Resultats de la cerca

Dels nou sants d’aquest nom registrats pel martirologi romà, és l’únic no llegendari Fou també abat del monestir de Condat La seva festa se celebra el 6 de juny

Fill de Drus  i germà de Germànic , a la mort de Calígula no restava dins la família Júlia cap successor Els pretorians escolliren Claudi, membre de la família Clàudia i germà de Germànic , que sempre s’havia mantingut al marge de la política Home ja madur i dedicat de ple a la història, demostrà una plena capacitat en el govern Intentà tornar al programa d’August fugint de la monarquia absoluta i assegurant-se la confiança del senat i de l’exèrcit Restaurà la censura, no operant durant mig segle, i prengué, els primers anys de govern, mesures repressives contra les doctrines…

Vida i obra D’origen francès, s’establí a Barcelona, on és documentat des del 1548 Les seves edicions, en llatí, en català i en castellà, són notables per llur quantitat hom en coneix més de 150 entre llibres i opuscles, elegància de tipus i gravats i per la varietat de temes Estigué en relació amb els mestres de l’estudi general de Barcelona A Roca, F Escobar, JL Vileta, entre d’altres, dels quals publicà algunes obres, com les d’Antic Roca Praelectiones e graecis interpretibus haustae el 1563, l’ Arithmetica el 1565, i el Lexicon latino-catalanum de Nebrija, i amb els cercles religiosos de…

Militant del Parti Socialiste i descontent de la política d’aquest partit en matèria catalana, fundà el Partit Socialista Català 1986 i fou candidat a les eleccions legislatives del mateix any És autor de École, historie de France et minorités nationales 1979 i de diverses monografies locals

Probablement visqué a Alexandria gairebé tota la seva vida, però hom no coneix detalls de la seva existència La seva obra principal és Composició matemàtica o Gran sintaxi , la qual és més coneguda amb el nom d' Almagest , nom que li donaren els traductors àrabs, i en el qual recollí tots els coneixements astronòmics anteriors i presentà el seu sistema astronòmic sistema ptolemaic També és autor del Tetràbiblos o Apotelesmaticà , que fou el llibre més important d’astrologia de l’antiguitat Estudià els fenòmens relacionats amb l’acústica i donà a conèixer els seus resultats en un tractat…

Ciutadà de Barcelona Treballà a Cervera, on collaborà en l’obra del retaule major de l’església de Santa Maria 1603 Entre el 1619 i el 1621 esculpí el retaule major de la catedral de Perpinyà, que prolonga l’estil renaixentista

Capellà, fou prior de Pradinas, a Roergue 1748-65 El 1774 havia publicat La prima roergassa la refeu i hi afegí cants sobre les altres estacions i la tornà a publicar el 1781 Quatre sasons o Georgicas patoesas Celebració de la natura i pintura realista de la condició camperola, aquesta obra descriptiva i pràctica tècnica obtingué molt d’èxit Peiròt havia donat una veu al poble i quan arribà el moviment revolucionari, per tant, s’hi trobà d’acord

Alumne i posteriorment company als escenaris de tot el món de Jean-Pierre Rampal, que el veia com un dels millors flautistes de la seva generació i de qui és considerat hereu directe quant a estil interpretatiu i concepte musical La seva trajectòria com a solista l’ha portat a actuar amb importants formacions, com les orquestres Franz Liszt de Budapest, Filharmònica Txeca, Israel Sinfonietta, Ensemble Orchestral de París, Solistes de Zagreb, English Chamber, Amadeus Chamber i Berliner Kammerorchester Utilitza l’emblemàtica flauta d’or WSHaynes de J-PRampal

És autor de Jardin di Musas provençalas 1628 Les seves poesies juganeres i les seves composicions polítiques interessen menys que les tres farses satíriques de llenguatge truculent, que fa oblidar la psicologia rudimentària dels personatges i la poca versemblança de l’acció

Fou conegut principalment per la seva astronomia, fins el punt que el model geocèntric que s’imposà durant tota l’Edat Mitjana duia el seu nom Com a teòric de la música fou més un bon compilador que un pensador original En L’Harmonia discutí amb precisió alguns aspectes problemàtics del càlcul d’intervals pitagòric Plantejà la diferència existent entre el valor del càlcul directe d’una quarta o una quinta i el valor d’aquests intervals calculat a partir del semitò com a unitat de mesura Amb això, Ptolemeu recordava la distinció entre la concepció de l’interval com a distància…