Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de l’Espluga Calba, de 21,34 km 2 , s’estén a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb l’Urgell i la Conca de Barberà Limita amb els municipis garriguencs dels Omellons W, Vinaixa SW i Fulleda SE, amb el de Senan E, de la Conca de Barberà, i amb els urgellesos dels Omells de na Gaia NE i Maldà N El topònim spelunca en llatí es refereix a unes coves excavades a la roca que encara subsisteixen a la vila i han estat emprades com a estables o cellers probablement havien tingut ja poblament prehistòric Dels contraforts nord-occidentals de la…

El primer esment del lloc de l’EsplugaCalba és de l’any 1148, en què el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona va concedir el lloc de l’EsplugaCalba a un grup de persones perquè el repoblessin El terme devia restar a mans de la casa reial, ja que el 1251 Jaume I donà a Eldiarda d’Anglesola, abadessa de Vallbona, i a la seva comunitat cistercenca el lloc de l’Espluga, propietat que mantingueren fins el 1350, any en què obtingueren permís per a vendre la població i el castell, el qual apareix citat de manera explícita per primer…

Aquesta església, parròquia del poble de l’EsplugaCalba, va dependre en un primer moment del bisbat de Vic Per aquesta raó l’església de l’EsplugaCalba apareix en dues relacions de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII Entre el 1148 i el 1154 passà a l’arxidiòcesi de Tarragona, on pertany encara actualment L’any 1154 el papa Anastasi IV va confirmar a l’arquebisbe Bernat Tort “ ecclesiam de Spellunca Calva ” El 1194, una altra butlla de Celestí III adreçada a l’església de Tarragona torna a…

Ingressà el 1951 al Seminari Pontifici de Tarragona, on estudià humanitats i posteriorment filosofia i teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca Ordenat el 1964, exercí el sacerdoci en diverses parròquies tarragonines fins el 1970, que se secularitzà per treballar com a corrector d’estil i editor per a les editorials  Ariel  1969-75, Crítica  1976-79, Seix i Barral  1982-83 i Empúries  1984-88, activitat que interrompé per a exercir el càrrec de delegat del Departament de Benestar Social a les comarques de Tarragona 1988-92, i després represa com a freelance Entre els llibres que…

Mapa dels castells i les edificacions militars del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó L’Albagés Castell de l’Albagés L’Albi Castell de l’Albi Arbeca Castell d’Arbeca Fortificació de les Borgetes Les Borges Blanques Castell de les Borges Blanques Castelldans Castell de Castelldans Cervià de les Garrigues Castell de les Besses El Cogul Castell del Cogul L’EsplugaCalba Castell de l’EsplugaCalba La Floresta Castell de la Floresta o dels Castellots Fulleda Castell de Fulleda La Granadella Castell de la…

Mapa deles esglésies del Segrià, lesGarrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó L’Albagés Sant Joan de l’Albagés L’Albi Santa Maria de l’Albi Arbeca Sant Jaume d’Arbeca Les Borges Blanques Santa Maria deles Borges Blanques abans Sant Pere Castelldans Santa Maria de Castelldans Cervià delesGarrigues Sant Ramon de Cervià abans Sant Miquel Santa Maria deles Besses El Cogul…

A l’EsplugaCalba s’uneix, per l’esquerra, a la riera de les Hortes