiu per a la recerca historicoartística catalana el recull de colleccions…
Els ortòpters celífers: llagosts
Característiques de grup Com ja hem dit en el capítol anterior, en aquest tractarem els ortòpters d’antenes i oviscapte de les femelles curt, els típicament anomenats llagosts i llagostes, encara que n’hi ha d’altres, no tan coneguts, que pertanyen al mateix grup Altres caràcters que els defineixen i els separen dels ensífers són la situació dels òrgans auditius si n’hi ha al primer metàmer abdominal i la manera de produir l’estridulació fregant el fèmur amb la tegmina En general són allargats i lleugerament comprimits Tenen el tegument llis o rugós, amb ornamentació i pubescència escasses, i…
El subratllat
Educació
Per què serveix subratllar La paraula subratllar és clara, parla per ella mateixa Si t’atures a pensar un moment en el seu significat literal, de seguida podràs dir que subratllar un text és posar-hi una ratlla a sota Segurament, en més d’una ocasió, tu mateix, quan has creat algun document a l’ordinador, has decidit subratllar un títol o un subtítol I potser t’ha semblat que subratllant-lo es veia millor, destacava més Ara bé, quina finalitat pot tenir subratllar un text, una part d’un paràgraf, a l’hora d’estudiar- lo Per què serveix Com en el cas del títol o el subtítol subratllats que ara…
estel

Representació de 39 dels 50 estels més pròxims al Sol, amb el tipus espectral corresponent (si l’estel és doble o triple, el tipus espectral és el del component A)
© Fototeca.cat
Astronomia
Qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia.
Els estels no lluen tots amb la mateixa intensitat numèricament hom diu que els estels més brillants tenen una magnitud aparent de +1, i els menys brillants observables a ull nu, una de +6 Hom reserva la magnitud 0 per a uns pocs estels excepcionalment brillants, i les magnituds negatives, per als planetes més pròxims a la Terra L’energia rebuda d’un estel de primera magnitud és 100 vegades més gran que la rebuda d’un estel de sisena magnitud A partir d’això hom defineix l’escala de magnituds de tal manera, que, quan dos estels difereixen en una unitat de magnitud, les corresponents energies…
bacteris

Estructura d’un bacteri
© Fototeca.cat
Biologia
Veterinària
Medicina
Classe de microorganismes unicel·lulars d’estructura protocariòtica, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa.
Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina