Resultats de la cerca
Es mostren 114269 resultats
enllaç òptic
Sistema de comunicacions de banda ampla que opera a les freqüències òptiques d’infraroig.
Es basa en la utilització d’un conjunt de transceptors que fan servir una font de llum làser, que emet en longituds d’ona compreses entre 780-900 nm i 1500-1600 nm, sobre la qual es transmeten les dades convenientment modulades, i un fotodetector com a element receptor La propagació es realitza a través de l’atmosfera, i està subjecta als efectes dels aerosols i dels meteors aquest fet, juntament amb la divergència que presenta el feix òptic, fa que no sigui recomanable per a distàncies superiors als 500 m
paper fotogràfic
Fotografia
Paper que per una de les seves cares és recobert d’una emulsió fotosensible.
Hi ha tres tipus principals de paper fotogràfic en blanc i negre , destinat a positivar negatius en blanc i negre en color per a negatius , destinat a positivar negatius en color, i en color per a diapositives , destinat a fer ampliacions sobre paper de transparències positives El procés de traspàs de les imatges al paper requereix dues etapes l’exposició, que consisteix a projectar el negatiu o la diapositiva sobre el paper mitjançant una ampliadora, i el revelatge Recentment han aparegut en el mercat papers fotogràfics especialment fabricats per a reproduir imatges digitals
Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada
Entitat cultural fundada a Igualada el 1947 per impulsar i coordinar les investigacions locals.
Sota el patrocini de l’ajuntament igualadí, ha creat dos museus el Museu de la Ciutat 1949 i el Museu de la Pell 1954 Museu Comarcal de l’Anoia Ha publicat una cinquantena de llibres i fascicles, ha curat de la protecció i revaloració d’alguns monuments arqueològics de la comarca, ha collaborat en excavacions i també ha esperonat la formació de grups filials, el més important dels quals ha estat el Lacetània Fou un dels iniciadors 1950 del moviment que ha donat lloc a les assemblees d’estudis comarcals de Catalunya
ager publicus
Dret romà
Territori de propietat estatal, normalment una gran part del terreny conquistat en les guerres.
L’estat el donava a uns arrendataris per al conreu, però mantenint-ne la propietat, o el deixava ocupar a qualsevol que pagués un tribut per l’ocupació d’aquesta manera foren creats els enormes dominis territorials dels latifundistes romans i, sobretot, les grans famílies que per llei no podien invertir sinó en explotacions rústiques La riquesa agrària dels nous països conquistats deixà erms o dedicats a conreus extensius els agri de la península itàlica arruïnà així els colons petits El malestar social que se n'esdevingué demanà la creació successiva de lleis agràries
Josep Reig
Música
Mestre de capella i compositor català, del qual es desconeixen les dades biogràfiques fonamentals.
Se sap la seva activitat a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, d’on fou mestre de capella des del 1618 Bé que alguns autors assenyalen la vigència del seu càrrec fins el 1656, la documentació prova que el 16 de novembre de 1667 formà part d’un tribunal d’oposicions a la seu de Barcelona, i també que, havent demanat la jubilació el 1669, presentà Miquel Rosquelles com a successor seu Les poques obres conservades de Josep Reig mostren el seu arrenglerament vers la pràctica del nou estil
la Sageta
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les d’Hèrcules, la Guineueta, el Dofí i l’Àguila.
És una de les 48 constellacions descrites per Ptolemeu a l’ Almagest Conté 28 estels visibles a ull nu, entre els quals n’hi ha dos de segona magnitud i vuit de tercera L’estel principal, α Sagittae o Sham , és un estel supergegant de magnitud 2,37 i situat a una distància de 540 anys llum Entre els astres importants de la constellació cal assenyalar una nova recurrent, catalogada com a N-Sagittae 1913, la qual l’any 1946 presentà una explosió que la feu augmentar 11 vegades de brillantor
Sant Martí del Brull

Església de Sant Martí del Brull (Osona)
© C.I.C - Moià
Església
Església parroquial situada prop de les restes del castell del Brull, per sobre del nucli del Brull (Osona).
L’església tenia inicialment dues absidioles més, ultra l’absis major, conservat íntegrament, que desaparegueren amb les ampliacions d’altars laterals i les reformes dels anys 1588 i 1791 Amb tot i això, aquesta església, de pedra vermella i situació aïllada, es presenta exteriorment com un bell exemplar del romànic de l’equip de mestres d’obra que treballà per als Cardona, tota adornada amb arcuacions i faixes llombardes en els murs exteriors i amb fornícules allargades en la conca interior de l’absis major Té afegides les restes d’un atri, amb dues grans arcades de pedra del segle XII, que…
Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur
Història
Noble, vescomte d’Illa-Canet i senyor de les baronies de Pinós, Mataplana i Lluçà.
Fill i hereu de Bernat Galceran II de Pinós, fou camarlenc de Joan II Representà un paper important en els esdeveniments polítics del seu temps Diputat de la Generalitat de Catalunya 1446-49, s’oposà a l’alliberament collectiu dels remences propugnat pel rei Alfons en 1448-49, i amb aquest motiu portà a terme una ambaixada prop de la reina lloctinent Maria de Castella el 1449 A causa de la seva negativa a deixar publicar als seus dominis les ordres reials sobre aquesta qüestió li foren embargats la vila de Bagà i altres llocs, i ell mateix amb altres grans personalitats fou empresonat per…
Neftalí
Una de les dotze tribus israelites, el nom de la qual deriva del seu epònim, fill de Jacob.
El seu territori ocupava les muntanyes orientals de Galilea i la plana que s’estén a l’oest del llac de Genesaret i de l’alt Jordà Possiblement el nom és d’origen geogràfic En l’esquema genealògic dels dotze fills de Jacob-Israel, Neftalí figura com el segon fill de Balà, la criada de Raquel Segons un document contemporani, al s XII aC els homes de Neftalí capitanejaren la revolta de les tribus contra el domini de les ciutats cananees de Taanac i Megiddo
tamborino
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, semblant al tomaní, però de tija florífera més llarga.
Als Països Catalans apareix a les muntanyes de Prades i a les muntanyes valencianes occidentals