Resultats de la cerca

Quan s’installà a Flandes utilitzà el pseudònim amb què és conegut Fou el responsable de la realització de molts dels principals manuscrits de la polifonia francoflamenca que s’han conservat al llarg dels segles En copià un gran nombre per encàrrec de la regent dels Països Baixos Margarida d’Àustria, i per a l’emperador Carles V Moltes altres institucions, tant civils com eclesiàstiques, li feren encàrrecs També es dedicà a la venda d’instruments musicals Parallelament, treballà com a correu i espia, per exemple per al rei Enric VIII d’Anglaterra

El seu estil, d’un gran eclecticisme, és influït per Van Eyck Sant Jeroni , 1442, Detroit Assimilà, així mateix, els corrents pictòrics del Mestre de Flémalle Tríptic de la Nativitat , 1452, Dahlem i de Van der Weyden Pietat, Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, Brusselles, harmonitzant-los amb notable talent executiu i aportacions personals Es destaquen Sant Eloi 1449, Metropolitan Museum of Art, Nova York, antecedent dels Banquers 1514 de Metsys, i Dona jove Dahlem Hom li atribueix, sense fonament, la taula Santa Isabel i el Baptista infant , conservada al Museu de Belles Arts de…

Treballà al servei de Lluís IX i féu diverses recerques experimentals fou el primer que intentà convertir el magnetisme en energia cinètica, determinà els pols dels imants i ideà el primer tipus pràctic d’agulla nàutica

Holandès de naixença el seu nom d’origen era Pieter Kanijs fou educat a Colònia i entrà a la Companyia de Jesús el 1543 La seva amistat amb l’emperador Carles V li donà l’oportunitat d’intervenir en els colloquis de Worms 1557 i en la dieta d’Augsburg 1559 ha estat considerat un dels principals portaveus del catolicisme enfront del protestantisme Prengué part en el concili de Trento El seu catecisme, Summa Doctrinae Christianae 1555-58, tingué una gran difusió Canonitzat el 1925 és venerat als Països Catalans amb el nom de sant Pere Canisi

Professor a Franeker, Amsterdam i Groningen Fou l’introductor del concepte d’angle facial, que relacionà amb el desenvolupament del crani i indirectament amb la intelligència És autor de treballs sobre anatomia comparada Demostrationes anatomico-patologicae , 1760

El nom de Comestor fa referència a la fama que tenia de llegir “menjar” molts llibres Pertanyia a l’escola que adoptà una actitud crítica davant les sentències de Pere Llombard, i la seva obra Scholasticae historia fou considerada durant tota l’edat mitjana com a text clàssic d’història bíblica

No s’ha conservat cap tractat teòric que es pugui atribuir a aquest autor L’única referència és la que en dona Robert de Handlo en el seu tractat Regule cum maximis Magistri Franconis cum additionibus aliorum musicorum ~1326, en què el cita com una autoritat Le Viser és un dels qui prenen part en el diàleg, juntament amb Franco de Colònia, Petrus de Cruce i Joan de Garlàndia El centre dels seus interessos com a tractadista devia ser la notació mensural

No existeixen referències biogràfiques seves Escriví un Tractatus de tonis i possiblement un altre sobre polifonia Se li atribueix el desenvolupament de la notació mensural més enllà dels principis establerts per Francó de Colònia, en especial en allò que fa referència a la subdivisió de la brevis fins en set semibreves , en lloc de les dues o tres en què la dividia el sistema franconià Per diferenciar els diversos grups de semibreves introduí l’anomenat "punt de separació" Jacques de Lieja, que en el seu Speculum musicae fa referència als avenços proposats per Cruce en el terreny de l’…

Cap de l’escola holandesa que es rebellà contra l’eclecticisme del segle XIX i a través de la qual passà a Europa la influència de l’escola americana Basà l’arquitectura en la construcció i aplicació de materials fets per menestrals el maó vist té tota la bellesa, i els arrebossats no compten Fou atret per les construccions romàniques i usà les grans parets contínues i els arcs de mig punt Durant la seva estada a Amèrica rebé una gran influència de Henry Hobson Richardson Les seves obres més importants són la casa del Diamantista a Amsterdam 1899-1900, la borsa d’Amsterdam 1903 i la casa d’…

Estudià dret a la Universitat de Würzburg, activitat que compaginà amb la formació musical al conservatori d’aquesta mateixa ciutat El 1925 es traslladà a Viena, on estudià privadament amb A Schönberg, i el 1926, seguint el seu mestre, anà a Berlín i ingressà a l’Acadèmia Prussiana de les Arts Posteriorment visqué a Düsseldorf, on fou director d’orquestra 1932-37, i ocupà el càrrec de director principal a l’Òpera d’Essen 1937-40 Entre el 1951 i el 1959 dirigí diverses orquestres a Hamburg i del 1959 al 1963 fou director de música a Ràdio Hamburg Compongué set òperes Troilus und Cressida ,…