Resultats de la cerca

Estudià amb M Ferrer i J Barba Vers el 1852 accedí al magisteri de Santa Maria del Pi a Barcelona Segons B Saldoni, Sunyer localitzà la Misa Scala Aretina de F Valls Abandonà la capella de música per dedicar-se a la docència i a oferir concerts, i també compongué un bon nombre de sarsueles catalanes Impulsà la creació de l’Associació de Compositors Espanyols Nomenat professor honorari del Conservatori de Madrid, dedicà la seva òpera Don Alfonso el Casto 1859, que restà inèdita, a la reina Isabel II Les seves composicions apleguen des de repertori de música de saló fins a obres de caràcter…

Germà d’Isidor i de Fulgenci Amic del príncep Ermenegild i del papa Gregori el Gran, anà a Constantinoble a cercar ajut contra els arians Participà activament en el concili III de Toledo a favor del restabliment de la unitat catòlica De la seva obra només es conserva Ad Florentinam sororem de institutione virginum et contemptu mundi libellus , regla monàstica per a dones, i l' Homilia de triumpho ecclesiae ob conversionem gothorum Sembla que és autor de molts texts eucològics de l’oracional visigòtic La seva festa se celebra el 27 de febrer

Féu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre, per al qual escriví, entre altres, les obres Los políticos del día, Las diabluras de Serafina, Les joies de Roseta, Quien siembra vientos, Vicent màrtir i Vicent Ferrer, La molinera de Silla, El capitán negrero i Pobres i rics El seu primer fill, Leandre Torromé i Ros València ~1854 — l’Havana 1876, fou collaborador del Boletín-Revista del Ateneo de Valencia i autor de les obres dramàtiques Los mohicanos, Lo que vale una mujer, Los miserables, El uniforme i La paz del hogar El segon fill, Rafael Torromé i Ros…

Feu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre, com a actor i com a autor, entre altres obres en castellà i en català, de Los políticos del día , Las diabluras de Serafina 1867, Les joies de Roseta 1874, adaptació dialectal de Les joies de la Roser , de Frederic ↑ Soler , Quien siembra vientos , Vicent màrtir i Vicent Ferrer , La molinera de Silla 1916, El capitán negrero i Pobres i rics 1875

Durant la dècada de 1990 guanyà dos Campionats d’Espanya de recorregut de bosc en l’especialitat compound El primer títol l’aconseguí l’any 1992

Membre del Club Natació Barcelona, guanyà tres vegades la Lliga de primera divisió 1981, 1982, 1983 Entre els anys 1981 i 1984 fou quaranta-tres vegades internacional amb la selecció d’Espanya, i participà en els Jocs Mediterranis 1983, on assolí la medalla de plata, i els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Té la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola 1985

Membre del Club Natació Barcelona CNB, guanyà cinc Campionats d’Espanya de primera categoria 1950-54 Entre els anys 1951 i 1957 fou trenta-nou vegades internacional, participà en els Jocs Mediterranis 1951, 1955, en els quals assolí la medalla d’or 1951 i la de bronze a Barcelona en la Copa Itàlia 1953, on repetí medalla de bronze, i en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 Després esdevingué directiu i ocupà el càrrec de president del CNB 1978-82

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou un dels grans remers catalans del seu temps Aconseguí set Campionats d’Espanya durant la dècada de 1920, entre els quals els celebrats a Barcelona els anys 1921, 1923, 1924 i 1928 en la categoria de vuit amb timoner També fou integrant del vuit i del quatre amb timoner que participà en els Jocs Olímpics de París 1924

En Campionats d’Espanya de pesca simulada lleugera fou medalla d’or individual 2001, 2002, 2007 i medalla de bronze 2003, 2005 Formà part de la selecció espanyola i participà en diferents Mundials en la modalitat de pesca simulada lleugera Aconseguí diversos diplomes en campionats internacionals com el de Berlín 2003, Eslovàquia o la República Txeca 2011, tots en la modalitat de 18 grams giratori

S’inicià com a porter al Iuris, passà al Can Salvi, però forjà la seva trajectòria esportiva al Júnior FC Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 Com a directiu, presidí les federacions catalana 1980-85, espanyola 1984-92 i europea 2003-08 Fou president de la Federació Internacional d’Hoquei 2008-16