Resultats de la cerca

Filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Monja de Santa Clara a Messina, ajudà ocasionalment l’abadessa, la seva germana Constança, quan sortí del monestir per intervenir en afers de govern durant la minoritat del seu germà Lluís I D’acord amb els catalans de l’illa, afavorí la fugida i el matrimoni de la seva germana Elionor amb Pere III de Catalunya-Aragó 1349 En morir Constança fou nomenada vicària del regne 1355 per una assemblea de barons i de síndics de les ciutats, reunida a Messina, càrrec que exercí també durant la minoritat de Frederic III havia d’actuar sempre en…

Hi desguassa el riu Amato

Catòlic i nacionalista català, fou un dels primers promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i de la restauració del monestir vg Colloquis d’història del monaquisme català Fou igualment promotor de la collecció “Analecta Selvatana” Alternà l’erudició i la divulgació en les seves nombroses obres, en les quals utilitzà en ocasions els pseudònims d’ Artemi Folch i Francesc A Miquel Destaquen les seves publicacions dedicades a Santes Creus, a temes locals i religiosos i les incloses en la collecció “Episodis de la Història” Santes Creus Notes històriques i descriptives 1930, El beat…

Fou un dels primers promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i de la restauració del monestir i el suport de la collecció “Analecta Selvatana” Els seus llibres, d’erudició estricta o de divulgació, passen de cinquanta títols, ultra els extensos treballs erudits en revistes Se'n destaquen Santes Creus Notes històriques i descriptives 1930, El beat Claret i l’arquebisbat de Tarragona 1949, Margarida de Prades 1960, El llibre de Valldossera 1968, Santes Creus de l’exclaustració ençà 1972, El senyoriu de Santes Creus 1973, Ramon Muntanyola, testimoni de reconciliació 1977,…

Vida i obra Estudià al seminari de Tarragona 1922-28 Fou professor de català fins el 1937 El 1935 publicà Caliu Guspires i records , un llibre de poemes vertebrats al voltant de quatre motius temàtics la religió, la pàtria, l’amor i la mort A la postguerra fundà l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1947, promogué la restauració del monestir i impulsà la collecció “Analecta Selvatana” 1947 Publicà nombrosos llibres d’erudició i de divulgació, a més d’extensos treballs en revistes especialitzades en les quals emprà pseudònims com Artemi Folch , Francesc A Miquel , Miquel Albert i…

Aquesta església inicialment fou la parròquia del terme de la baronia de Sant Oïsme, fins que perdé aquesta categoria en favor de la de Sant Bartomeu, situada al costat del castell després deixà de tenir culte i es convertí en una casa Depengué del priorat de Meià des de la seva fundació L’església de Santa Eufèmia donà nom al terme de Sant Oïsme a través de l’evolució popular d’aquesta advocació, molt escassa a Catalunya, si no única El nom del terme de manera clara es documenta a partir de l’any 1099, quan Guillem Guitard de Meià, amb la seva muller Guilla i llur fill Ramon…

És situada a la costa del golf de Sant'Eufemia, a la mar Tirrena, formada per la unió, el 1969, de Nicastro, Sambiase i Sant'Eufemia Lamezia Aigües termals i centre agrícola

Economia de base agrícola i ramadera Dins el terme hi ha un balneari i l’església prerromànica de Santa Eufèmia

Defensà la monarquia parlamentària espanyola i, probablement, al desembre d’aquest any esdevingué Partido Derecha Monárquica Impulsors Luis Eufemia i José Terol García