Resultats de la cerca

Situada a les vores del riu Sejm, és un nucli important d’indústria química i de construcció de maquinària el 1972 aportava el 66% de la producció industrial de l' oblast' Entorn de la ciutat tingué lloc, pel juliol del 1943, la batalla de Kursk , confrontació de forces blindades la més important de la Segona Guerra Mundial i de tota la història soviètiques i alemanyes Els alemanys intentaren d’encerclar els exèrcits soviètics, que ocupaven el sortint de Kursk, però sofriren un contraatac dels russos La batalla marcà la pèrdua definitiva de la iniciativa de la Wehrmacht al front…

En general, el cromòfor d’aquests colorants és un grup de natura química del tipus que hom obté per oxidació i posterior acidificació dels derivats de trifenilmetà Els que contenen grups hidroxil o amino són emprats en la tinció del cotó fent servir taní com a mordent, mentre que els que contenen el grup d’àcid sulfònic són emprats per a la tinció de la llana i de la seda Els colorants del trifenilmetà foren dels primers desenvolupats sintèticament cal esmentar-ne el verd malaquita, la p -rosanilina, la fucsina, el violeta cristall i l’aurina

Es graduà el 1961 i es doctorà el 1964 a la Universitat de Sheffield Des del 1967 fins a la jubilació, el 2004, fou professor a la Universitat de Sussex Amb una sèrie d’experiments, el 1985 el seu equip obtingué acumulacions d’àtoms de carboni per mitjà de la vaporització de grafit en una atmosfera d’heli Aquests àtoms, d’estructura molecular esfèrica, reberen el nom de buckminsterfullerè Per aquest descobriment, el 1996 rebé, juntament amb Robert F Curl  i Richard E Smalley , integrants del mateix equip, el premi Nobel de química El mateix any fou creat sir

Traslladat de ben jove als EUA, es graduà per la Universitat de Califòrnia el 1932 i es doctorà el 1936 Fou professor de fisiologia vegetal a la Universitat de Berkeley i, des del 1960, professor de fisiologia cellular Ha estat guardonat amb nombrosos premis arreu del món i ha pertangut a diverses societats científiques americanes i europees La seva principal aportació científica és en el camp de la fotosíntesi, ja que fou el descobridor de la transformació de l’energia lumínica en energia química utilitzable ATP descriví alguns dels intermediaris de l’esquema Z de la fotosíntesi

Estudià a la Universitat de Leeds i fou deixeble de RNorrish a Cambridge, amb el qual collaborà en les investigacions encaminades a l’obtenció de reaccions químiques ultraràpides, basades en l’aplicacióde feixos lluminosos ultracurts sobre mostres reaccionants, de manera que es pogguessin determinar els estats intermedis de les reaccions i els seus mecanismes Aquests treballs foren recompensats amb el premi Nobel de química l’any 1967, que compartiren amb l’alemany MEigen S'especialitzà posteriorment en l’estudi de la fotosíntesi Fou president de la Royal Society of London for Improving…

Fill d’Artur Masriera Format a Barcelona, a Madrid —on es doctorà— i a Zuric 1920-23 —on es diplomà d’enginyer químic— Fou professor de química i física a la Universitat de Barcelona 1926-39 Investigà aspectes d’atomística i de cosmologia, i és autor de diverses obres de cinètica, termodinàmica i energia nuclear Dugué a terme una notable tasca de divulgació científica, motiu pel qual rebé el premi Feijoo 1966 i el Ramon Godó 1977 com a reconeixement del seu treball d’articulista a “La Vanguardia” Fou invitat per l’EURATOM i assistí a diversos congressos d’astronàutica

El 1921 es graduà en medicina a la Universitat de Kiel En collaboració amb els químics Fritz Mietzsch i Joseph Klarer dugué a terme una investigació sistemàtica sobre les propietats terapèutiques d’una sèrie de nous composts azo sintetitzats L’informe que publicà el 1932 sobre els defectes antibacteriològics del prontosil inaugurà l’era de la terapèutica química en la medicina, i aquest descobriment li valgué la concessió del premi Nobel de medicina i fisiologia de l’any 1939 A més dels treballs sobre el tractament de les infeccions agudes, efectuà un conjunt d’investigacions…

Fou professor de química al Collège de Pharmacie de París 1752 i membre de l’Académie dels Sciences 1773 Efectuà importants treballs sobre areometria que el portaren a idear l’escala de densitats Baumé, investigà sobre la fabricació de la porcellana i fundà indústries per a la fabricació de clorur amònic i d’acetat de plom Hom també li deu les gotes amargues de Baumé , preparació galènica a base de llavors d’un estricne Strychnos ignatii , emprada com a tònic amarg i estimulant Publicà Dissertation sur l’éther 1757, Traité de Pharmacie théorique et pratique 1762 i Chimie expérimentale et…

Té una densitat d’1,764 i bull a 39°C i 56 mm de mercuri És molt soluble en l’aigua i forma amb aquesta un azeòtrop de punt d’ebullició màxim que conté un 71,6% de l’àcid Hom l’obté per destillació a pressió reduïda del perclorat potàssic amb àcid sulfúric del 96% De fort caràcter oxidant, s’encén o explota quan es troba en contacte amb materials fàcilment oxidables, especialment en calent És un àcid molt corrosiu És emprat en medicina, en anàlisi química, com a catalitzador àcid, i per a la fabricació d’explosius

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls prismàtics de gran longitud i en masses aplanades Té una duresa 6,5 i una densitat 3,1-3,2 De color blanc o gris blanquinós n'hi ha algunes varietats transparents de color de rosa i violaci kunzita o verd hiddenita Pertany al grup dels piroxens, i la seva composició química és molt constant, bé que de vegades el sodi substitueix el liti Per alteració hom n'obté minerals argilosos N'hi ha jaciments importants a la Kings Mountain Carolina del Nord, i la varietat kunzita es dóna a Madagascar i Pala Califòrnia