Resultats de la cerca
Es mostren 4945 resultats
estrepsípters
Entomologia
Ordre d’insectes de petites dimensions, d’1,5 a 4,5 mm de longitud, amb dimorfisme sexual molt marcat.
Els mascles són força robusts, presenten teguments esclerosos, el cap lliure, amb ulls composts, ales anteriors reduïdes a una estreta làmina, ales posteriors membranoses i amples, i potes llargues que només utilitzen per a fixar-se a la femella durant la còpula les femelles són àpteres, lliures o paràsites Els estrepsípters viuen paràsits a l’interior d’altres insectes, com és ara vespes, cigales i ortòpters, dels quals alteren l’aparell reproductor L’ordre comprèn unes 400 espècies, esteses per tot el món, entre les quals es destaquen els gèneres Xernops i Stylops estílops
oleàcies
Botànica
Família de ligustrals constituïda per plantes llenyoses de fulles oposades, simples o compostes, de flors regulars, comunament tetràmeres, originàriament hermafrodites, amb dos estams i amb el gineceu súper i bicarpel·lar, i de fruits molt diversos.
Comprèn prop de 500 espècies, pròpies de les regions tropicals i temperades Oleàcies més destacades Fraxinus sp freixe Fraxinus angustifolia = oxycarpa freixe de fulla petita Fraxinus excelsior freixe de fulla gran Fraxinus ornus freixe de flor Jasminum fruticans gessamí groc Jasminum grandiflorum englantina Jasminum officinale gessamí , llessamí Ligustrum japonicum troana Ligustrum ovalifolium troanella Ligustrum vulgare olivereta Olea europaea var europaea olivera , oliver, oliu Olea europaea var silvestris ullastre , olivera borda, revell Philyrea angustifolia aladern de fulla estreta…
nematohelmints
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics acelomats i amb simetria bilateral.
Tenen el cos cilíndric o bé filiforme, no segmentat i exteriorment recobert d’una forta cutícula quitinosa no disposen d’apèndixs locomotors ni tampoc d’aparell circulatori ni respiratori diferenciat Els sexes es presenten generalment separats, i en el desenvolupament postembrionari tenen una sèrie de mudes normalment quatre Els representants d’aquest grup es troben arreu del món, i, malgrat que molts són paràsits, hom els pot localitzar tant en el medi aquàtic com en el terrestre Comprèn els nematodes i els gordiacis, bé que alguns zoòlegs també hi inclouen el grup dels acantocèfals
construcció

Indústria de la Construció
© Fototeca.cat-Corel
Construcció i obres públiques
Economia
Art o tècnica de construir.
Com a part de l’arquitectura, la construcció tracta de la realització de les obres tenint en compte les propietats dels materials emprats, les condicions del terreny, les possibles accions exteriors sobre l’obra, etc arquitectura La construcció és un dels sectors econòmics més importants en els llocs industrialitzats o en vies d’industrialització Comprèn un gran nombre d’activitats diverses, que van des de la fabricació dels materials de construcció, el més important dels quals és el ciment, fins al bastiment de cases, fàbriques i grans obres públiques
cloromonadofícies
Botànica
Classe d’algues unicel·lulars, inclosa en el gran grup dels cromòfits.
Comprèn encara no una dotzena de gèneres d’organismes poc coneguts, marins, dulciaqüícoles o limícoles, amb cèllules biflagellades, de membrana fina i plàstica, forma ovoide i comprimida i plasts nombrosos i discoidals, de color verd però especialment rics en xantofilles És freqüent que, sota la superfície, presentin tricocists, anomenats també ejectosomes Com a reserva acumulen gotetes de lípids Es reprodueixen per escissió longitudinal És un grup molt difícil de situar, que hom ha relacionat sovint amb les criptofícies Actualment, sembla més plausible que hagi derivat de les xantofícies
prelat
Dret canònic
Eclesiàstic que té jurisdicció ordinària en el fur extern o que té aquest títol honorífic.
Hom distingeix entre prelats majors cardenals, bisbes i altres que participen en el govern universal de l’Església i prelats menors abats —els quals, si tenen plena jurisdicció episcopal, són prelats nullius —, superiors generals i provincials, vicaris generals i capitulars La prelatura honorífica establerta per Pius XI 1934 comprèn els bisbes assistents al soli, auditors, majordoms, protonotaris, etc, i els prelats domèstics , que són nomenats per la Secretaria d’Estat, ja sia per llur ofici assistents del papa, ja sia per concessió honorífica directa Tots reben el títol de monsenyor
pomera

Pomera amb pomes
Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 12 m d’alçària, de fulles ovades, serrades i tomentoses al revers, de flors blanques i rosades, aplegades en umbel·les, i de fruits (les pomes) en pom, grossos i de coloracions diverses.
És originari de l’Europa oriental i de l’Àsia occidental, però és conreat des de temps molt antic És un dels conreus més importants del món, estès a totes les regions temperades, i especialment a Europa i a l’Amèrica del Nord Comprèn més de 100 culti-vars golden, reineta, empordanesa, nana, mingueta, emperador Alexandre , etc Vol terrenys permeables i un clima humit la propagació és feta normalment per empelt La fusta, densa i dura, és aprofitada sobretot com a llenya i per a fer-ne mànecs d’eines
poa
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les gramínies, generalment perennes, de fulles linears, d’espícules comprimides, disposades en panícula, i de fruits en cariopsi.
Comprèn unes 200 espècies, pròpies de les regions fredes i temperades, 17 de les quals es troben als Països Catalans La poa anual Pannua , de 10 a 30 cm d’alt, és anual i es fa en vores de camins i llocs incultes La poa bulbosa Pbulbosa , de 10 a 15 cm d’alçada, té la soca bulbosa i creix sobretot en terrenys freqüentats pel bestiar oví La poa de prat Ppratensis , de 20 a 80 cm d’alçada, habita prats i llocs herbosos i és una bona pastura
Pla d’Acció de la Mediterrània
Programa orientat a la conservació mediambiental adoptat el 1975 per setze estats mediterranis i la UE, sota els auspicis del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).
El seu marc legal comprèn la Declaració de Barcelona, adoptada el 1976 i revisada el 1995, i sis protocols específics per a garantir-ne l’aplicació Té com a objectiu la protecció i millora del medi ambient i el desenvolupament de la regió mediterrània, basats en els principis de la sostenibilitat Tracta aspectes com la gestió de les zones costaneres, la prevenció i el control de la contaminació, la protecció dels ecosistemes i la preservació de la biodiversitat Per ajudar a desenvolupar el seu programa, es crearen els Centres d’Activitat Regional CAR
embrió
Botànica
Esporòfit de les plantes superiors en la primera fase de creixement, abans de la germinació.
Es forma per divisió del zigot produït per la unió de l’ovocèllula del sac embrionari amb un nucli espermàtic del tub pollínic Els teguments del primordi seminal es transformen en l'episperma, que embolcalla i protegeix l’embrió, el qual és acompanyat sovint d'endosperma L’embrió, un cop format del tot en la llavor, entra generalment en un període de letargia, que acaba en germinar la llavor Un embrió d’angiosperma desenvolupat comprèn la radícula, un o dos cotilèdons, l’hipocòtil, l’epicòtil i la plúmula
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina