Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Orió

Orió
© Corel
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les dels Bessons, l’Unicorn, la Llebre, Eridà i el Taure.
Conté 209 estels visibles a ull nu, dos dels quals són de primera magnitud, cinc de segona i quatre de tercera Els seus astres principals, Betelgeuse α -Ori , magnitud 0,7, variable, Rigil β -Ori , magnitud 0,15 i Bellatrix γ -Ori , magnitud 1,64, juntament amb χ -Ori , determinen un rectangle gairebé regular que és dividit en dos per una línia quasi parallela als costats més curts i que és determinada per tres estels, coneguts amb el nom dels Tres Reis , les Tres Maries o també el Cinturó o Cenyidor d’Orió Un objecte celeste molt interessant de la constellació és una nebulosa d…
Orió
Mitologia
Gegant mitològic.
Fill de Posidó, que li concedí el do de caminar damunt les aigües de la mar, fou un gran caçador Dotat d’una bellesa extraordinària, Eos se n'enamorà Àrtemis el feu occir servint-se d’un escorpí, motiu pel qual, després d’ésser convertits tots dos en constellacions, Orió fuig sempre de l’Escorpió Venerat a Beòcia, Corinna en cantà la llegenda
Orio

Pintures descobertes a la cova d’Altxerri (Guipúscoa) d'un bisó, felins i ossos d’ara fa 39.000 anys
© González Sainz, C., Ruiz Redondo, A., Garate Maidagan, D. e Iriarte Avilés, E. 2013. Not Only Chauvet: Dating Aurignacian rock art in Altxerri B Cave (northern Spain). Journal of Human Evolution 65, pp. 457-464.
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc, situat a la ria homònima, al SE de Sant Sebastià.
La pesca i la indústria conservera i de la fusta constitueixen els recursos econòmics principals del terme A les coves properes d’Altxerri, s’hi troben pintures rupestres
els Tres Reis
Astronomia
Nom que hom dóna a tres estels alineats, relativament brillants, que pertanyen a l’Orió, situats a les regions mitjanes de la constel·lació i que hom considera que dibuixen la cintura de la figura mitològica que correspon a la constel·lació.
Per aquest motiu són conegudes també amb el nom de Cinturó d’Orió Un altre nom que reben, sense cap relació amb la figura mitològica bàsica, és el de les Tres Maries
Jorge Oteiza Embil
Escultura
Escultor basc.
Conreà l’escultura i la ceràmica es dedicà a l’ensenyament a l’Argentina, al Perú i a Alemanya, i escriví diverses obres teòriques, com Interpretación estética de la estatuaria megalítica americana 1962 i Quousque tandem 1963, on parla de l’esperit basc Plàsticament, tingué com a preocupació fonamental la integració de l’escultura en espais arquitectònics mitjançant una gran simplicitat formal i una construcció rigorosa Té monuments a Catalunya l’escultura L'onada , a la seu del MACBA 1998 i Homenatge a Malevič 1999, al Parc del Nord de Terrassa També és autor de poemes en basc El 1988 rebé…
Eos
Mitologia
Divinitat grega, anomenada pels romans Aurora.
Tenia per missió obrir, cada matí, les portes del cel al carro del sol La seva llegenda és plena d’amants, entre els quals hom troba el gegant Orió, Cèfal i Titó
Plèiades
Mitologia
Les set filles d’Atles i de Plèione engendrades a l’Arcàdia: Maia, Electra, Taígete, Astèrope, Alciona, Celeno i Mèrope.
Segons una de les versions del mite, trobant-se a Beòcia amb la seva mare, conegueren el caçador Orió Aquest s’enamorà de totes i les seguí per un espai de cinc anys, fins que es transformaren en colomes, primerament, i més tard en estrelles, juntament amb el caçador i el seu gos
el Pont de Rabentí
Poble
Poble del municipi de Cercs (Berguedà).
És situat a l’esquerra del riu de Peguera a menys d’1 km de la seva confluència amb el Llobregat, prop del pont per on passa la carretera de Berga a la Pobla de Lillet, 1 km al SE de l’antiga església parroquial deSant Jordi de Cercs L’església de Santa Maria, que domina el poble, és l’actual parroquial Antigament fou un centre d’indústria tèxtil menestral El 1848, durant la guerra dels Matiners, les forces carlines de Joan Castells hi obtingueren un triomf sobre els liberals del coronel Orio
Joan Castells i Rossell
Història
Militar
Cap militar carlí, conegut també com el Gravat d’Àger i Mossenya, pel nom de la seva casa pairal.
Durant la primera guerra Carlina defensà Àger contra el baró de Meer 11-12 de febrer de 1839 i no acceptà el conveni de Bergara assolí el grau de coronel En la guerra dels Matiners, i ja com a brigadier, fou cap interí de les forces montemolinistes catalanes i vencé el coronel Orio al Pont de Rabentí, prop de Berga 12 de juny de 1848 Participà encara en la tercera guerra Carlina, durant la qual entrà per sorpresa a Manresa 8 de desembre de 1872, i féu presoners un coronel i alguns membres de l’ajuntament Ascendí a mariscal de camp i a tinent general 1875 i comandà la divisió de Barcelona,…