Resultats de la cerca

La masia d’Antius, al límit amb el terme de Súria, és documentada des del segle XII La colònia d’Antius fou construïda el 1875 pel propietari manresà Joaquim Torrens i Fuster i es dedicà des de bon començament a la filatura del cotó Posteriorment fou regentada pel seu fill, Llogari Torrens i Serra, que es casà amb Antònia Burés i Borràs i que féu construir al començament del segle XX, a Manresa, el monumental edifici modernista de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, Ca la Buresa L’any 1932 la fàbrica va ser arrendada per la societat anònima Filatures Callús Vers la dècada del 1960 entrà a formar…

L’aigua d’aquest riu és derivada, per l’esquerra, per tal de regar els horts del fons de la vall un aqüeducte en forma de pont passa l’aigua per damunt l’Aglí, per tal de regar també la riba dreta Al regadiu són conreats arbres fruiters, però el conreu principal del terme és la vinya, que s’enfila pels costers de les muntanyes Prop del poble hi ha un fàbrica d’electricitat que aprofita l’energia hidràulica Vista parcial de les arcades de l’aqüeducte d’Ancinyà © Fototecacat La població es mantingué estable fins mitjan segle XIX 301 h el 1851 i disminuí lleugerament fins al final del segle…

D’uns 7 cm de longitud, cos fusiforme, peduncle caudal curt, aleta dorsal precedida de 3 espines dures, altes i distanciades entre elles, i costats del cos recoberts per una armadura formada per plaques allargades transversalment Habiten a la part dels rius contigua a la mar, on de vegades penetren Es nodreixen de partícules orgàniques, ous i larves i petits crustacis De vegades s’ajunten en bancs integrats per un gran nombre d’individus El mascle, que adquireix una vistosa lliurea nupcial a l’època de zel, fabrica el niu amb algues i una substància aglutinant A causa de llur gran nombre i…

Diplomat a l’École Polytechnique i també en telecomunicacions, treballà com a tècnic a l’RTF abans de fundar-hi el Groupe de Recherche de Musique Concrète El 1968 fou nomenat professor de música experimental al Conservatori de París En la línia del bruitisme del començament del segle XX, Schaeffer definí una pràctica artística que operava amb tot l’espectre sonor i que la institució música no reconeixia com a musical Fabricà collages amb tot tipus d’objectes sonors enregistrats sorolls de la vida quotidiana, instruments desafinats, veus, crits, que transformava mitjançant aparells electrònics…

El 1816 es traslladà a París per estudiar amb Pradher, A Reicha i I Moscheles Fou un dels virtuosos del piano més celebrats del segle XIX, i feu gires de concerts per tot Europa i Amèrica Del 1842 al 1874 exercí de professor al Conservatori de París i creà, juntament amb el seu germà Jacques Simon Herz, l’École Spéciale de Piano El seu interès pel piano el dugué a fundar una fàbrica de pianos i a inventar un aparell per a l’exercici dels dits que anomenà dactylon També mantingué una famosa sala de concerts amb el seu nom Escriví nombrosa música per a piano, entre la qual destaquen els vuit…

Entre tots els instruments que bastí a Catalunya sobresortí per la seva qualitat el de la seu nova de Lleida 1773-78, d’estil barroc francès, amb quaranta-sis jocs i quatre teclats orgue major amb cara de vint-i-vuit pams, cadireta amb cara de catorze i una octava completa de contres Hi incorporà per primera vegada al país, com a joc de violins, un joc labial de talla estreta viola Destruït aquest el 1936, l’únic orgue que en resta a Catalunya és el de la parroquial de Sant Salvador del Vendrell 1775-77, amb tres teclats, pedaler, cadireta i vint-i-nou jocs Els seus visuradors testimoniaren "…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ F Gelabert Barcelona ARGUMENT, GUIÓ I FOTOGRAFIA F Gelabert blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Antoni Fino protagonista, Josep Amigó, F Gelabert, Antoni Masià, Joan Mañé ESTRENA Barcelona, 24081897 Sinopsi Un grup d’homes està assegut en una terrassa d’un cafè de Sants N’apareix un altre i això provoca una picabaralla per motius de gelosia Producció Primer film del cinema català i primer d’argument a l’Estat espanyol D’uns 20 m de metratge, es projectà per primera vegada juntament amb Sortida de l’església parroquial de Sants 1897 i Sortida de treballadors de la…

A Barcelona, el 1301, figuren ja en el Consell de Cent amb el nom d' especiers candelers , però les primeres ordinacions conegudes són del 1321 A València i a Palma —com a d’altres ciutats— formaven un sol gremi amb els adroguers i els confiters Foren ascendits a l’estament dels artistes i constituïren collegi a Barcelona 1455 i a València 1634 Els candelers de cera valencians reberen ordinacions el 1646, el 1673 i el 1760 Les darreres ordinacions barcelonines són del 1816 La candela de cera, més preada que la de seu, era utilitzada per a les cerimònies religioses i el consum de luxe Els…

Nasqué com a imitació de la ceràmica àtica de vernís negre del segle IV aC i mantingué sempre el caràcter de llisa amb vernís negre Els únics elements decoratius que comporta són cercles de palmetes estampades voltades d’una faixa d’estries, o bé cercles de pintura blanca acompanyats de flors estilitzades Segons la classificació de Nino Lamboglia 1950, el tipus A és el pròpiament fet a la Campània durant els segles III i II aC el B es fabricà possiblement a l’Etrúria Marítima a partir del 150 aC, i el C tingué com a centre l’illa de Sicília Els dos darrers es fabricaren fins el 50 aC…

La compactació és el mètode més emprat per a l’afermament de les subbases de carreteres i pistes d’aterratge i per als fonaments d’obres de fàbrica El grau de compactació necessari, determinat per l’assaig de Proctor, és en funció del tipus de terra i molt especialment de la seva humitat, puix que a un augment d’humitat correspon, fins a un valor anomenat òptim , un reblaniment del terreny que en facilita la compactació però, passat aquell límit, l’aigua que ocupa els porus, en ésser pressionada, tendeix a separar les partícules sòlides i, així, disminueix la densitat Per tal de no…