Resultats de la cerca

Un petit colze separa el piemont de la muntanya Segons l’evolució tectònica —elevació del massís per moviments intermitents, per exemple— es poden formar una sèrie de plataformes de piemont escalonades Des del punt de vista socioeconòmic les regions de piemont es desenvolupen, primordialment, en funció de la muntanya propera disponibilitat d’aigua, energia hidroelèctrica, fusta, pasturatges, turisme, etc El piemont és anomenat també samontà, raiguer o piedmont

La geografia Constitueix pràcticament l’alta conca del Po i comprèn el vessant italià dels Alps Occidentals, des del coll de Tenda al del Simplon, a excepció de l’alta conca del Dora Baltea o Vall d’Aosta, i el vessant nord de l’Apení Lígur, per la qual cosa la regió és encerclada per tres costats d’un gran conjunt muntanyós més del 45% del territori i oberta a l’est vers la plana del Po Als Alps Piemontesos, que es caracteritzen per les formes aspres i agudes, s’hi troben alguns dels massissos alpins més importants, com el Monte Rosa 4645 m i el Gran Paradiso 4061 m Els Apenins, al sud, no…

Amb la pau de Torí entre Savoia i França finalitza la invasió francesa del Piemont

Després d’exposar a Venècia i a Milà 1883, fou reclamat pel tsar com a professor de l’escola de Belles Arts de Moscou 1897 Participà a l’Exposició Universal de París 1900 amb la seva obra Tolstoj a cavall Anà a París 1906, als EUA 1914-20 i tornà a Itàlia 1921 El seu treball més característic consisteix en retrats esculpits en petit format, de gust impressionista i on es pot veure una forta influència d’ARodin Els monuments Als Caiguts i a Carlo Cadorna de Pallanza Piemont són representatius de la seva forma de fer i entendre l’escultura

Format al Liceo Musicale de Torí amb G Bolzoni, es traslladà a Viena 1893, on estudià amb E Mandyczewski Fou amic personal d’importants figures musicals, com J Brahms, G Mahler i, sobretot, A Dvorák, de qui fou deixeble Fou precisament Dvorák qui despertà el seu interès pel cant popular Recollí més de 500 cançons de la zona del Piemont El seu catàleg és ampli i el seu llenguatge musical s’insereix plenament en l’estètica del Romanticisme tardà, amb grans influències de la música de Brahms i Dvorák Especialment l’ús que feu del cant popular en la música simfònica el situà en un…

Alumne de GB Somis, fou un nen prodigi i quan tenia deu anys entrà com a violinista en l’orquestra del Teatro Regio de Torí Abans de ser enviat a perfeccionar-se a Roma en 1749-50, havia estat nomenat músic de cambra i de capella a la cort de la ciutat El 1754 anà a París, on participà en els Concerts Spirituels, i a partir de llavors començà una carrera de concertista internacional Compaginà la seva activitat com a violinista virtuós i el càrrec de primer violí del Teatro Regio -obtingut el 1770-, de violinista de la capella reial i de director de tota la música instrumental de la cort, lloc…

Estudià al Liceo Musicale de Torí, a Gènova amb C Sivori i, posteriorment, a Viena amb Eusebius Mandyczewski El 1889 inicià la seva carrera com a concertista a Leipzig De nou a Itàlia, impartí classes de contrapunt a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma fins el 1919, que emigrà als Estats Units S’establí a Nova York i esdevingué professor de violí al David Mannes Music School A partir del 1924 ensenyà composició a l’Institut Curtis de Filadèlfia Entre els seus alumnes cal esmentar figures tan importants com Gian Carlo Menotti, Nino Rota, Samuel Barber i Lukas Foss El seu catàleg inclou música…

El 1703 el duc de Savoia, de l’orquestra del qual formava part en qualitat de violinista, l’envià a Roma, on estudià durant tres anys amb A Corelli És probable que en aquesta ciutat també estudiés durant un cert temps amb A Vivaldi El 1707 tornà a Torí, d’on arribà a ser primer violí de la capella musical, càrrec que ocupà la resta de la seva vida Es distingí pels seus majestuosos moviments de l’arc i exercí una poderosa influència a Itàlia i França Entre els seus alumnes hi havia G Pugnani, JM Leclair, LG Guillemain i JP Guignon La major part de la seva producció musical és per a violí…

El 1636 ingressà al convent de les ursulines de Novara, del qual fou superiora el 1686 i, el 1693, era superiora provincial de la congregació Les seves primeres composicions daten del 1640 i es conserven dins de la collecció RISM 1640 del mestre de capella de la catedral de Novara, Gasparo Casati Al llarg de la seva vida publicà unes 200 obres que ocupen 20 volums que inclouen gairebé tots els gèneres de música sacra Anomenada " musa novarese ", es dedicà especialment al motet amb un estil concís i elegant, utilitzant formes simètriques en harmonies particularment expressives per a ajustar-se…

Fou diputat, ministre i primer ministre 1892, 1903-05, 1906-09 i 1911-14 representant del sentit pràctic de la burgesia piemontesa, menà una política moderada basant-se en les dretes i les esquerres Promulgà una legislació laboral progressista equilibrà, a més, el pressupost nacional, protegí la indústria, afavorí l’emigració del sud per a disminuir-hi la desocupació forçosa, implantà el sufragi universal i començà la collaboració amb els catòlics 1913 En política exterior declarà la guerra a Turquia 1911 i ocupà Tripolitània 1912 Tornà a la presidència del consell 1920-21, però fou…