Resultats de la cerca
Es mostren 1567 resultats
ocelot

Ocelot
Corel
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels fèlids, que fa 50 cm fins a la creu i 100 cm de llargada, més 40 cm de cua; és d’un color gris terrós clar i presenta taques ovals, arrodonides i allargassades, negrenques.
Habita des del sud dels EUA fins al nord de l’Argentina
xivita
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 23 cm, que té les parts superiors negrenques, amb taques blanquinoses a l’estiu; les inferiors i el carpó són blancs, i la cua és blanca amb franges negres a l’extrem.
Habita al N i al NE d’Europa i hiverna al N d’Àfrica Als Països Catalans és ocell de pas durant les migracions
tuatara
Herpetologia
Rèptil del superordre dels lepidosaures, de l’ordre dels rincocèfals, l’únic representant viu de l’ordre dels rincocèfals, caracteritzat pel fet de tenir el cap, l’esquena i la cua coberts per una sèrie d’espines, i escates transversals a la part ventral.
Les extremitats són fortes i acabades en dits palmats a la base i protegits per ungles Poden fer 70 cm de longitud total Presenten l’ull pineal, que en els individus joves encara té connexions nervioses amb el cervell És ovípar i cova els ous gairebé durant un any S'alimenta de cucs, cargols, amfibis i també d’ous i polls d’ocells Té un metabolisme molt baix i presenta letargia hivernal durant tres mesos Actualment només habita a les illes de Nova Zelanda
tapaya
Herpetologia
Gènere de rèptils lepidosaures de l’ordre dels escatosos, de la família dels iguànids, de fins a 16 cm de longitud total, de forma gairebé discoidal, amb el cap, la cua i les potes molt curts, de color grisenc o groguenc, vivípars o ovovivípars.
Totes les espècies, llevat de Pditmarsi , presenten petites banyes de diferents longituds en diversos punts del cap Mentre que algunes espècies habiten als deserts, com Psolare , d’altres, com Pdouglasii , viuen en zones planes de molta vegetació Es defensen dels seus depredadors, les serps i els rapinyaires, llançant, a través de l’iris dels ulls, dolls de sang, mitjançant contraccions dels músculs cefàlics, a distàncies de fins a 2 m De distribució nord-americana, habiten des de Mèxic fins al Canadà
quetzal

Quetzal
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels trogoniformes
, de la família dels trogònids, de marcat dimorfisme sexual, el mascle del qual és de color verd daurat amb el ventre carmesí, fa 35 cm del bec a la cua i té les dues sobrecaudals centrals de 60 cm.
La femella és fosca i les sobrecaudals són de dimensions regulars Habita als boscs densos i humits de l’Amèrica Central, des del sud de Mèxic fins a Panamà, i actualment és molt escàs
oriol
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels oriòlids, de 24 cm, el plomatge del qual és groc viu amb les ales i la cua negres en els mascles i verd groguenc amb les parts inferiors més clares i ratllades en les femelles.
Habita als boscs caducifolis de tot Europa, llevat d’Escandinàvia i el S de Grècia, i hiverna a l’Àfrica oriental
Fons de còdexs de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (segles IX-XIII)
Art romànic
L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona AHAT conserva, datables entre el segle IX i la fi del segle XIII, noranta-nou fragments de còdexs bíblics, litúrgics i musicals Procedents de diferents arxius parroquials de la diòcesi, la major part foren reutilitzats com a cobertes de manuals notarials, posteriorment recuperats, per la qual cosa es redueixen a un bifoli o simplement a un foli doblegat Tanmateix, hom disposa també d’algunes restes que comprenen quadernets gairebé complets o més nombre de folis A partir dels estudis entorn dels aspectes codicològic, paleogràfic, textual i musicològic…
tortuga grega

Tortuga grega
Jakob Fahr (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Tortuga terrestre de la família dels testudínids, d’uns 30 cm, molt semblant a la de Hermann, però amb la cuirassa dorsal més bombada, placa supracaudal simple, cua sense tubercle corni i esperó a la cuixa ben palès, d’un color groc verdós amb taques fosques.
Habita en els mateixos llocs que la tortuga de Hermann, i, com ella, és l’objecte d’una activa persecució com a animal de jardí Habita al N d’Àfrica, el SW de la península Ibèrica, els Balcans Albània i Grècia i el SW d’Àsia Als Països Catalans hom només la troba a les contrades meridionals del País Valencià
ocell republicà

ocell republicà
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família del ploceids, d’uns 13 cm de llargada, bec llarg i comprimit lateralment, potes robustes, dits llargs, ales llargues i apuntades, cua ampla i truncada, cara i coll de color negre, ventre terrós lleonat i dors bru.
Viu en comunitats de 800-1000 individus —d’on li ve el nom—, que fan un niu comú penjat d’una gran branca d’un arbre, format en realitat per la unió de molts nius familiars, fets d’herbes i amb un sostre comú de palla El niu comú té passadissos i galeries que comuniquen amb nombroses entrades Habiten en els boscs d’acàcies del sud d’Àfrica
sílvids
Zoologia
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 8,5 a 20 cm, que tenen el bec fi, prim i recte propi dels insectívors, amb els forats nasals oberts en una depressió, potes llargues, primes i poc aptes per a la marxa, i cua relativament llarga.
Construeixen el niu a terra o a poca alçada i el plomatge dels immaturs no té taques Comprèn 321 espècies, repartides en 61 gèneres, els més importants dels quals són Sylvia, Locustella, Acrocephalus, Hippolais i Phylloscopus, i habiten a gairebé tot el món, llevat dels pols
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina