Resultats de la cerca

De petit es traslladà a Barcelona Formà part de l’equip del Barceloneta Amateur Club que assolí el Campionat d’Espanya de segona categoria 1943 i el subcampionat de primera 1944 S’incorporà a la junta directiva del club i en fou president 1952-70 El 1970 fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona El 1987 tornà a la presidència del club, aleshores anomenat Club Natació Barceloneta, i promogué la fusió amb l’Atlètic el 1992 Continuà presidint la nova entitat, el Club Natació Atlètic-Barceloneta, fins el 1998, i des d’aleshores en fou el president d’honor També fou vicepresident de la…

Competí pel Club Natació Barceloneta 1960-82, equip amb el qual aconseguí tres Lligues 1970, 1973, 1974 i una Copa d’Espanya 1973 Fou 126 vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972, dos Campionats del Món 1973, 1975, dos Campionats d’Europa 1970, 1974 i els Jocs Mediterranis 1971, en els quals guanyaren la medalla de bronze Com a entrenador, ha dirigit l’equip absolut del Club Natació Barceloneta 1983-85 i la selecció espanyola júnior 1988 Ha estat director tècnic de la Federació Catalana de Natació i de la secció de waterpolo 1988 Com a directiu…

Cinturó negre, el 1982 integrà l’equip estatal que disputà el Campionat d’Europa Fou també preparador físic de la selecció catalana de judo 1982-87 Llicenciat en medicina i cirurgia, és membre de la National Academy of Sport Medicine of USA Ha publicat Entrenamiento de alta intensidad 2008

Competí pel FC Barcelona i el CN Barcelona i formà part dels equips que superaren els rècords catalans dels 4 × 100 m i els 4 × 200 m Fou campiona de Catalunya dels 100 m 1966, 200 m 1965, 1971 i 4 × 100 m 1964, 1968 En els Campionats d’Espanya, guanyà la plata en els 4 × 100 m 1967

Format al CA Manresa, també fou atleta del FC Barcelona Fou el gran dominador del llançament de javelina a Catalunya al final dels anys setanta i inici dels vuitanta es proclamà cinc vegades campió de Catalunya 1978-81, 1984 També acumulà dos títols de campió d’Espanya 1978, 1980 i dos subcampionats 1981, 1982

S’inicià el 1962 al CD Terrassa sota la influència del marxador terrassenc Francesc Sanahuja El 1965 assolí el títol estatal juvenil i el subcampionat d’Espanya absolut de 20 km marxa El 1967 fou campió d’Espanya absolut de 20 km marxa i subcampió de Catalunya de 20000 m en pista

Començà jugant a l’Imperio FC i la temporada 1945-46 ingressà al Múrcia, a primera divisió Pertangué al Barcelona 1947-51, però només jugà sis partits Cada temporada era cedit alguns mesos a altres equips Sabadell 1947-48, a primera Girona 1948-49, a segona Racing de Santander 1949-50, a segona, i Lleida 1950-51, a primera Fitxà pel Valladolid 1951-53 i Las Palmas 1953-54 El 1950 disputà un partit amb la selecció catalana, a les Corts

Abans d’arribar a Catalunya, l’any 1975 guanyà el Campionat d’Espanya de cros per equips amb la selecció de Madrid Fou campió de Catalunya de gran fons 1977 i de marató 1979 L’any 1980 establí el rècord de Catalunya de marató amb 21716 h En aquesta etapa fou atleta del Sícoris i de l’AD Antorxa Una vegada retirat fou entrenador Entre els seus principals deixebles cal destacar Ayad Lamdassem i Abdelaziz Merzougui

Durant un temps fou destinat a l’estació de Patologia Vegetal de Burjassot l’Horta, entitat creada el 1924, i posteriorment denominada Escola Pràctica de Capatassos Agrícoles, a instàncies de Pascual Carrión Durant la Guerra Civil de 1936-39 treballà a l’estació de patologia de Santander i en el Servei de Recuperació Agrícola al front de Castelló Fou nomenat enginyer en cap de la delegació de Llevant de l’Instituto Nacional de Colonización creat una vegada acabada la guerra Fou director general d’agricultura i ministre d’agricultura 1957-65 Realitzà treballs per a la colonització de la zona…

Fill d’un mestre d’escola Treballà com a periodista i es llicencià en dret 1853 a Madrid Entrà a la vida política protegit per Joaquín Francisco Pacheco, cap dels moderats dissidents adversaris de Narváez Participà en la preparació del moviment militar de la Vicalvarada 1854, que inicià el Bienni Progressista fou el redactor del Manifiesto de Manzanares 1854, declaració programàtica del pronunciament que prenunciava la futura Unión Liberal Com a membre d’aquesta agrupació política, fou elegit diputat a corts i designat successivament director general d’administració local i sotssecretari de…