Resultats de la cerca

Vida Estudià arquitectura i dret, i durant la dècada del 1960 dirigí teatre independent i en consonància amb la seva militància comunista participà en diverses filmacions rodades en la clandestinitat Fou un dels fundadors de la revista "Arc voltaic Full de cinema" 1977-83, i hi publicà diversos articles Codirigí tres curts abans de canalitzar la seva vocació com a guionista professional que s’inicià amb Aoom 1970, Gonzalo Suárez Per a Joaquim Coll i Espona escriví les comèdies El fascista, la beata y su hija desvirgada 1978 Jugando a papás 1979 i El feixista, la Pura i el merder de l’…

Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, aviat preferí l’escultura S'abocà a un art antiacadèmic, basat en l’expressió del que ell anomenava la raça catalana i on hom ha detectat l’influx de Constantin Meunier Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà , l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des…

Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, es dedicà bàsicament a l’escultura Entre les seves obres importants hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà Exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des Artistes Français i el 1905, a la Sala Parés de Barcelona Fou, després de Maillol, el principal escultor modern del Rosselló La seva obra pot assimilar-se al corrent postmodernista català Amb Josep Sebastià Pons escriví la peça teatral La font de l’…

Contrari als corrents revolucionaris, s’alià amb la Gran Bretanya i Rússia 1805 per lluitar contra França A causa de les pèrdues de Stralsund 1807 i Finlàndia 1808 a mans de francesos i russos, respectivament, l’exèrcit es rebellà i els estats generals el destituïren, i s’exilià a Suïssa El succeí el seu oncle Carles XIII

Es casà amb Margarida de Saxònia-Coburg-Gotha i, en segones noces, amb Lluïsa de Battenberg Conreà l’arqueologia

Començà a practicar el tir amb arc el 1948 i es proclamà subcampió en els primers Campionats d’Espanya celebrats a l’Estat en la categoria de 25 m 1950 Fou un dels promotors, el 1949, de la Federació de Tir amb Arc d’Espanya i de la Federació Catalana de Tir amb Arc El 1950 fundà el Club d’Arquers de Sabadell Ocupà el càrrec de vocal de la federació catalana, de la federació provincial i de la federació espanyola També esdevingué secretari vitalici del Club d’Arquers de Sabadell Continuà vinculat a aquest esport com a jutge, promotor i monitor En el món de l'excursionisme fou president de l’…

Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve Barcelona 1906 - 1992, i posteriorment pel fill d’aquest, Gustau Gili i Torra Barcelona 1935 - 2008, al qual succeïren els seus dos fills Mònica i Gabriel Gili Galfetti Especialitzada en grans obres, com la Historia de los papas, de Pastor 39 volums, 1911, i en obres tècniques, com Enciclopedia de Química Industrial , d’Ullmann 14 volums, 1928, i el Diccionario ideológico de la lengua española , de J Casares 1942 féu la primera edició de les obres completes de Maragall 1913 i Narcís Oller 1928 Del 1902 al 1934 edità els…

Jugà preferentment com a defensa en diversos clubs catalans Club Natació Sant Feliu, Club Natació Barcelona, Club Natació Sabadell, Club Natació Atlètic-Barceloneta, Unió Esportiva Horta, Club Esportiu Mediterrani i Club Natació Catalunya Guanyà tres Lligues 1996, 1997, 2001 i tres Copes del Rei 1996, 2001, 2005, en aquesta última, elegit millor jugador del torneig Formà part de la selecció espanyola, amb la qual aconseguí l’or al Campionat del Món júnior 1991 i, ja en categoria absoluta, el bronze en l’europeu 1993, i la plata 1994 i l’or 1998, 2001 al Mundial Participà també en els Jocs…

En rugbi fou jugador del Barcelona Unió Club, amb el qual aconseguí el Campionat de Catalunya 1952, i fou internacional en una ocasió Com a pilot automobilístic disputà diverses curses juntament amb Montserrat Barangó, la seva esposa En motociclisme quedà segon a les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc 1955 amb Raimundo Julià Exercí tasques organitzatives a la Penya Motorista de Barcelona

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Començà jugant a l’equip d’afeccionats 1945-47, fou cedit al Moià 1947-48 i retornà al filial del Barça, la Secció Esportiva l’Espanya Industrial 1948-50 S’incorporà al primer equip la temporada 1950-51, amb el qual debutà a la primera divisió el 8 d’octubre, i es convertí de forma immediata en el puntal defensiu del Barça de les Cinc Copes Una greu lesió 1957 interrompé la seva carrera i en el procés de recuperació jugà al Club Deportiu Comtal, on jugà de manera esporàdica fins a la temporada 1958-59 quan es retirà Jugà 187…