Resultats de la cerca

Format al Seminari de Santa Maria del Collell i al Seminari de Girona, fou membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins i un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1943 Es distingí pels seus treballs històrics de tema local, entre els quals destaquen Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas 1947, Bañolas 1951, Girona, bisbat marià 1954 i  Història de Santa Maria del Collell 1954 Publicà també reculls de narracions  Llegendes muntanyenques 1925 i  Rondalles 1952 Pòstumament es publicaren  Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya…

Fill de Constantí I el Gran Rebé com a herència 338 Itàlia, la Illíria, Àfrica i Macedònia L’any 340 derrotà el seu germà Constantí II, la qual cosa li valgué Britània, les Gàllies i Hispània Fervent cristià, s’oposà a l’arianisme i al paganisme Morí en intentar fer cara a una revolta militar dirigida per Magnenci Hom ha suposat que el mausoleu de Centcelles en fou el sepulcre

Segons Lluís G Constans, al segle XIII surt documentada una família de cavallers a Vilert La quadra de Vilert era part de la senyoria dels Sales Segons aquest autor, el 1242, trobem un Bernat de Vilert “Bernardus de Villacerto” l’any 1271 és esmentat un Ramon de Vilert Sembla, segons Constans, que el 1357 la fortificació de Vilert fou comprada pel monestir de Banyoles Darrerament, l’anomenat castell dels Moros, a les Anglades de Vilert, ha estat reconstruït pel seu propietari Des de l’exterior, hom pot veure alguns panys de paret d’època medieval

Al segle XIV, i a l’Interior del terme parroquial de Sant Esteve de Guialbes, hi hagué una capella dedicada a sant Emeri Sant Mer, l’anacoreta que seguí l’exèrcit de Carlemany La informació fou proporcionada per Constans 1985 mitjançant la consulta d’uns pergamins conservats a cases pairals d’Olives

Ramon d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Ramon d’abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografies catalanes Sèrie històrica núm 1 Barcelona 1965 R Alberch, J Clarà i G Roura El Gironès, la Selva, la Garrotxa , vol 3, dins Gran Geografia General de Catalunya , Enciclopèdia Catalana, SA, Barcelona 1981 P Alsius i Torrent Ensaig històrich sobre la villa de Banyoles , Estampa de L Obradors i P Sulé, Barcelona 1872 P Alsius i Torrent Serinyà Reseña histórica ,…

A Fontcoberta devia haver una casa forta Segons Constans 1985, pàg 118 l’any 1096 surt documentat un Berenguer Bernat senyor d’aquest lloc El 1198 trobem un Ramon de Fontcoberta “Raimundi de Fontecooperto” No sembla pas, però, que n’hagi restat res d’aquesta construcció, ja que can Pujol, una de les masies més senyorials del terme, és d’època moderna

Existia ja al segle XIII i segons LG Constans hi hagué un monestir desaparegut al segle XVI L’edifici fou bastit el 1758 i afegit a una masia de la mateixa època L’antiga imatge fou destruïda el 1936 Eren populars els aplecs que s’hi celebraven El santuari resta molt vinculat al record de la figura de Josep Oriol, que en fou beneficiat 1675

Situació Antic priorat canonical augustinià, amb l’església refeta al segle XVII o XVIII, aprofitant trossos de mur i tota la pedra de l’església romànica A Bramon Al poblet d’Olives, minúscul nucli agrupat al cim d’un serrat, a l’esquerra de la riera de la Farga destaca l’església de Santa Maria i, al costat, el casal de l’antic priorat Mapa L39-12296 Situació 31TDG895609 Venint de Barcelona i Girona per la N-II es troba a mà esquerra, prop dei punt quilomètric 740, la carretera local que porta a Sant Esteve de Guialbes, de la qual, fet 1,5 km, surt el camí asfaltat que porta a Olives, poble…