Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Plaute
Música
Dramaturg llatí.
És el comediògraf romà més important Sota una ambientació superficialment grega, les obres de Plaute són una sàtira de la vida romana de l’època Creà tipus i escenes que han perdurat al llarg dels segles Les seves obres contenen escenes de dues menes diverbium i canticum Les primeres eren diàlegs, mentre que les segones -les més nombroses-, generalment acompanyades de tíbia, eren recitades o cantades a una sola veu o en grup Tot el teatre de Plaute és versificat, i es creu que els tipus de rima i metre que emprà estaven molt vinculats a la música interpretada,…
Plaute
Teatre
Comediògraf llatí.
Hom creu que figurà, de jove, com a actor en una companyia de comediants, que es convertí en empresari i, imitant la comèdia nova grega, començà a escriure les seves obres Segons Gelli, Plaute obtingué els majors èxits quinze anys després de la representació de les primeres obres de Nevi ~235 aC Més tard, d’acord amb el mateix testimoni, s’arruïnà en intentar d’obtenir un increment de la seva riquesa en el comerç marítim i hagué de treballar per a sobreviure “fent girar la roda d’un molí”, mentre escrivia en els seus escassos moments d’oci No sembla, però, que hom hagi de…
Amfitrió
Personatge i tema literari originats, d’una llegenda tebana, a l’antiga Grècia —bé que la primera versió que ens n’ha pervingut pertany ja al llatí Plaute— i que han arribat fins als nostres dies en reelaboracions diverses.
Amfitrió marxa a la guerra per venjar la mort dels germans d’Alcmena, la seva muller Durant l’absència, Júpiter adopta l’aspecte d’aquell amb l’ajut de Mercuri i gaudeix així dels favors de la dona L’equívoc i la perplexitat creats amb el retorn d’Amfitrió es resolen quan Júpiter s’identifica amb la seva inapellable majestat El Renaixement redescobrí la peça de Plaute, i Camões 1540 i Joan de Timoneda 1559 la reelaboraren en sengles comèdies Molière en donà una versió d’estil lleuger i brillant 1668, i permeté que l’espectador pogués identificar Júpiter amb Lluís XIV Deixant de…
Publi Terenci Àfer
Teatre
Comediògraf llatí.
Hom creu que, en ocasió d’una ambaixada romana a Cartago, fou comprat com a esclau i dut a Roma, on residí a casa del senador Terenci Lucà, el qual li donà el nom, el féu educar com a home lliure i aviat l’afranquí També, a casa del seu protector, entrà en relació amb figures rellevants de la noblesa romana que l’introduïren en el cercle dels Escipions Així suscità l’enveja i l’enemistat dels seus collegues, però ell, content amb l’aprovació que trobava en el seu cercle d’homes eminents, es dedicà al treball dramàtic i escriví sis comèdies, que foren estrenades entre els anys 166 i 160 aC…
pal·liata
Teatre
Dit del tipus de comèdia romana que reelaborava —servint-se de la contaminació— arguments de comèdies gregues de la ‘‘comèdia nova’’ adaptant-los a l’ambient romà.
El nom fabula palliata prové del palli, indument de tipus grec que portaven els actors per a distingir-se dels actors de comèdies d’argument romà, la togata i la trabeata Els principals autors de palliates foren Plaute i Terenci
Filemó
Teatre
Comediògraf grec.
Integrat en la “comèdia nova”, com Menandre, amb qui sovint rivalitzà, desenvolupà la seva activitat principalment a Atenes En resten fragments de les comèdies, algunes de les quals foren imitades per Plaute Émporos a Mercator, Thēsaurós a Trinummus i Fásma a Mostellaria
Nicholas Udall
Història
Teatre
Dramaturg i erudit anglès.
Bé que hom li atribueix una gran quantitat d’obres i traduccions com Floures for Latine Spekinge ‘Belleses de la llengua llatina’, 1533 i una versió dels Adagia d’Erasme 1542, l’atribució més segura és la comèdia Ralph Roister Doister 1553, imitació de Plaute i Terenci, la primera peça escrita en vers anglès
Pandolfo Collenuccio
Filosofia
Història del dret
Polític, jurista i humanista italià.
Serví Joan Sforza, senyor de Pesaro, Llorenç el Magnífic, Hèrcules d’Este i Cèsar Borja A la caiguda d’aquest 1503, Sforza recuperà Pesaro i féu donar mort a Collenuccio Escriví un Compendio della storia del Regno di Napoli 1539 fins al regnat de Ferran I de Nàpols, poesies en llatí i en italià, diàlegs, etc, i traduí a l’italià l' Amphitryon de Plaute
Miles gloriosus
Història
Títol llatí (‘El soldat fanfarró’) d’una comèdia de Plaute.
Pertany al gènere de les palliatae palliata i, per la presència de versos septenaris trocaics, hom creu que és una de les obres més antigues del seu autor ~205 aC Narra els amors aventurats del fanfarró Pirgopolínices ‘vencedor de torres i de ciutats’ amb la cortesana Filocomascio, estimada del jove Pleusicles, i les seves gestes a casa del vell Periplecomenos, que, al final, el fa bastonejar L’obra excelleix per la creació d’un tipus proverbial el Miles i per les allusions fetes a Roma i, potser, també als Escipions
Grup del Teatre Independent del CICF
Teatre
Formació teatral fundada a Barcelona el 1967 per diverses persones antigament vinculades a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona.
Inicià l’operació coneguda com a off-Barcelona tot endegant una temporada teatral a l’Aliança del Poble Nou Els baixos fons , de Maksim Gor'kij, i Les noces de Fígaro , de Beaumarchais, foren estrenes d’una gran qualitat Hom hi creà un grup dedicat al teatre juvenil, que fou batejat amb el nom de L’Òliba El metge a garrotades , de Molière, i La comèdia de l’olla , de Plaute Es distingí com a director Francesc Nello, i com a escenògraf, Fabià Puigserver