Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Bendis
Mitologia
Deessa lunar de la Tràcia.
Fou assimilada a Hècate i a Àrtemis fi del segle V-inici del IV aC Hom li retia culte a l’illa de Lemnos, on li eren oferts sacrificis de noies joves i era coneguda amb el nom de Gran Deessa
Reina Carlota
Arxipèlag
Arxipèlag del Canadà, a la Colúmbia Britànica.
Situat a l’oceà Pacífic, al NW de l’illa de Vancouver, és separat d’Alaska, al N, per l’entrada de Dixon, i del continent, a l’E, per l’estret d’Hecate El formen unes 150 illes, i les principals són Graham i Moresby, les més grans Hi tenen importància la fusta i la pesca
Policlet
Escultura
Escultor grec, anomenat el Jove.
Treballà a les ciutats d’Argos, Megalòpolis, Olímpia i Tebes des del 390 al 340 aC Deixeble de Naucides II, el collaborador de Policlet el Vell, li han estat atribuïdes obres d’aquest Sembla que executà, a més de les estàtues dels atletes Antípater de Milet, Agenor de Tebes i Aristió d’Epidaure, diverses obres de divinitats, com les dels Zeus Filipos a Megalòpolis, Latona, Àrtemis i Apollo al mont Licó i una Hècate de bronze a Argos
Alcàmenes
Escultura
Escultor grec, contemporani de Fídies.
Era atenenc, segons Plini Pausànies atribueix a Alcàmenes el grup d’Atena i Hèracles de l’Heraclèon de Tebes i les escultures del frontó occidental del temple de Zeus a Olímpia, però la cronologia és massa diferent per a haver estat fetes per un mateix autor Altres escultures atribuïdes a Alcàmenes són l’Afrodita anomenada dels Jardins, el grup de l’Hècate Epipirgidia, un Ares, un Dionís, un Asclepi, un atleta de bronze dit Encrinomenos, etc Però cap d’aquestes obres no ha pogut ésser identificada amb seguretat a través de còpies d’època romana
Edmund Wilson
Literatura anglesa
Escriptor i periodista nord-americà.
Collaborà en diverses publicacions, sobretot com a crític literari Tanmateix, la seva obra crítica, que seguí en bona part l’estètica marxista, versà també sobre altres camps, com la política, la història, etc Cal destacar-ne els volums d’assaigs Axel’s Castle 1931, The Scrolls from the Dead Sea 1955 i Patriotic Gore Studies in the Literature of the American Civil War 1962, entre molts d’altres, la novella I Thought of Daisy 1929 i Memoirs of Hecate County 1946, recull de narracions Conreà també la poesia i el teatre, i deixà també una obra autobiogràfica A Prelude 1967
Àrtemis

Àrtemis de Delos
© Shakko
Mitologia
Deessa grega de la natura i de la caça.
Germana bessona d’ Apollo , filla de Zeus i Leto , identificada també amb la deessa de la lluna, Hècate Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove Era de caràcter cruel i venjatiu i li eren atribuïdes les morts sobtades La iconografia clàssica la presenta amb túnica llarga i cabellera solta Àrtemis de Delos, al Museu Nacional d’Atenes el model clàssic des del segle IV aC amb arc i sagetes, túnica curta i formant grup amb un cérvol o uns gossos és de tipus praxitelià és cèlebre l' Àrtemis de Versailles , dita també Diana caçadora , al Musée du Louvre, París, escultura…
Miró
Escultura
Escultor grec.
Probablement fou deixeble d’Agelades d’Argos, com Policlet i Fídies, i desenvolupà la seva activitat principalment a Atenes Excellí sobretot com a bronzista, bé que, havent-se perdut tota la seva obra, només és possible de reconèixer-la per mitjà de còpies de marbre Gràcies a la descripció feta per Llucià, hom pogué reconèixer el famós Discòbol en una còpia existent al palau Lancelotti de Roma, el 1783 Executà per a l’Acròpolis d’Atenes el grup d’Atena i Màrsies —reconeguts, separadament, per H Brunn el 1853 a Roma Museo Lateranense i per L Pollak el 1909 a Frankfurt del Main— A Olímpia i a…
deessa triforme
Religions de Grècia i Roma
Nom donat a Diana o Àrtemis perquè hom la venerava sovint en el triple aspecte de Diana, Lluna i Hècate.
Medea
Mitologia
Heroïna de la mitologia grega, filla d’Eetes, rei de la Còlquida, o, segons altres versions, de la dea Hècate.
La seva figura de fetillera resta vinculada a la llegenda dels argonautes i a Jàson, el qual ajudà donant-li l’ungüent que havia de protegir-lo de les cremades dels toros d’Hefest, quan cercava el velló d’or Un cop l’hagué aconseguit, Medea l’obligà a casar-se amb ella, tal com ell li havia promès, i fugiren al país dels feacis, i més tard a Corint, on Medea, traïda per Jàson, occí els dos fills haguts en el matrimoni Refugiada a Atenes, convisqué amb Egeu fins a l’arribada de Teseu, que l’expulsà de la ciutat Aleshores tornà a la Còlquida i, segons una tradició, fou transportada als Camps…