Resultats de la cerca

Pertany a la Societat de Caçadors de La Torre d’Oristà i a la Societat de Caçadors de Moià, a la qual representa en els campionats de caça menor amb gos, caça pràctica i Sant Hubert En aquesta darrera modalitat es proclamà campiona de Catalunya 2009 i guanyà el Campionat territorial de Barcelona 2010, 2011 2012 i la Copa Espanya 2009

Professor de teoria de l’art a la Universitat de Barcelona, ha collaborat en diferents catàlegs i llibres d’art contemporani Ha estat membre de l’equip de redacció de la revista Tranversal 1996-2002 És coeditor de la revista Roulotte i collaborador en diaris i revistes d’art com ara Exit express i Artforum International Ha estat comissari de les exposicions “Arquitectures per a l’esdeveniment” 2002, “Stand by” 2003, “Corner” 2004-05, “Post-it city Ciutats ocasionals” 2008 i “Para Bellum 12 mm” 2010 Ha estat director del programa d’intercanvis internacionals entre Barcelona i altres ciutats…

Filòloga i professora, ha publicat les narracions infantils Els gira-sols blaus 1993 i El pirata 101 1995, i els llibres de poesia Olis sobre paper 1996, premi Senyoriu Ausiàs Marc 1995, A cor què vols 1997, Reflexió de la llum 1999, premi Ciutat d’Olot-Joan Teixidor 1998, Jardins d’amor advers 2000, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover 1999, Pou de glaç 2002, premi Carles Riba 2001, Retrat en blanc 2004,  Baies 2005, premi Cavall Verd de poesia,  Molí encès 2005,  L’ocell a la cendra 2010,  La mà interior 2011,  La llum constant 2013,  En el teu nom 2015,  Beatriu o la frontera 2019 i  D’una…

Es formà al seminari de Vic i a Roma És autor de diversos poemes i de treballs de crítica literària Publicà composicions a Antologia Estudiants de Vic 1951 i a la Quarta antologia universitària 1955 Fou soci fundador i director de Presbyterium  1969 i dirigí 1972-76 els Quaderns de Pastoral

Fou fundada pels dibuixants Esparbé i Ramon Tosas Ivà , formats a Barrabás , i duia per subtítol revista deportiva, justiciera y vengadora Fou dirigida per Ángel Cuevas Matos i editada per Garbo Entre altres dibuixants, hi collaboraren Joan Rafart Raf, Tom, Fandiño i Ortuño Volgué satiritzar l’esport, especialment el futbol, i es mostrà crítica amb les seves estructures organitzatives i els clubs Tingué una vida efímera

És doctor en filologia catalana i docent de filologia italiana a la UB Ha escrit assaigs sobre literatura italiana i catalana contemporànies i s’ha especialitzat en l’estudi de la recepció d’autors italians als Països Catalans Entre els seus llibres destaquen els volums La solitud de la paraula Estudi sobre l’obra narrativa de Jordi Sarsanedas 2004 i Entre el dogma i l’heretgia Les influències de Dante en l’obra de Joan Maragall 2006 Ha traduït a l’italià obres de Pere Calders, Carme Riera, Baltasar Porcel, Susanna Rafart, Palau i Fabre, Jaume Cabré i Sebastià Alzamora, i ha…

Al segle XIII ja pertanyia a una línia dels Ponts, i el 1590 era de Gispert de Ponts El 1671 Pere de Ponts i de Guimerà la vengué 1671 a Francesc de Montserrat, primer marquès de Tamarit sembla, però, que la seva neboda Maria Teresa de Ponts i de Ros, muller del marquès de Rebé, la pledejà i guanyà per sentència del 1702 Tot i això, retornà als marquesos de Tamarit, que la vengueren als Duran, i aquests, vers el 1871, a Josep de Bofarull i Rafart, a qui fou reconeguda com a títol del regne, el 1872 pel rei Amadeu I, sense perjudici de tercers de millor dret i després d’haver…

Formació i activitat professional en biblioteconomia Diplomada en biblioteconomia i documentació 1975 i llicenciada en filologia catalana 1977 En 1976-83 fou directora de l’Arxiu Històric de Sitges, i posteriorment cap del Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya 1983-89 Com a subdirectora de la Biblioteca de Catalunya 1989-90, gerent 1990-96 i directora 2000-04, inicià un projecte de reorganització interna dels serveis i la informatització general de la biblioteca Fou sòcia fundadora de l’ Associació d’Arxivers de Catalunya i la seva primera secretària 1985-89…

Paper comercial de la fàbrica de sederies Fàbregas Rafart Les arrels sederes de la família Fàbregas es troben en el segle XVIII i concretament a l’any 1739, quan un Fàbregas forma part del gremi de velers de Barcelona Si es pogués fer l’arbre genealògic de la família des d’aquest moment fins a mitjan segle XX comprovaríem com hi ha nombroses branques que es dediquen a la indústria o pre-indústria sedera Certament, el nom es troba repetit filadors, teixidors, fabricants de cintes Són segurament germans i parents que inicien negoci pel seu compte en aquesta dispersió d’esforços tan…

Vida i obra D’origen possiblement valencià, visqué durant els regnats d’Alfons IV i de Joan II És autor de diverses composicions breus, sis poesies de temàtica amorosa, algunes de les quals influïdes per Ausiàs Marc, i identificades pel senyal De fi en fi , tres debats, un dels quals amb Valterra, i una resposta incompleta a la Demanda feta per frare Pere Martínez als trobadors de València Destaca un extens Conhort , d’intenció misògina, datable entre el 1425 i el 1458, en el qual inclou fragments d’obresde tretze poetes contra les dones entre d’altres, de Jordi de Sant Jordi, Bernat de…