Resultats de la cerca
Es mostren 11044 resultats
atracció local
Transports
Canvi brusc de direcció de les línies isògenes que es produeix a determinats indrets propers a formacions geològiques de certs minerals metàl·lics a causa de l’acció magnètica d’aquests.
L’atracció local ocasiona, a vegades, canvis de força graus en el valor de la declinació magnètica, fet d’un gran interès per als pilots i que per aixó és especificat en els portolans i en les cartes nàutiques Entre altres, són llocs afectats d’atracció local les illes Shetland, la mar Bàltica, Islàndia, la badia d’Odessa i moltes illes volcàniques del Pacífic
cardigassa
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, de 50 a 150 cm d’alçària.
Les fulles són espinoses i ciliades als marges, hirsutes i verdes per l’anvers i tomentoses i blanques pel revers, les caulinars pinnatipartides, sèssils els capítols, de 3 a 7 cm, són solitaris, de flors purpurines i involucre força cotonós, amb bràctees lanceolatoacuminades, espatulades a l’àpex Es fa al voltant de cases i corrals i a les vores dels camins, sobretot a muntanya
Castell de Tonyà (Garrigàs)
Art romànic
L’any 1281, el comte Ponç Hug IV d’Empúries concedí permís a l’abat del monestir de Santa Maria de Roses per tal que pogués fer construir i edificar una força forciam a Tonyà, allà on volgués El permís fou donat en un moment de tensions i enfrontaments D’aquesta fortificació monàstica, si és que s’arribà a construir, no n’ha restat res
Castell d’Espaén (les Valls d’Aguilar)
És un poble situat a l’encreuament entre la vall de la Guàrdia i la de Castellàs, en un indret força estratègic del complex sistema geogràfic de les valls d’Aguilar No és estrany, doncs, que hi hagués un castell És documentat el 1159, en la donació de fortificacions pertanyents al vescomtat de Castellbò que va fer el comte Ermengol VII al bisbe Bernat Sanç
Wandervögel
Història
Moviment de joves alemanys, fundat per Karl Fischer el 1896, que tenia per finalitat cercar una renovació de la vida mitjançant l’aproximació a la natura.
Organitzats en grups, el 1907 es produí la primera escissió en separar-se els de tendència més espiritualista, dirigits per Hans Breuer Fins el 1914 s’anaren formant nous grups, en alguns dels quals foren admeses les noies, inicialment excloses, i hom creà grups de cors i danses Els Wandervögel arribaren a tenir 30 000 membres Prohibits pels nazis 1933, foren reinstaurats, amb menys força, el 1946
Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria
Cristianisme
Teatre
Literatura catalana
Història
Peça dramàtica catalana en versos apariats, referent a la mort i l’Assumpció de la Mare de Déu.
Escrita i representada a les comarques tarragonines al segle XIV, fou publicada en bona part al final del segle XIX per Joan Pié Té força interès des del punt de vista escènic i musical, per les seves acotacions Fou representada de nou el 1963, al Tinell de Barcelona, sota la direcció de Josep Romeu i Figueras Bibliografia Massip, F 2007 Història del teatre català Tarragona, Arola
,
Partit Autònom d’Unió Republicana de Mallorca
Política
Grup polític republicà constituït a Palma pel setembre del 1913 a instàncies de Francesc Julià.
Significà la resposta a l’evolució vers el reformisme de Jeroni Pau i als seus intents de dur-hi la Unió Republicana Balear Reagrupà federals, com Francesc Villalonga i Benet Pomar, i republicans radicals, com el mateix Julià Assolí un cert abast illenc amb especial força a Llucmajor Francesc Noguera i Manacor Antoni Amer Comptà com a òrgan de premsa amb La Voz del Pueblo
Partido Reformista Democrático
Política
Organització política constituïda a Madrid el 1984.
Presidit per Antonio Garrigues Walker, que hi aportà el Partido Demócrata Liberal, recollí sobretot quadres i militants de la Unión de Centro Democrático Inspirat i liderat per Miquel Roca i Junyent i amb el suport de CDC, es presentà sense èxit en les eleccions del 1986 amb la intenció de convertir-se en una gran força de centre aquest fracàs, però, en precipitar la dissolució
Melchiorre Cesarotti
Lingüística i sociolingüística
Literatura italiana
Crític, erudit i poeta italià.
Professor de grec i d’hebreu a la Universitat de Pàdua Traduí Èsquil i Demòstenes i, d’una manera força lliure, Ossian 1763-72 i Homer La morte d’Ettore , 1786-94 Es mostrà racionalista i renovador en el terreny lingüístic a Saggio sulla filosofia delle lingue 1785 i Saggio sulla filosofia del gusto 1788 Escriví el poema Pronea 1807 en honor de Napoleó
Pere d’Hortafà i de Cruïlles
Història
Cavaller rossellonès, fill de Berenguer d’Hortafà, baró d’Hortafà i de Sant Joan de Pladecorts, i d’Elisabet de Saportella, senyora de Tesà.
El 1424 obtingué d’Alfons el Magnànim la castellania d’Òpol El 1425 participà en l’expedició de Nàpols El 1462 fou un dels defensors de la Força de Girona contra l’exèrcit de la generalitat El 1463, però, Joan II li denegà la governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que per a ell havia demanat el seu gendre Pere de Rocabertí i d’Erill
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina