Resultats de la cerca

Es fa en alzinars i garrigues

Format al Club Natació Montjuïc, encadenà sis títols espanyols de llançament de martell, tres en categoria júnior 1987, 1988, 1989, dos en categoria promesa 1990, 1991 i un absolut 1992 Fou campió de Catalunya 1995 i també del Campionat Català d’Hivern 1994, 1995 Participà en un Mundial 1988 i en dos Campionats d’Europa júnior 1987, 1989 i en un Campionat d’Europa sub-23 1992 Guanyà la medalla de plata en un Campionat Iberoamericà 1990 i participà en uns Jocs Mediterranis 1991 El 1991 millorà el rècord català de martell També fou atleta del Club Natació Barcelona

Guanyà un Campionat Internacional d’Espanya i fou finalista dues vegades 1961, 1962 També guanyà diversos Campionats de Catalunya, a la dècada dels seixanta, com el Campionat del Pirineu 1960 o el Campionat de Catalunya amateur 1962

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, després en fou professor Exposà per primer cop individualment el 1944, a Barcelona Viatjà pensionat per Espanya, al Marroc, França i Holanda Té diversos premis Paisatgista i muralista, en la seva obra han influït l’impressionisme, el cubisme, el fauvisme i l’expressionisme

Fou rector de la Universitat Laboral de Tarragona 1959-63 i, a la Universitat de Barcelona, catedràtic de pedagogia social 1965 i de pedagogia general 1969 i cap de la secció de pedagogia, des d’on potencià un canvi d’orientació en la pedagogia universitària, per tal d’integrar-la al país i als nous corrents educatius Excellí en el camp de la sociologia de l’educació, la pedagogia comparada i sobretot en la pedagogia cibernètica i en la teoria de sistemes Fou autor, entre altres obres, de Constantes y coincidencias pedagógico-bisociológicas 1969, Cibernética y educación 1969, Cibernética del…

És gestionat per un consorci format el 1992 per diverses administracions, incloses les de catorze municipis Té l’oficina a Cabrera de Mar El seu pla especial fou aprovat el 2004 Té una superfície de 4 053 ha És constituït per un paisatge fragmentat de boscos i conreus entre espais urbanitzats Els boscos més genuïns són roureda de roure martinenc i africà, i alzinar litoral, amb marfull i aladern Acull un ric patrimoni històric, amb dòlmens, restes ibèriques i romanes, ermites i castells Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

Sol posseir un sotabosc vigorós d’arbusts i de lianes Les espècies dominants són de fulla dura, petita, lluent, d’un verd negrós Llur fullatge és persistent, de manera que l’aspecte de la comunitat amb prou feines varia en el curs de l’any L’alzinar és un exemple típic de la formació vegetal dels boscs esclerofilles subtropicals És la clímax principal de la part septentrional de la regió biogeogràfica mediterrània a les terres mediterrànies meridionals és, altrament, un bosc de muntanya Al defora de la regió mediterrània no fa mai la funció de clímax, però petits bosquets o grups…

Presenten fulles simples o compostes, oposades, generalment mancades d’estípules Les flors són generalment pentàmeres, amb el calze reduït, amb la corolla sovint zigomorfa i generalment amb menys de cinc carpels formant el gineceu es disposen en cimes bípares, de vegades reduïdes a dues flors El fruit, molt variable, pot ésser una drupa o una baia, només rarament una càpsula Moltes caprifoliàcies, com els lligaboscs, són conreades com a ornamentals d’altres, com el saüc, ho són per tal d’obtenir-ne determinats productes d’interès industrial medulla de saüc, etc Caprifoliàcies més destacades…