Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Jordi Puig Laborda
Escacs
Periodisme
Periodista, promotor i àrbitre d’escacs.
Destacà com a organitzador de torneigs en l’àmbit internacional, com el de Palma de Mallorca, que, a la segona meitat dels anys seixanta, fou un dels més importants del món, així com torneigs femenins a Platja d’Aro i campionats de la selecció catalana Dirigí el Butlletí d’Escacs Fundà l’Institut d’Escacs de Catalunya, i creà l’Òscar dels Escacs , premi atorgat pels periodistes especialitzats al millor jugador i jugadora de cada any Rebé la insígnia de plata 1974 de la Federació Catalana d’Escacs
Julio López Laborda
Futbol sala
Jugador de futbol sala.
Defensa format a l’Indústries García, posteriorment Marfil Santa Coloma, on jugà bona part de la seva carrera esportiva, en dues etapes 1999-2005, 2007-11, la major part dels anys a divisió d’honor Aconseguí un ascens a la màxima categoria 2008 També jugà a l’Horcona Pinseque a divisió de plata 2005-07 i la temporada 2011-12 fitxà pel Sala 5 Martorell Amb la selecció catalana aconseguí el Campionat d’Espanya sub-18 1998 També jugà partits amb la selecció catalana absoluta
Agustí Laborda i Campo
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
El 1746 formà societat a València amb l’impressor Cosme Granja, però a partir del 1749 treballà sol Es dedicà especialment a la impressió de plecs solts, romanços, relacions i obres religioses de poca extensió, tradició que perdurà fins l’any 1864 a càrrec de la seva vídua, Vicenta Devis 1780-1819, de la seva filla Maria Teresa Laborda i Devis 1820-25 i del nebot d’aquesta, Agustí Laborda i Galve , a la mort del qual 1864 la impremta passà a Joan Martí
José María García Laborda
Música
Compositor i musicòleg castellà.
Amplià estudis a Frankfurt, on el 1977 es llicencià en pedagogia musical i composició per l’Escola Superior de Música, i el 1979 es doctorà a la Universitat Goethe Des del 1992 és titular de musicologia a la Universitat de Salamanca Especialista sobre l’Escola de Viena, és autor de Forma y estructura en la música del siglo XX 1995 i La Música del siglo XX Modernidad y emancipación 2000, i d’un gran nombre d’articles Compositor prolífic, algunes de les seves obres són Concierto lusitano , per a trompeta i orquestra 1985, Kronometría , per a orquestra de cambra 1997, i Poema para un niño…
Aeroclub Barcelona-Sabadell

Avió de l'Aeroclub Barcelona-Sabadell
Arxiu Aeroclub Barcelona-Sabadell / Oscar Laborda
Esports aeris
Club d’aviació de Barcelona i Sabadell.
Fundat el 27 de juliol de 1953 per la fusió de l’Aero Club de Barcelona i de l’Aero Club de Sabadell, principals aeroclubs de l’època Des de la seva creació competí en les principals proves i el primer president fou Josep Maria Marcet i Coll Des del 1953 disposa d’escola de pilots i celebra la festivitat de la Mare de Déu de Loreto, patrona de l’aviació El 1955 organitzà la primera Volta Aèria a Catalunya i durant les festes de la Mercè del 1956 i 1960 organitzà dos festivals aeris considerats dels més importants d’Europa Promogué activitats aeronàutiques com l’expedició a Bali Indonèsia d’…
futtoc

El futtoc barreja el futbol i el tennis de taula
Associació Internacional de Futtoc /Perico Domínguez
Futbol
Modalitat esportiva que barreja el futbol i el tennis de taula.
Consisteix a fer passar sobre la xarxa, que divideix en dues parts la taula de joc, una pilota colpejant-la amb qualsevol part del cos, excepte les extremitats superiors, abans que boti més d’una vegada al camp propi Es pot jugar individualment o per parelles, cas en què els jugadors han de colpejar la pilota alternativament La pilota té les mides d’una de futbol, però és d’un material similar al de les pilotes de tennis La taula té els caires arrodonits, per conferir personalitat pròpia al joc i evitar lesions incisives, i és permès pujar-hi al damunt per colpejar la pilota La puntuació és…
Vicent Salvador i Liern
Literatura catalana
Escriptor.
Cursà estudis de filologia catalana i espanyola Professor d’ensenyament mitjà als instituts de Nules, Xàtiva i Massamagrell, on fou director durant tres anys, fou professor de les universitats de València i d’Alacant, i catedràtic de filologia catalana a la Universitat Jaume I Fou collaborador habitual en revistes filològiques amb articles de lingüística i de crítica literària Entre els seus temes de recerca preferents en aquest camp hi ha l’obra de Joan Fuster i de Vicent Andrés Estellés, i també d’altres autors contemporanis com Josep M Llompart, Maria-Mercè Marçal, Enric Valor, Salvador…
,
Joan Carles i Amat
Literatura catalana
Música
Escriptor, teòric musical i metge.
Vida i obra El seu nom apareix de formes contradictòries en la documentació i en les edicions dels seus llibres Joan Carles, Joan Carles Amat, Joan Amat i Carles, Joan Amat de Carles Estudià medicina a la Universitat de València i exercí aquesta professió a aquesta ciutat i al monestir de Montserrat És autor d’una obra mèdica de molta difusió, Fructus medicinae Lió 1623 Ginebra 1656 També escriví Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza Escriví sobre temes tan variats com l’aritmètica, l’astrologia o la música La seva contribució principal a aquesta disciplina fou el tractat…
, ,
auca

Auca dels Baladrers de Barcelona, impresa a Barcelona per Antoni Bosch el 1865
(Biblioteca – Arxiu Joan Amades)
Art
Conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d’una llegenda, disposades generalment en un full de paper, que es refereixen als diferents episodis d’una biografia, d’una història, etc.
La forma tradicional de l’auca, de molta difusió durant el segle XIX, fou la d’un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit vinyetes Els seus precedents es troben en un joc d’atzar del segle XVII amb quaranta-vuit figures encasellades sobre un tauler o un pergamí Entre les figures hi havia una oca auca en el parlar de diverses comarques nord-occidentals catalanes, representació que fa pensar en el joc del mateix nom Si jutgem per algunes de les figures que hi eren representades sol, lluna, estrella, signes del zodíac podria tenir, com el joc de l’oca i altres jocs similars, un origen…
marquesat de Rioflorido
Història
Títol concedit el 1793 al noble oriolà Francesc Viudes i Maltès de Vera, tinent de fragata i cavaller de Montesa, en mèrits als serveis prestats a la corona pels seus avantpassats els Laborda.
Es casà amb Josefina Gardoqui i fou pare de Josep AViudes i Gardoqui 1800-77 Continua en la mateixa família