Resultats de la cerca

El seu desenvolupament començà al s XIX, en convertir-se en un mercat i centre vinater, afavorit per la construcció del ferrocarril És alhora, un centre industrial material ferroviari, indústria tèxtil, elèctrica, química i de productes derivats del vi i un lloc d’entroncament de ferrocarrils i carreteres Sobresurt l’església de Sant Nazari, antiga catedral ss XII al XIV, el pont Vell s XIII sobre l’Orb, i dos interessants museus, el de Belles Arts i el Vieux Biterrois Ciutat galla, situada al territori dels volques tectòsages, fou conquerida pels romans 120 aC i convertida en colònia romana…

El 881 Carloman, rei de França, el donà a Reinard I L’heretà Adelaida, la seva filla, casada amb Bosó, vescomte d’Agde La unió d’ambdós vescomtats es mantingué en la seva descendència A la mort de Guillem I vers el 994 els heretà la seva filla Garsenda, muller de Ramon Roger I, comte de Carcassona llurs fills es repartiren el comtat de Carcassona Besiers passà a Pere Ramon I 1034, casat amb Ramgarda de la Marca Mort el seu fill Roger I vers el 1066, l’heretà, juntament amb la meitat de Carcassona i el comtat de Rasès, la seva germana Ermengarda, casada amb Ramon Bernat I Trencavell, vescomte…

Fill de Ramon Bernat Trencavell, vescomte d’Albí i de Nimes, i d’Ermengarda, vescomtessa de Besiers En morir assassinat el comte de Barcelona, Ramon Berenguer II 1082, Bernat Ató s’apoderà de Carcassona i se'n titulà vescomte des del 1085 es comprometé, però, a restituir-la a Ramon Berenguer III quan aquest fos major d’edat Del 1101 al 1105 participà en la primera croada El 1107, aliat amb Bertran de Sant Geli, comte de Tolosa, reprimí durament l’alçament de Carcassona a favor de Ramon Berenguer III Ajudà Guillem IX de Poitiers a arrabassar Tolosa de Llenguadoc al nou comte,…

Fill gran de Pere II de Carcassona i de Ramgarda de la Marca, succeí el seu pare en part del comtat de Carcassona i en els vescomtats d’Agde i Besiers, i vers el 1065 heretà del seu cosí de tercer grau, Ramon II, mort sense successió, el comtat de Rasès Fou casat amb una dama dita Sibilla, de la qual no tingué descendència per això, en morir, deixà els comtats i vescomtats a la seva germana Ermengarda, muller del vescomte d’Albi i Nimes, Ramon Bernat, dit Trencavell, matrimoni que acabà venent els seus drets sobre aquestes terres al comte de Barcelona Ramon Berenguer I

Succeí el seu pare quan aquest fou degollat pels ciutadans carcassonesos, però el comte de Tolosa Ramon V, aplicant antics drets de senyoria, li oposà com a vescomte el seu cunyat el comte Roger Bernat I de Foix Per a foragitar l’intrús Roger V hagué de cercar l’ajut d’Alfons I de Catalunya-Aragó 1168, del qual es féu vassall i a qui reconegué com a senyor de Carcassona-Rasès La submissió a Barcelona finí, però, el 1171, quan el vescomte es casà amb Adelaida de Tolosa i reconegué la senyoria de Ramon V de Tolosa en detriment del comte de Barcelona Les relacions amb el tolosà es trencaren el…

Ja governà aquestes terres en vida del seu pare, quan aquest partí cap a l’Orient per a la croada, però ell o els seus consellers actuaren tirànicament, motiu pel qual els carcassonesos vers el 1107 es conjuraren per lliurar-se ells i llur ciutat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, operació que no reeixí perquè el barceloní no pogué ajudar els seus fidels de Carcassona Les ferotges represàlies preses per Roger sobre els carcassonesos i el matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença 1112, portaren aviat a un replantejament de la política occitana del Casal de Barcelona, que…

Estudià el felibritge, en el qual prengué part, i la relació d’aquest amb els Països Catalans Publicà Les précurseurs des félibres 1888, La naixença del rei en Jaume Premièr 1888 i Le félibrige à Majorque 1890