Resultats de la cerca

La transformació d’aquest territori en una zona de condicions sanitàries deficients després de l’abandó de les antigues i importants salines feu difícil el manteniment de la població fins al seu drenatge en època recent L’agricultura es basa en la monocultura de la vinya 1275 ha, expandida durant el segle XIX el 1775 ocupava només 104 ha, 825 de les quals donen moscatell i Costers de l’Alt Rosselló Hi ha conreu d’arbres fruiters 150 ha albercoquers, presseguers, pomeres i pereres, i unes 80 ha d’hortalisses carxofes, escaroles La pesca resta com una activitat secundària peix d’estany i…

Situació Un fragment del pany oriental dels murs del castell, format per còdols arrenglerats, un dels sectors més característics de les seves ruïnes ECSA - JL Valls Canet és a la riba dreta del Tet, i havia estat protegida pel castell i envoltada de muralles Les restes del vell castell deCanet es troben sobre un turó natural a la part nord del poble Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 29,4” N - Long 3° 0’ 37,2” E Per a anar-hi, cal prendre, a partir de Perpinyà, la carretera D-617 Canet és a 11 km…

L’actual església parroquial del poble deCanet té el seu origen en la capella de Sant Jaume de l’hospital deCanet, coneguda des del 1241 Adquirí categoria de parròquia quan l’antiga església parroquial de Sant Martí del Castell esdevingué una simple capella L’edifici actual és dels segles XV-XVI

Situada al nord-oest del poble deCanet, a la riba dreta de la Tet, aquesta església, esmentada per primer cop l’any 982 “ecdesia S Michaelis de villa Forcas’ depenia del monestir de Sant Pere de Rodes Consta encara com a ermita al segle XVII “hermita de Sant Miquel deCanet”, 1688 Enderrocada al segle XIX, el seu emplaçament ha estat descobert recentment Era una església romànica de nau única, amb capçalera semicircular

El poble de Vilarnau consta com a existent ja al segle XI Villa Arnal , 1013-70 i apareix fortificat el 1321 “castrum seu locus de Vilarnaldo Superior’ La primera referència a l’església de Sant Cristau és de l’any 1258, en què Ramon de Cascastell ven a Simó de Vilallonga la vila de Vilarnau d’Avall amb totes les seves dependències compreses dins el terme de Sant Cristòfol de dita vila La rectoria de Vilarnau és esmentada el 1402 Poble i església han desaparegut…

Situació Absis de l’església, ornat amb arcuacions llombardes i sobrealçat posteriorment per una fortificació que ocupa la part més ben conservada de l’edifici ECSA - A Roura És situada al mig del recinte del castell deCanet L’itinerari per a arribar a aquesta església és el mateix assenyalat en la monografia precedent Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 29,4” N - Long 3° 0’ 33,6” E Història Esmentada el 1075, fou l’església parroquial deCanet durant l’època del romànic El 1386, Andreu de Fenollet hi…

Actualment no és visible cap vestigi d’aquest castell, a l’oest deCanet, el qual fou possessió d’una família dita de Vilarnau, vassalls dels senyors deCanet El veïnat de Vilarnau és esmentat des del segle XI villa Arnal El castell és mencionat a partir del 1321 castrum de Vilarnaldo Superiori , però el seu origen era probablement anterior a aquesta data

Els seus descendents són coneguts indistintament amb els cognoms Guàrdia o Saguàrdia i Canet El vescomtat passà successivament, a la mort de Ramon de Guàrdia ~1350, als Fenollet, vescomtes d’Illa, i als Pinós, barons de Pinós i de Mataplana Lluís XI de França, ocupat el Rosselló, donà el vescomtat a Nicolau de Llupià 1463 i, el 1465, a Gastó de Lió, senescal de Saintogne 1465 Temporalment també, Joan II de Catalunya-Aragó el cedí a Pere de Rocabertí, governador general d’aquell comtat 1472-75 A partir del segle XVI fins a l’inici del segle XIX figura entre els títols nobiliaris dels ducs d’…

Fill de Ramon II deCanet Confirmà i augmentà diverses vegades les franqueses de les seves senyories, particularment abans d’anar-se'n a l’expedició contra els musulmans de Múrcia 1265 Participà en les lluites feudals contra Guillem VI, vescomte de Castellnou 1275, que obligaren l’infant Pere a intervenir Més tard serví Jaume II de Mallorca i signà com a testimoni l’acta d’homenatge retut per aquest a Pere II de Catalunya-Aragó