Resultats de la cerca

D’un ús molt corrent a l’antiguitat, les esteles tenien principalment caràcter commemoratiu o funerari A Egipte podien ésser també votives, biogràfiques o frontereres, com les de Tel el-'Amarna s XIV aC A Mesopotàmia hom troba la dels Corbs de Lagaš i la de Narām-Sin III millenni aC A Babilònia la més coneguda és la d'Hammurabi s XVIII aC, amb el seu codi inscrit A Assíria les més importants són les d' Assurnasirpal II i Salmanasar II s IX aC A Palestina és famosa l’estela del rei Meša a Moab s IX aC Els hittites representaven llurs déus i llurs reis en un tipus d’estela…

Alineació muntanyosa dels termes de Vallfogona Ripollès i de Ridaura Garrotxa, de direcció oest-est, que s’estén entre Ripoll i el coll de Caubet, de la qual es destaquen els turons de les Balmes 1006 m i de Fosses 1087 m i els puigs de Sant Miquel i Estela Aquesta serra separa les depressions formades per la vall de Sant Joan, la collada de Sentigosa i la vall de Bianya, al nord, i la vall de Vallfogona, el coll de Canes i la vall de Ridaura, al sud, i té la seva continuació, cap a l’est, fins a Olot, en la serra de Sant Miquel del Mont

Autor de poemes religiosos, com l’ Oració feta en nom del comanador Estela a Déu lo Pare i la Comèdia de la sagrada passió de Jesucrit , i d’un llarg comentari en prosa catalana a una cançó de Juan Rodríguez del Padrón Actuà com a jutge en el debat poètic del grup de Bernat Fenollar que se celebrà a València poc després del 1472

Jugà a les categories inferiors del Club Natació Sabadell i més tard al primer equip, en la posició de central Amb l’Associació Esportiva l’Hospitalet competí a Lliga FEV L’any 2007 fitxà pel Club Voleibol Sant Cugat i el 2009 marxà al Club Voleibol Viladecans

Aquest puig és termenal dels municipis de Pardines i d’Ogassa Ripollès

L’església parroquial de Santa Maria, romànica, actualment en estat d’abandonament, sembla que correspon a una antiga dependència del monestir d’Arles, consagrada el 957 Depengué, des del s XII, del monestir de Lledó