Resultats de la cerca

Començà els seus estudis el 1829 a l’Escola de Música de Marsella, on romangué fins que el 1839 fou enviat a Alger per a treballar en tasques administratives amb el seu oncle Allí inicià la seva activitat com a compositor el 1847, any en què escriví una missa en ocasió de l’estada del duc d’Aumale a la ciutat Llavors decidí dedicar-se exclusivament a la música i tornà a París el 1848, on perfeccionà la formació musical amb la seva tia Louise Farrenc Les composicions d’aquella època són basades en temes exòtics Le sélam, symphonie orientale 1850 i les òperes Sacountalâ 1858 i La statue 1861 El…

Professor al Conservatori de Ginebra 1911-15, el 1916 anà als EUA, on dirigí l’Institut de Música de Cleveland 1920-25 i el Conservatori de San Francisco 1925-30 Establert definitivament als EUA des del 1939, ensenyà composició a la Universitat de Berkeley En la seva obra són constants el recurs a la música litúrgica i popular hebrea i les referències a l’antic testament, elements que elabora dins un llenguatge influït pel Romanticisme tardà i el neoclassicisme del s XX Compongué l’òpera Macbeth 1910, la rapsòdia Schelomo 1913-17, Trois poèmes juifs 1913, la simfonia Israel, Amèrica 1917, l’…

Fundador i secretari general del sindicat dels transportistes, esdevingué president del comitè executiu de la Confederació Britànica del Treball 1936-37 Fou ministre del treball en el gabinet de coalició de Winston Churchill, i durant la Segona Guerra Mundial organitzà la mobilització de la mà d’obra Fou ministre de l’exterior amb Clement Attlee 1945-51

Estudià a Cambridge Fou nomenat professor, successivament, a Mont-real 1898, Manchester 1907 i Cambridge 1919, on dirigí el Cavendish Laboratory 1919-37 President de la Royal Society 1925-30, és conegut per les seves investigacions sobre la radioactivitat, els gasos, la matèria i, sobretot, pel seu model d'àtom , el 1899 descobrí la radioactivitat del tori i identificà els raigs α i β de les radiacions radioactives el 1906 estudià les partícules alfa, que identificà com a nuclis d’heli Amb H Geiger ideà un mètode per a comptar les partícules alfa 1908 El 1919 descobrí la transmutació d’…

Inicià la carrera de dret, però l’abandonà per dedicar-se al teatre Debutà a Cartagena en teatre castellà Més tard passà a Madrid, on formà part de diverses companyies importants, com la de la Comedia i la de María Guerrero Formà companyia pròpia amb José Tallaví i, mort aquest 1916, recorregué l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina, on assolí èxits al costat de l’actriu Irene López de Heredia, fins que se'n separà 1927 Es destacà en obres de JBenavente i en la creació de personatges exòtics Intervingué en nombroses pellícules, mudes i sonores, filmades a l’Estat espanyol, a Hollywood i en…

Integrat en la Generació Perduda , basà les seves novelles en experiències personals i usà la guerra com a fons dramàtic dels seus escrits, on, formalment, hom troba un estil de conversa amb frases curtes A Farewell to Arms 1929 fou producte de la seva actuació al front italià durant la Primera Guerra Mundial El 1937 fou corresponsal de guerra als fronts d’Aragó visqué els bombardeigs de Barcelona de l’abril del 1938, i al novembre, la batalla de l’Ebre D’aquestes experiències sorgiren una sèrie de reportatges per a diversos periòdics nord-americans i la novella For Whom the Bell Tolls 1940…

Estudià composició a la Universitat de Manchester, i orgue, clarinet i piano al Royal Manchester College of Music Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, acabà els seus estudis i el 1947 s’establí a Londres, on es guanyà la vida escrivint música per a l’escena, per a programes radiofònics i com a arranjador per a Arcadia and Mills Music Publishers i també treballà per a l’emissora pública BBC Les seves primeres obres són cançons i peces per a cor, però a partir del 1949 es dedicà exclusivament a la música lleugera per a orquestra Dedicat en exclusiva a la composició i la direcció des del…

Ha estat un dels antropòlegs britànics més prestigiosos dels darrers decennis Format a Praga i a Oxford, el 1949 començà a exercir de professor de filosofia a la London School of Economics, on es féu càrrec de la càtedra des del 1962 fins el 1984 Aleshores es traslladà a Cambridge, on fou catedràtic d’antropologia social fins al 1993 Contribuí a la fundació del Centre per a l’Estudi del Nacionalisme de la Universitat Centreeuropea de Praga, on treballà fins a la seva mort Les seves investigacions antropològiques el convertiren també en especialista en la societat i la cultura musulmanes A la…

Professor a la Sorbona i a l’École Pratique des Hautes Études, la seva contribució, propera al marxisme, és una de les més influents en la historiografia francesa del s XX D’entre les seves publicacions destaquen sobretot Esquisse du mouvement des prix et des revenus en France au XVIIIe siècle 1953 i La crise de l’economie française à la fin de l’Ancien Régime et au début de la Révolution 1944, en les quals renovà l’estudi dels precedents i les causes de la Revolució Francesa En collaboració amb R Mousnier publicà Le XVIIIe siècle Révolution intellectuelle, technique et politique 1717-1815…