Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Capadòcia
Paisatge de la Capadòcia, centrat pels habitatges rupestres
© Fototeca.cat
Regió de l’Àsia Menor, a Anatòlia, limitada al S per les muntanyes del Taure, a l’E per l’Eufrates, al N pel riu Halis i a ponent per la regió dels llacs de Pisídia i Licaònia.
Situada a l’actual regió turca de l’Anatòlia Central, és la zona de contacte amb l’altiplà central d’Anatòlia Des del punt de vista geològic, la regió fou sotmesa a una intensa activitat volcànica que donà lloc a cims d’altitud considerable mont Erciyas, 3916 m i que tingué com a resultat una gran abundància de dipòsits de lava i cendra L’erosió d’aquests materials formà un relleu singular, del qual els pilars coronats en són els elements característics La qualitat tova del sòl volcànic hi afavorí, des de l’inici del seu poblament, una proliferació excepcional d’habitatges i construccions…
Cesarea de Capadòcia
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia menor, corresponent a l’actual Kayseri
, convertida en capital de la Capadòcia per Tiberi, que li donà el nom de Cesarea en honor d’August.
Fou un dels centres més importants del cristianisme asiàtic i seu episcopal en la qual destacaren, sobretot, Eusebi i Basili
capadoci | capadòcia
Gregori de Nazianz
Cristianisme
Doctor de l’Església, dit el Teòleg.
Fill de Gregori I, bisbe de Nazianz, i de santa Nona, es formà a Cesarea de Palestina i a Cesarea de Capadòcia, a Alexandria i a Atenes, on conegué Basili el Gran El pare l’ordenà de sacerdot, però ell fugí a la solitud Administrà un quant temps el bisbat del pare, difunt, i fou nomenat cap de la minoria ortodoxa de Constantinoble El concili I de Constantinoble l’entronitzà com a patriarca, però aviat es tornà a retirar Bon poeta i orador dotat, deixà 45 discursos Amb Basili el Gran i Gregori de Nissa forma el grup dels tres grans capadocis La seva festa se celebra el 2 de gener
Areteu
Metge grec, que treballà a Alexandria, autor de dos llibres, d’una gran precisió clínica, sobre les malalties agudes i cròniques.
Gregori Taumaturg
Literatura
Cristianisme
Bisbe i escriptor.
Convertit al cristianisme a 14 anys, fou deixeble d’Orígenes Bisbe de Neocesarea de Capadòcia ~240, evangelitzà la Capadòcia i el Pont La llegenda dels seus miracles li valgué el títol de Taumaturg Deixà, entre altres escrits, un panegíric d’Orígenes La seva festa se celebra el 17 de novembre
Basili el Gran
Cristianisme
Teòleg i bisbe de Cesarea (370-378).
Deixeble del retòric Libani i estudiant a Atenes, tornà el 356 a Capadòcia, des d’on emprengué un llarg viatge d’informació 357-359 prop dels ascetes i monjos d’Egipte, Palestina, Síria i Mesopotàmia al retorn es retirà amb alguns amics a Neocesarea, a la riba de l’Iris, per tal de fer-hi vida eremítica regla de sant Basili Des del 363 fou conseller d’Eusebi, bisbe de Cesarea, que l’havia ordenat sacerdot 358 en succeir-lo com a bisbe 370, esdevingué el successor d’Atanasi com a capdavanter de l’ortodòxia enfront de l’arianisme i de les pressions imperials Mantingué cordials…
Focas
Família bizantina originària de Capadòcia.
El general Nicèfor Focas segles IX-X reconquerí Calàbria als àrabs 885 dels seus nets, l’un fou emperador Nicèfor II , i l’altre, Lleó mort el 971, curopalata El fill d’aquest, Bardas Focas mort el 989, s’aixecà contra Joan I Tsimiscés i es proclamà emperador 971, però fou derrotat i reclòs en un monestir Revoltat novament contra Basili II, es proclamà emperador a Capadòcia 987, però fou derrotat i mort 989 per les tropes de Basili
Marc Claudi Tàcit
Història
Emperador romà (275-276).
Elegit pel senat per succeir LD Aurelià 275, desféu els hèruls i els gots al Pont Morí assassinat, traït per les pròpies tropes
Nicèfor II Focas
Història
Emperador d’Orient (963-969).
General de l’exèrcit, es distingí contra els àrabs, als quals arrabassà Creta 961 L’exèrcit, d’acord amb Teòfan, vídua de Romà II, el proclamà emperador per aclamació Emprengué diverses campanyes bèlliques a Orient conquesta d’Antioquia el 969 i a Occident, contra els búlgars, aliat amb els prínceps de Kíev També envià els seus generals a Itàlia per combatre els àrabs de Sicília i l’emperador germànic Otó I Malvist per la seva política fiscal, fou víctima d’una conjura ordida per Teòfan —que ell havia esposat— i el seu nou amant Joan Tsimiscés futur emperador Joan I
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina