Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Higini Arau i Puchades
Música
Físic català, especialista en acústica.
Professionalment, ha exercit de consultor acústic i ha treballat sobretot en el disseny de silenciadors, l’aïllament acústic d’edificis i el disseny acústic de sales Entre els anys 1982 i 1989 ocupà el càrrec de director del Laboratori General d’Assaigs i Investigació, que depengué primer de la Diputació de Barcelona i, després, de la Generalitat de Catalunya Durant el període 1989-92 impartí cursos de doctorat a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona És membre, entre altres institucions, de la Sociedad Española de Acústica, de l’Acoustical Society of America i de la New York Academy…
Josep Maria Puchades i Benito
Enginyer industrial.
Llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1943 i doctorat el 1965 Els anys trenta collaborà amb Pau Vila en els treballs de la Ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya Entre el 1958 i el 1978 dirigí el Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona, tasca que compartí amb la docència de la topografia i de la cartografia a diverses escoles i facultats de la Universitat de Barcelona Impulsà les editorials Alpina i Montblanch, que publiquen guies i llibres de caràcter geogràfic i excursionista, i el 1978 creà la Revista Catalana de Geografia
Revista Catalana de Geografia
Historiografia catalana
Publicació trimestral de la Societat Catalana de Geografia fundada l’any 1978 a iniciativa de l’enginyer Josep M. Puchades i Benito, propietari, finançador i primer director (1978-82).
Desenvolupament enciclopèdic El consell de redacció el formaren els geògrafs Pau Vila, Lluís Solé i Sabarís, Josep Iglésies, Enric Lluch, Maria de Bolós, Lluís Casassas i Carles Carreras A partir del núm 5 1979 s’hi produïren alguns canvis, ampliant-lo amb la incorporació dels geògrafs Joan Vilà i Valentí, Vicenç M Rosselló i Verger, Bartomeu Barceló i Pons i Joan Becat Fins a la mort de Puchades 1982 se’n publicaren divuit números, de grandària i periodicitat molt diversa, i diversos treballs d’història de la població de Ramon Alberch, Antoni Simon i Jaume Dantí, entre d’altres El 1985 s’…
Editorial Alpina
Editorial
Cartografia
Editorial amb seu a Granollers especialitzada en cartografia i guies de muntanya.
Es creà el 6 de febrer de 1946 amb l’objectiu d’editar mapes, material cartogràfic i guies de muntanya per a proveir, especialment, l’excursionisme català Impulsada per Salvador Llobet , Noel Llopis i Josep Maria Puchades , primer director, representà una novetat singular en el panorama editorial de Catalunya Els seus mapes, acompanyats d’una guia, inicialment de color taronja, es feren molt populars
Editorial Alpina
Excursionisme
Editorial catalana especialitzada en temàtica excursionista.
Es creà el 6 de febrer de 1946 i fou la primera editorial de l’Estat que es dedicà a la divulgació de cartografia excursionista Impulsada per Salvador Llobet, Noel Llopis i Josep Maria Puchades, primer director, representà una novetat singular en el panorama editorial de Catalunya Tot i que està centrada en la publicació de mapes i guies de muntanya, el seu catàleg també conté manuals, llibres de gran format, calendaris i llibres de narrativa, tots ells relacionats amb la muntanya Els seus mapes, acompanyats d’una guia, inicalment de color taronja, es feren molt populars Els últims anys s’ha…
Agrupació Excursionista de Granollers

Agrupació Excursionista de Granollers
Agrupació Excursionista de Granollers
Excursionisme
Entitat excursionista de Granollers.
Fundada el 1928, durant els primers anys organitzà cursos i conferències sobre geografia, topografia, arqueologia i fotografia Publicà el Butlletí de l’entitat 1931-36 Tenia les seccions feminal, d’estudis, d’atletisme i d’infants, a les quals s’afegí, el 1934, la d’esports de neu Després de la Guerra Civil, reprengué les activitats el 1940 amb una única secció d’atletisme, a la qual es van afegir posteriorment les d’excursionisme, d’esquí, de tennis de taula i de columbofília Es divulgaren estudis i articles científics a càrrec sobretot de Josep M Puchades i Salvador Llobet A…
Bloc Nacionalista Valencià
Política
Federació de partits polítics nacionalistes valencians constituïda el 1998 que integrà la Unitat del Poble Valencià (UPV), el Partit Valencià Nacionalista (fundat el 1990), Nacionalistes d’Alcoi (1994) i independents.
També conegut per BLOC, se situa en el centreesquerra Les seves reivindicacions se centren en la defensa dels interessos valencians sense vinculacions amb partits d’àmbit estatal o d’altres territoris dels Països Catalans i, especialment, en la defensa del valencià la identitat del qual reconeix amb el català i del territori El primer congrés nacional del BNV 2000 elegí una direcció encapçalada per Pere Mayor a la secretaria general i Ferran Puchades a la presidència, que foren rellevats el 2003 per Enric Morera i Josep Maria Pañella El maig de 2016 hom acordà una nova direcció…
premi Muriel Casals de Comunicació
Comunicació
Premi atorgat anualment per Òmnium Cultural per distingir els professionals de la comunicació que hagin contribuït a prestigiar l’ús de la llengua catalana i a projectar la cultura dels Països Catalans.
S’atorga des del 1980 Inicialment, i fins el 2009, rebé el nom de premi Òmnium de Ràdio i Televisió , l’any 2010 fou redenominat premi Òmnium de Comunicació i, finalment, el 2017 adoptà el nom actual en honor de Muriel Casals , que havia estat presidenta de la institució El premi és lliurat durant la Nit de Santa Llúcia Relació de guardonats 1980 Punt de vista , de Manuel Pont i Bosch Lliçons de català , de Rosa Victòria Gras 1981 no atorgat en categoria de ràdio Líders , de Montserrat Roig 1982 Plaça Major , de Josep Maria Martí Dièresi , de Xavier Bru de Sala Memòria popular , de…
Salvador Giner i Vidal
Música
Compositor i pedagog.
Rebé les primeres lliçons de la seva mare, la pianista Vicenta Vidal Puchades, i del seu pare, el violinista Manuel Giner Rosetti posteriorment estudià amb el mestre de banda militar Josep Cameno i amb l’organista de la catedral de València, Pasqual Pérez i Gascón, que li donà lliçons d’harmonia, contrapunt i composició A més del violí, el seu instrument principal, tocava la flauta, el clarinet i el trombó A divuit anys començà a compondre música religiosa, i es donà a conèixer amb la Missa en re 1850 per a quatre veus i gran orquestra A València estrenà altres obres, com ara la…
Canigó
Literatura
Poema èpic de 4.338 versos en dotze cants i un epíleg, de Jacint Verdaguer.
Gènesi Subtitulat Llegenda pirenaica del temps de la Reconquista , el punt de partença fou la visita de les ruïnes dels monestirs de Sant Martí de Canigó i de Sant Miquel de Cuixà, a les valls del Canigó , muntanya emblemàtica, en especial per “als catalans de França”, als quals és dedicat el poema Bé que alguns dels elements principals que el componen poden ésser rastrejats en projectes de l’adolescència de l’autor, sembla que l’esquema fou definitivament concebut i l’execució iniciada l’estiu del 1880 fou editat el 1886 Argument L’acció és situada al segle XI als Pirineus Gentil , fill del…
,