Resultats de la cerca

Passà a Roma amb el nom d’Esculapi Fill d’Apollo i de Coronis filla de Flègies, rei dels làpites i pare d’Higiea Representat plàsticament com un home madur o més aviat vell, amb barba i un mantell que deixa nus una part del pit i un dels braços, porta a la mà el bastó dels caminants al qual s’enrosca una serp El centre originari del culte sembla que fou Tricca, a la muntanya de Tessàlia, i després s’estengué per tot el territori hellènic, però els santuaris més importants foren sobretot al Peloponès Sició, Argos, Epidaure Les festes celebrades als santuaris d’Asclepi eren les…

Dànae, segons la mitologia grega, fou la mare de Perseu, que el concebé en unir-se de manera inadvertida amb Zeus, astutament transformat en pluja d’or Asclepi, d’altra banda, era el déu de la medicina, és a dir, que feia el paper d’Esculapi en el panteó romà Dànae i Asclepi no tingueren cap relació, que se sàpiga, però els atzars de la taxonomia moderna els n’ha preparat una d’inesperada En honor d’Asclepi, els bo-tànics nominaren el gènere Asclepias i, al seu darrere, tota una família, la de les asclepiadàcies, les espècies de la qual es caracteritzen per la capacitat de…

Seu, a l’antiguitat, del santuari d’Asclepi, florí al seu entorn una famosa escola de medicina presidida per Hipòcrates

Els fons provenien del Museu d’Art de Catalunya i de l’antic Museu de Santa Àgata de Barcelona 1879, fons oficial de l’estat Destaquen les colleccions de prehistòria catalana del Neolític a l’edat del bronze, els fons d’Empúries, que inclou peces com la Venus i l' Asclepi aquest darrer retornat a Empúries el 2008, la collecció ibèrica, la romana —amb nombroses representacions escultòriques i epigràfiques de Bàrcino—, etc Conté també, entre d’altres, les sèries del Paleolític del Manzanares i de la cultura d’El Argar, els fons de les Illes Balears, de la civilització talaiòtica…

Hom els suposava descendents d’Asclepi Tingueren un desenvolupament flòrid en les escoles de Cnidos, Cos i Rodes El més conegut dels asclepíades fou Hipòcrates, que donà un tomb molt important, en sentit cinetista, a l’orientació de la medicina fins aleshores

Formà part de la Lliga del Peloponès i de l’Aquea Cèlebre pel santuari d’Asclepi, situat al sud-oest de la ciutat, on els malalts eren guarits mitjançant una interpretació dels somnis semblant al mètode de la psicoanàlisi Dins el recinte del santuari hi havia els temples d’Asclepi i d’Àrtemis i el tholós , edifici circular de doble columnata a l’interior del qual es trobava la font sagrada, atribuït a Policlet el Jove s V aC Altres edificis importants de la ciutat eren la palestra, el gimnàs i el teatre, obra també de Policlet, edificat aprofitant el vessant d’una muntanya i el prosceni del…

Situada al peu dels Meteors, és un centre comercial i industrial maquinària, indústria tèxtil i de la fusta Antiga ciutat forta de Tessàlia, tingué un cèlebre temple d’Asclepi

Visqué durant el regnat del faraó Djoser I ~2680 aC i bastí la piràmide esglaonada de Sakkara Deïficat i venerat, després, pels egipcis com a déu de la medicina, els grecs l’identificaren amb Asclepi

Treballà al Peloponès entre el 470 i el 445 aC Féu sobretot estàtues de bronze, i un Asclepi d’or i vori Les fonts n'esmenten una Aspàsia Afrodita als Propileus, una Atena Nike a l’Olímpia i un Zeus Ammó a Tebes Hom el considera un predecessor immediat de Policlet i el precursor de Fídies i un dels principals escultors de l’estil sever

Aquesta identificació satisfeia les necessitats religioses de Ptolemeu I Soter 304-283 aC, que necessitava un déu nacional per a unir la població autòctona o egípcia i la grega La nova divinitat tenia trets egipcis d’Osiris i Apis i grecs de Zeus, Dionís i Asclepi Els seus santuaris rebien el nom de serapeu , el més important dels quals es trobava a Alexandria i el més conegut a Sakkara El seu culte gaudí d’una gran difusió a l’imperi Romà