Resultats de la cerca

Fill de Norodom Sihanuk, el 1962 anà a Praga, on estudià música i ballet En 1975-77 visqué a Corea del Nord i, en tornar a Cambodja, els khmers roigs el posaren, junt amb tota la seva família, sota arrest domiciliari fins el 1979, en què el règim fou enderrocat El 1981 s’installà a França, on romangué fins als anys noranta El 1993 fou nomenat ambaixador de la UNESCO Després de l’abdicació del seu pare a l’octubre del 2004, un comitè en el qual s’incloïen el primer ministre Hun Sen i el seu germà Norodom Ranariddh portaveu del govern el designà successor a la corona Fou…

Filla d’un gentilhome pobre, es casà 1779 a setze anys amb el vescomte Alexandre de Beauharnais , amb el qual tingué dos fills, Eugène de Beauharnais i Hortènsia de Beauharnais , i s’en separà el 1785 Barras, protector seu, li féu conèixer el jove general Napoleó Bonaparte, amb el qual es casà 1796 i a l’ascensió del qual contribuí, sense, però, ésser-li fidel Malgrat els consells de la família, Napoleó associà Josefina al seu triomf i la coronà emperadriu dels francesos i reina d’Itàlia, després d’haver-s’hi casat per l’Església 1804 Com que no li donava cap fill, hagué d’acceptar el divorci…

El 1619 ingressà al monestir de Montserrat, d’on fou elegit abat quadriennal el 1637 El 1641, arran de la guerra dels Segadors, en fou expulsat per la Diputació del General, juntament amb uns altres cinquanta-cinc monjos i ermitans de la corona de Castella, i s’establí a Madrid, on fundà amb els seus companys un monestir dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, existent encara avui Fou general de la Congregació de Valladolid 1645-49, bisbe d’Urgell 1660-64 i arquebisbe de Tarragona 1664-79 Convocà tres concilis provincials 1664, 1670, 1678, treballà per la impressió de les…

Farmacèutic de professió, exercí a Centelles i a Sabadell Actiu catalanista, mantingué una extensa correspondència amb personatges de l’època Pau Estorch i Siqués, Marià Aguiló, Pers i Ramona, Joan Cortada, etc i collaborà en La Corona de Aragón 1854 En les seves poesies utilitzà el pseudònim de L’Almogàver del Montseny Defensà la necessitat de conrear la prosa en català i fou mantenidor dels Jocs Florals 1863, tot i que en la seva correspondència es queixa de marginació dins el moviment de restauració de la literatura catalana En català, és autor de l’estudi Somatén Reflexió…

Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom d’ Alfons Carles I , germà de Carles VII El 1871 es casà amb Maria de les Neus de Bragança, infanta de Portugal, que l’acompanyà quan fou designat general en cap de les forces de Catalunya 1872-76 en el curs de la tercera guerra Carlina El 1931, en morir sense fills el seu nebot Jaume, es convertí al seu torn en pretendent Trencà les negociacions que aquell havia iniciat amb el destronat Alfons XIII i es mostrà d’acord amb l’entrada dels carlins a l’alçament del 1936 En morir sense fills, deixà per resoldre l’afer de la seva…

Comtat des del segle IX, pertangué, com la resta del ducat d’Aquitània, del qual formava part, als comtes de Poitiers, als Plantagenet 1152 —després reis d’Anglaterra— i als comtes de Tolosa 1196 Durant la croada contra els albigesos, l’Agenès fou ocupat per Simó de Montfort 1212 la ciutat d’Agen, que es mantingué en l’ortodòxia catòlica, acollí Simó abans que aquest ataqués Pena d’Agenès, cap i clau del comtat Del 1259 al 1444 fou un punt de fricció entre les corones de França i d’Anglaterra del 1360 al 1444 estigué sotmès de nou al rei d’Anglaterra, però fou, finalment,…

El lloc és esmentat a partir del 1079, i el castell en resta una torre quadrada de tres pisos és de mitjan s XII L’alt domini el mantingué la corona fins el 1386 en foren senyors els Cervera, els Guardialada, els hospitalers, etc, que el monestir de Santes Creus en comprà al rei el mer i mixt imperi que conservà fins a la desamortització hi tingué castlans fins el 1443 L’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu depengué fins al s XIX de la de Forès passà després a la de Passanant L’actual edifici, erigit al començament del s XIX, ha estat restaurat l’any 1973

Els regidors, en nombre habitualment de vuit, excepte en les capitals a Barcelona eren vint-i-quatre, formaven l'ajuntament i eren presidits obligatòriament per un corregidor gairebé sempre un militar en absència d’aquest els regidors havien de reunir-se sota la presidència del seu tinent o alcalde major o, en darrera instància, del més antic dels regidors regidor degà Els regidors eren elegits per les autoritats filipistes o, en els llocs de jurisdicció senyorial, almenys controlats per elles Sovint tenia caràcter honorífic i vitalici regidor perpetu Amb la reforma dels ajuntaments, al s…