Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
zona de les Nogueres
Faixa dels Pirineus centrals catalans, entre els Pirineus axials i les serres interiors dels Prepirineus i entre els rius Éssera i Segre.
En el fragment més ampli, entre la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa, ocupa de 15 a 20 km d’amplada, i és identificable per la faixa W-E d’argiles triàsiques Prepirineus intercalades entre la massa compacta N i els massissos parallels S de llicorelles paleozoiques Pirineus axials S'originà per la compressió dels Prepirineus naixents a l’orogènia alpina contra els Pirineus hercinians, rígidament resistents Hi hagué, doncs, un plegament conjunt de materials de la vora del massís antic i de la cobertora mesozoica que empenyia, el qual originà, en lloc de plecs ben dibuixats, una sèrie d…
noguereda
Lloc plantat de nogueres.
vall de Llevata
Vall de l’Alta Ribagorça, formada pel riu de Viu, afluent esquerre de la Noguera Ribagorçana, i els seus afluents, el riu d’Erta i el torrent de Peramea.
Al N de la serra de Sant Gervàs, morfològicament pertany a la zona de les Nogueres, caracteritzada ací per una llenca d’argiles triàsiques entre massissos calcaris mesozoics el meridional, part integrant de les Serres Interiors Un retall desprès de la Zona Axial, pertanyent al Carbonífer, explica les mines d’hulla de Malpàs La vall comprèn els antics municipis de Viu de Llevata i Malpàs del terme del Pont de Suert, la vall d’Erta pertanyent a Benés i l’enclavat de Trepadús, pertanyent a Espluga de Serra
Els jaciments miocens
La flora fòssil del Miocè respon, en part, a les condicions climàtiques càlides i estables que es donaven en el període anterior, l’Oligocè Els precursors de les nogueres actuals, com Juglans acuminata que veiem a la fotografia × 1,5, ja formaven part dels boscos dels vessants de les muntanyes i d’altituds mitjanes Jordi Vidal / MIPS Són nombrosos els jaciments de vegetals fòssils que s’han trobat en estrats pertanyents al període miocè, i entre ells destaquen els que s’han trobat en capes dels nivells que corresponen al Vallesià de la conca de la Cerdanya, que poden considerar-…
vall Fosca
La vall Fosca
© Fototeca.cat
Vall excavada pel riu Flamisell i els seus afluents de capçalera abans d’obrir-se a la conca de Tremp pel congost d’Erinyà.
Amb la vall de Manyanet, que hi aflueix per la dreta, constitueixen la conca alta i mitjana del Flamisell, d’unes característiques similars a les valls del Pallars mitjà i fins a algunes de l’Alta Ribagorça, però les comunicacions, orientades cap al Pallars Jussà per l’atracció de la Pobla de Segur, expliquen la incorporació de la vall Fosca a la comarca jussana Les altituds minven de nord a sud, seguint l’orientació del Flamisell, facilitada per una antiga vall glacial de 18,5 km de llarg que del massís granític dels Encantats actual Flamisell i de la cresta esquistosa que clou la capçalera…
Prepirineus
El Montsec, una de les serralades que constitueixen els Prepirineus
© Fototeca.cat
Nom donat modernament a les serralades adossades als Pirineus axials.
Hi ha, per tant, un Prepirineu septentrional, en bona part dins la conca de la Garona, i un Prepirineu meridional, dins la conca de l’Ebre en la més gran part La zona de fricció entre ambdues unitats tectòniques és ben desenvolupada entre el Pirineu axial central i el Prepirineu meridional zona de les Nogueres Aquest Prepirineu, el més complex, consta d’unes serres Interiors, una Depressió Mitjana i unes serres Exteriors En conjunt, els Prepirineus es distingeixen litològicament dels Pirineus axials pel predomini de les calcàries enfront dels granits i les llicorelles axials I…
serra de Sant Gervàs

Estratificació alternada de materials durs i tous a la serra de Sant Gervàs
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica del Prepirineu central, a l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.
És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel Flamisell…
Sant Cristòfol de Pasqüets (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació Un detall de l’exterior de l’església amb l’aparell visible, una finestra i la porta d’entrada L Prat Dins el terme municipal de la Coma i la Pedra, on els pendents de la part de llevant del Port de Comte se suavitzen, poc abans de trobar-se amb les aigües del Cardener, hi ha l’esglesiola de Sant Cristòfol de Pasqüets, coneguda també per de Goguls o Sant Llop, en un punt d’ampla panoràmica que contempla Sant Llorenç a migdia i la Coma i la Pedra a llevant, aigües amunt del riu Mapa 292M781 Situació 31TCG837686 Als 2,100 km de la carretera de Sant Llorenç a la Coma surt una pista, a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina