Resultats de la cerca

Joan Pibernat obrí la seva fàbrica d’objectes de ferro el 1868, al carrer de la Cadena de Barcelona Feia principalment llits de ferro i també bàscules i caixes fortes El 1877 tenia fàbrica i botiga als números 8 i 10 del carrer d’Avinyó Portada d'un catàleg de productes fabricats per Joan Pibernat, 1886 Dels llits de ferro, un article fàcil de venda i que no exigia cap tècnica especial, passà a la fabricació de grans caixes de cabals i bàscules Va obtenir el privilegi de fabricació a Espanya de les bàscules model Chameroy, que es distingien per imprimir…

A set anys d’edat passà a residir a Granollers La seva obra reflecteix el compromís amb una ètica i un sentiment cristià de l’existència i és el fruit d'un procés gairebé d’alquimista on cada paraula, cada rima i cada vers passa pel sedàs d’una autoexigència constant i metòdica És autor dels llibres Sempre flagellat 1997 i La desraó dels solitaris 2005 La seva ciutat d’adopció li reté un homenatge el juliol del 2007

Estudià a l’Escola Blanquerna Barcelona i al Taller Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, sota la direcció del seu pare, Ignasi Mallol i Casanovas Tarragona, 1892 - Bogotà, 1940, i l’escultor Joan Rebull Arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1939 s’exilià amb la seva família Amplià la seva formació en arts plàstiques i gràfiques i en administració d’empreses a França, els EUA, Colòmbia i Panamà Establert a Colòmbia, fundà, a Bogotà, l’Instituto Gráfico Ltda i l’Editorial Centro Posteriorment es traslladà a Panamà on, dins del món…

Fou director de l’Escola de Música de Sabadell i en dirigí l’orfeó És autor de música coral i de sardanes

De formació autodidacta, va començar treballant a la botiga de teixits del seu pare En un primer moment conreà el gènere de punt Fundà la seva casa d’alta costura el 1926, que tancà el 1970, bé que continuà treballant com a Asunción Bastida SA fins el 1975 Fou una de les més importants representants de l’alta costura a l’Estat espanyol Introduí conceptes innovadors com l’ús del cotó per a vestits de festa a l’estiu 1934 o l’obertura de boutiques difusores de complements els anys cinquanta Fou coneguda pel nom comercial d' Asunción Bastida  

Fill de Cebrià Cabané, inicià la formació musical al Conservatori de Música del Liceu, on estudià piano amb Benvingut Socias, harmonia amb J Zamacois i instrumentació amb J Lamote de Grignon Posteriorment realitzà estudis d’orgue amb Josep Muset a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Professor, a partir del 1934, de l’Escola Municipal de Música de Sabadell, el 1950 n’assumí la direcció, i no abandonà el càrrec fins el 1981 El 1948 fou nomenat professor de l’Escola Municipal de Música de Barcelona Director de l’Orfeó de Sabadell i sotsdirector de l’Orfeó Català, del conjunt del catàleg de…

Vida Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i també a l’Escola Municipal de Música Tingué A Abreu, F de P Sánchez i Gavagnach, J Lamote de Grignon i A Nicolau entre els seus mestres L’any 1910 emigrà a Buenos Aires A la capital argentina, dirigí algunes entitats corals i seguí el camí de molts altres músics emigrants europeus A més exercí la docència a l’Institut Fontova, centre del qual arribà a ser el director Compongué dues sarsueles i redactà alguns mètodes pedagògics, com ara Prontuario moderno de la música 1902 i Teoría de la música 1912 Bibliografia Complement bibliogràfic…

Estudià al seminari diocesà de Solsona i posteriorment marxà a Veneçuela el 1911 S’incorporà a la diòcesi de la Guaiana, on continuà els estudis eclesiàstics i fou ordenat de sacerdot 1913 Residí un temps a Roma per tal de graduar-se en teologia a la Universitat Gregoriana 1922-25 i en tornar a Veneçuela exercí el ministeri pastoral a Cumanacoa i a la parròquia de Nuestra Señora de Altagracia de Cumanà El 1928 fou nomenat vicari general de la diòcesi cumanesa i el 1943 fou delegat de l’administrador apostòlic d’aquesta diòcesi El 1949 es traslladà a Caracas per motius de salut, on fou canonge…

Estudià a Barcelona, amb Joan Lamote de Grignon i Antoni Nicolau S'installà a Buenos Aires a partir de l’any 1910, on es dedicà a la direcció d’orquestra És autor de dues sarsueles i nombroses obres didàctiques

El consell de redacció és format per Vicenç Altaió, Manel Guerrero, Joaquim Pibernat, Manel Sala i Claret Serrahima Des de l’aparició del primer número, corresponent a la tardor del 1995-hivern del 1996, aparegueren 9 números, el darrer dels quals el 1999 Entre els collaboradors, cal destacar artistes com Perejaume, Antoni Tàpies, Zush o Alfredo Jaar