Resultats de la cerca
Es mostren 11902 resultats
Rea
Mitologia
Una de les divinitats gregues de la fertilitat de la terra.
Filla d’Urà i de Gea, amb Cronos tingué sis fills, que foren devorats pel seu pare en néixer, llevat del darrer, Zeus, el qual aconseguí de salvar Rea, oferint una pedra embolicada en bolquers a Cronos en comptes del seu fill L’oracle havia advertit a Cronos que un fill seu el destronaria Rea fou assimilada en l’època romana a Cíbele
Teòfil
Història
Emperador d’Orient (829-842).
Fill i successor de Miquel II amb qui coregnà des del 821 i de Tecla, continuà la seva política iconoclàstica Lluità contra els àrabs de la Cilícia i Mesopotàmia i obtingué una treva 841 Administrador prudent, intentà de formar una lliga contra els abbàssides En morir, i sota la regència de la seva muller Teodora, fou succeït per llur fill Miquel III
Teodolinda

Theodolinda , reina dels longobards, es casa amb Agilulf, duc de Torí, en un fresc de la catedral de Monza realitzat per Zavattari (1444)
DP
Història
Reina dels longobards, filla de Garibald, duc de Baviera, i catòlica, es casà a Verona (589) amb Autari, rei dels longobards, que era arià.
Formà entorn seu un fort partit catòlic, amb el suport del papa Gregori I el Gran Mort Autari 590, es casà amb Agilulf , duc de Torí, que, un cop rei dels longobards, féu batejar catòlic, per influència de Teodolinda, el seu fill Adaloald 602 Mort Agilulf 615, governà el regne en nom del seu fill, fins que aquest fou emmetzinat pels arians 627
Girard I de Rosselló
Història
Comte de Rosselló (~1102-13).
Fill de Guislabert II i d’Estefania Com a croat, assistí a les preses d’Antioquia 1098 i de Jerusalem 1099 Era al Rosselló en 1102-09 tornà a Terra Santa, i deixà el govern del comtat a la seva muller, Agnès Retornà de Terra Santa el 1112, i morí assassinat l’any següent Deixà un fill de nom Gausfred III
Takelot II
Història
Faraó de la dinastia XXII (~847-823 aC).
Fill d’Osorkon II, esposà Karomama, filla del seu germà Nemrat, gran sacerdot d’Ammó-Ra, i nomenà el seu fill Osorkon gran sacerdot ~837 aC per controlar l’Alt Egipte, nomenament que motivà serioses revoltes 837 i 833 aC La informació, escassa, sobre les dinasties XXII i XXIII és fornida per la inscripció d’Osorkon a Karnak al Pòrtic dels bubastites
Faruk I d’Egipte
Història
Rei d’Egipte (1936-52) i del Sudan (1951-52).
Fill i successor de Fu'ad I , el seu govern intentà un equilibri impossible entre les intervencions britàniques i les radicals aspiracions del partit nacionalista Wafd , encapçalat pel ministre Naḥhās En un cop d’estat militar, el 1952, fou obligat a abdicar en el seu fill Fu'ad II el 1958 fou privat de la nacionalitat egípcia, i adoptà la monegasca
Jordi I de Grècia

Jordi I de Grècia
© Família Reial Grega
Història
Rei de Grècia (1863-1913).
Fill de Cristià de Dinamarca, fou elegit rei, a instàncies de França, Anglaterra i Rússia, per l’assemblea nacional, després de la destitució d’Otó I Atorgà al país una constitució democràtica 1864 i adquirí l’Epir, Creta, una part de Macedònia i moltes de les illes de l’Egea Morí assassinat, i fou succeït pel seu fill Constantí I
Cardona
Escut dels Cardona en un capitell del monestir de Santa Maria de l’Estany
© Fototeca.cat
Història
Genealogia
Un dels llinatges més importants i antics de la noblesa dels Països Catalans.
Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…
Alfonso Ferrabosco
Música
Compositor i llaütista italià, fill de Domenico Maria Ferrabosco i pare d’Alfonso Ferrabosco el Jove.
Vida En començar la dècada del 1550 es traslladà a Roma amb el seu pare i dos dels seus germans El 1559 treballà al servei de Charles de Guise, cardenal de Lorena Més tard anà a Anglaterra, possiblement amb el seu oncle Girolamo El 1562 entrà al servei de la reina Elisabet I d’Anglaterra A partir d’aquest moment realitzà freqüents viatges al continent i sembla que exercí tasques d’agent secret al servei de la reina El 1564 fou capturat pel cardenal Farnese a Roma, però al final d’aquell mateix any aconseguí tornar a Anglaterra Això li causà diversos problemes legals i hagué d’anar a Itàlia en…
Vicent Comas
Música
Organista i compositor, fill d’una família catalana refugiada a València durant la guerra del Francès.
A dinou anys feu oposicions a organista de Girona, i l’any següent obtingué per oposició la plaça de Morella El 1839 s’ordenà de prevere, i des del 1852 apareix a la catedral de Terol com a organista per oposició A més de les d’organista i compositor, mostrà qualitats com a tenor El 1858 vestí els hàbits franciscans, i el mateix any s’establí a Terra Santa, a les cases regentades per aquest orde, primer a Betlem i després a Jerusalem És autor d’obres religioses, entre les quals destaquen Sinfonías religiosas , Missa en re m , Missa en si ♭, salves, trisagis i altres obres menors Deixà a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina