Resultats de la cerca
Es mostren 5200 resultats
Mieczyslaw Kolinski
Música
Etnomusicòleg i compositor canadenc d’origen polonès.
Es doctorà a la Universitat de Berlín l’any 1930 amb un treball sobre la música malaia i de Samoa Del 1926 al 1933, any en què hagué de fugir d’Alemanya a causa del nazisme, treballà al Phonogramm-Archiv de Berlín sota la direcció d’Erich von Hornbostel El 1951, després de llargues estades a Praga 1933-38 i Bèlgica 1938-51, es desplaçà a Nova York, on treballà com a terapeuta musical Cofundador de la Society for Ethnomusicology 1955, en fou president durant els anys 1958-59 Del 1966 al 1976 dirigí els cursos d’etnomusicologia a la Universitat de Toronto Fou especialment conegut pel seu…
Gregori Palamàs
Cristianisme
Teòleg bizantí.
Amb els germans i la mare vídua abraçà la vida monàstica Anà a l’Athos 1321, d’on hagué de fugir a causa dels turcs Ordenat de sacerdot a Tessalònica 1326, portà vida eremítica a Berea i novament a l’Athos 1331 Contra Barlaam de Calàbria defensà la possibilitat d’una plena comunió amb Déu des d’ací baix Escriví més de seixanta llibres en defensa de l' hesicasme , on exposà la seva teologia palamisme Acusat d’heretgia i excomunicat 1344, fou designat arquebisbe de Tessalònica per Joan Cantacuzè 1350 i la seva ortodòxia reconeguda en el sínode de Blaquernes 1351 Canonitzat en el sínode de…
tractat de Rijswijk
Història
Pau signada els dies 20 de setembre i 30 d’octubre de 1697 a Rijswijk, que posava fi a la guerra de la lliga d'Augsburg, entre els països que la formaven i Lluís XIV de França.
Aquest, per tal de mostrar-se generós envers Carles II de Castella i afavorir així la candidatura francesa als regnes hispànics quan aquest morís, li tornà totes les conquestes fetes a Flandes i al Principat, inclosa Barcelona en signar els representants de Castella, l’emperador Leopold I hagué de signar també, tot i que havia intentat d’impedir la pau per assegurar la successió de les corones hispàniques a la seva dinastia La situació europea restà tal com havia quedat després de la pau de Nimega Carles II volgué recompensar els catalans per l’ardidesa amb què s’havien defensat, i tornar-los…
Revista Social
Publicacions periòdiques
Publicació mensual en castellà apareguda a Barcelona des del 1902 fins al 1922.
Vinculada de primer a l’Acció Social Popular del jesuïta Gabriel Palau, divulgà els postulats del sindicalisme catòlic i la doctrina social de l’Església, i informà àmpliament sobre els moviments obrers cristians d’arreu d’Europa, i fou, en alguns aspectes, precursora de l’ideari de la democràcia cristiana Des del 1917 esdevingué òrgan d’Acció Popular, autodefinida com a institució nacional de cultura i propaganda socials, i limità més el seu contingut al terreny teòric, fins que, el 1922, fou substituïda per Catalunya Social N'era director el sociòleg Ramon Albó i Martí, i entre els…
Peel Act
Història
Llei de Robert Peel, aprovada pel parlament britànic el 1844, amb la qual volia enfrontar-se a la sèrie de crisis periòdiques i, sobretot, a les freqüents fallides bancàries.
Consistia, fonamentalment, en la reserva de l’emissió de bitllets a un sol banc i en la cobertura íntegra de les emissions per moneda metàllica o lingots, amb l’excepció d’una petita fracció constant, representada a les caixes del banc per valors de l’estat El sistema perdurà substancialment fins a la Primera Guerra Mundial, sotmès, però, des del primer moment, a un procés de desgast així, el 1847, el Banc d’Anglaterra hagué de demanar al Tresor l’autorització de sobrepassar el volum legal de bitllets El segon element de la Peel Act equival a l’anomenat currency principle de la Currency…
Sever de Menorca
Cristianisme
Bisbe de Menorca.
Residia a la ciutat de Iammona Ciutadella És famós per la carta que el 417 dirigí als bisbes i els fidels de la cristiandat explicant la conversió dels jueus de Magona Maó Narra que, amb motiu d’haver portat Pau Orosi les relíquies de sant Esteve, hi hagué una sèrie de discussions i controvèrsies a Maó, que acabaren amb la conversió dels jueus En la carta, titulada Epistola de Judeis l’autor literari de la qual fou, probablement, Consenci , hi ha una explicació de la jerarquia, la litúrgia, el catecumenat i la situació jurídica dels jueus i la vida dels fidels, que és el millor document de l’…
Sesostris I
Sesostris I
© Fototeca.cat
Història
Faraó de la dinastia XII (1971-28 aC).
Fill d’Amenemhat I, és un dels grans monarques del Regne Mitjà A causa de l’assassinat del seu pare, hagué de superar una crisi dinàstica La seva política exterior fou com la de tots els sobirans dels Regnes Antic i Mitjà, defensiva respecte a l’Àsia i ofensiva a Núbia Ja l’any 1963 aC havia ocupat gran part de la Baixa Núbia i el 1954 aC la sotmeté definitivament hi establí una sèrie de guarnicions i començà a exercir un control sobre l’àrea compresa entre la 2a i la 3a cascada, el regne de Kuš A l’interior, explotà un gran nombre de pedreres Wādī al-Ḥammāmāt, Hatnub, ‘Aswān, etc i de mines…
Andreas Schlüter
Arquitectura
Arts decoratives
Escultura
Escultor, arquitecte i decorador alemany.
Profund coneixedor de l’art francès i italià, s’establí a Berlín, on desplegà un important treball escultòric La seva primera obra important, l’estàtua de bronze de l’elector Frederic III 1697, denota una certa influència de l’estil neerlandès d’Artur Quellinus En els encàrrecs posteriors es féu evident la influència francesa decoració de l’Arsenal amb màscares de guerrers moribunds, Monument eqüestre del Gran Elector 1698-1703 Com a arquitecte gaudí d’una gran fama i d’encerts remarcables Intervingué en la direcció del Palau de l’Arsenal, però la inhabilitat en la construcció de la torre de…
Pere de Vilaragut i de Boïl
Història
Noble, fill de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià.
Prengué part molt activa en les bandositats de la seva família contra els Riu-sec i d’altres 1379, i hagué de partir de València Signada la pau i treva 1382, succeí Guillem de Montcada com a senyor d’Almedíxer 1386 Fou camarlenc de Martí I de Catalunya-Aragó Lluità, per mar, contra els sarraïns del nord d’Àfrica 1399, i capitanejà un altre bàndol contra els Centelles i els Soler 1405-12, però es manifestà ben disposat per a la pau Partidari de Jaume d’Urgell, no acatà les treves de València Fou empresonat, i el rei el féu alliberar 1413 Al seu palau de València fou celebrat el matrimoni del…
José de Vargas y Ponce
Geografia
Marí i geògraf andalús.
Ingressà a la marina de guerra, amb la qual lluità a Gibraltar 1782, Toló 1793, etc Cooperà en la formació dels mapes hidrogràfics de les Illes Balears i Pitiüses 1783-84, i publicà més tard Descripciones de las islas Pitiusas y Baleares 1787 El 1786 ingressà a l’Academia de la Historia de Madrid —que dirigí diversos cops d’ençà del 1804— i el 1786 a la de San Fernando Féu amistat amb GMM de Jovellanos Durant l’ocupació napoleònica hagué de fugir de Madrid 1812, i més tard Ferran VII el confinà a Sevilla 1814, on féu recerques de l’Archivo de Indias Autor d’una Relación del último viaje al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina